Merc¨¨ Otero: ¡°El progr¨¦s feminista no ¨¦s lineal, sin¨® helicoidal¡±

Per a moltes, la porta d¡¯entrada al feminisme ha estat internet. Les frases de bell hooks o Judith Butler que hem vist a les xarxes se¡¯ns han gravat al cervell amb foc i fins i tot hem sortit a manifestar-nos amb pancartes escrites en una altra llengua, com si a Catalunya no hi hagu¨¦s hagut dones que lluitessin per la igualtat. El feminisme catal¨¤ es recopila, es conserva, es repensa i pren forma a Ca La Dona gr¨¤cies a un treball gens glamur¨®s, el de l¡¯arxiv¨ªstica i la documentaci¨®. Merc¨¨ Otero, catedr¨¤tica i professora de llat¨ª jubilada i especialista en coeducaci¨®, ens rep a la biblioteca d¡¯aquest espai que es troba a Ciutat Vella per parlar de totes aquelles feministes de casa nostra de les quals no sabem el nom.

Pregunta. Per on ha de comen?ar a rascar, alg¨² que vol llegir sobre feminisme sense anar a buscar els referents a fora?

Resposta. Si ens posem historicistes, hi ha una data d¡¯entrada del feminisme a Catalunya, que s¨®n les Jornades Catalanes de la Dona de l¡¯any 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. El franquisme era un desert, i all¨° va ser un abans i un despr¨¦s. Arribar all¨¤ i sentir per primera vegada la paraula orgasme, per exemple! Per¨° les feministes ara sabem que tenim tota una genealogia al darrere i que, per tant, no ¨¦s veritat que les coses comencen l¡¯any 76. En aquest pa¨ªs hi havia hagut feministes molt abans. No som les primeres, no som les ¨²niques, i no serem les ¨²ltimes. Formem part d¡¯una tradici¨® que va molt m¨¦s enrere. Per¨° ¨¦s veritat que la dictadura franquista crea un precipici, un trencament total amb la tradici¨® anterior de les dones republicanes. Amb les dones del 36, les que van estar a la guerra, les que se¡¯n van anar a l¡¯exili, etc¨¨tera. I, evidentment, trenca encara m¨¦s amb les dones del final del segle XIX, que eren burgeses catalanes, per¨° que van ser capaces de posar en marxa tot d¡¯ajudes a favor de les dones, la senyora Francesca Bonnemaison, la senyora Dolors Monserd¨¤, la senyora Carme Karr¡­

P. Aquestes dones burgeses, durant un temps, van quedar oblidades, oi? Hi ha textos de la Maria Aur¨¨lia Capmany criticant-les per antiquades i conservadores¡­

R. S¨ª, per¨° a hores d¡¯ara ja s¡¯ha corregit. Quan sort¨ªem de la dictadura, tot semblava o blanc o negre. Despr¨¦s, la pluralitat i la diversitat es posen sobre la taula. I si pensem que la dignitat i la llibertat de les dones s¨®n els principis del feminisme, aqu¨ª s¡¯hi pot arribar de moltes maneres, i aquestes senyores burgeses ho van intentar amb els recursos que tenien en aquell moment. En aquest sentit, s¡¯ha de fer un reconeixement. Per exemple, ¨¦s molt significatiu que el pr¨°leg de La fabricanta de la Dolors Monserd¨¤ el faci la Teresa P¨¤mies. Aix¨° ja ho diu tot! S¨®n dones que venien de tradicions molt diferents, per¨° es reconeixen. I ho fan en el m¨®n del treball, que ¨¦s significatiu: concretament el de les f¨¤briques t¨¨xtils. Tot costa, per¨° justament estem recuperant aquesta genealogia. I som a Ca La Dona, que ¨¦s un centre de documentaci¨® on una de les tasques que duem a terme ¨¦s justament aquesta. Som bibliotec¨¤ries jubilades, professores jubilades, arxiveres jubilades. Si la feina que fem aqu¨ª fos una pel¡¤l¨ªcula, el t¨ªtol seria Si ning¨² parlar¨¤ de nosaltres quan haguem mort, n¡¯hem de parlar nosaltres. Som nosaltres les que guardem tota la documentaci¨®, les que comencem a parlar i a dir: ¡°Doncs, mireu, si us interessa la literatura de dones, tenim aquestes autores. Si us interessen les biografies, en tenim parets senceres¡±. Aqu¨ª no hi ha quatre cosetes, no. Hi ha profunditat. Molt producte propi del pa¨ªs, i molt producte tradu?t, evidentment. Per¨° no hem de sentir-nos malament ni ens hem d¡¯acomplexar. Ens queda una representaci¨® ben maca, si tu hi poses una Montserrat Roig, una Maria Aur¨¨lia Capmany, una Maria-Merc¨¨ Mar?al¡­

P. Aquests s¨®n els noms m¨¦s famosos!

R. Tenim La Sal, editorial de les dones, d¡¯on surten noms com Mireia Bofill, Mari Chord¨¤, o Isabel Segura. O en el m¨®n del cinema i el que despr¨¦s va ser l¡¯Institut Catal¨¤ de la Dona, Marta Selva. I ara que tornen a aflorar temes com la guerra i l¡¯antimilitarisme, hi una figura com Montserrat Cervera, que ha estat sempre al davant d¡¯aquestes q¨¹estions. Des del punt de vista de la medicina, de la xarxa de dones i salut, tenim metgesses important¨ªssimes, com Carme Valls. I despr¨¦s hi ha les dones de barri. El moviment feminista, justament el del 76, surt d¡¯una mobilitzaci¨® de les Vocalies de Dones de Barris de Barcelona. All¨¤ hi ha hagut dones importants, que tenen una fama al seu barri particular, a la seva associaci¨® de ve?ns, on tothom les respecta i tothom les valora. De noms importants pel moviment, en tenim en quantitat i en qualitat. El que passa ¨¦s que el patriarcat sempre ha fet el mateix paper d¡¯esborrar les aportacions de les dones, passen tres anys i ja comencen a quedar oblidades.

P. Les tasques que fa a Ca La Dona serveixen per lluitar contra aquest oblit? Qu¨¨ ¨¦s el que fa, ben b¨¦, quan ¨¦s aqu¨ª?

R. Quan arribo, reviso totes les convocat¨°ries d¡¯actes de dones. A Barcelona cada dia n¡¯hi ha pertot arreu. I despr¨¦s vaig al centre de documentaci¨®, on hi ha diferents tipus de tasques a fer. Una cosa ¨¦s catalogar llibres. Els llibres saps on comencen i on acaben. L¡¯altra cosa m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s catalogar revistes: pots tenir col¡¤leccions senceres, per¨° tens n¨²meros monogr¨¤fics. I cal fer-ne un buidatge, per saber sempre quins articles hi ha a les revistes. Els cartells s¡¯han de digitalitzar, perqu¨¨, fins a l¡¯any 2000, an¨¤vem amb cubells i escombres i posant-los pels carrers. Ens fixem en all¨° que no surt als diaris, aspectes m¨¦s marginals, perqu¨¨ si fa un acte segons quina associaci¨® de ve?ns de segons quin barri, passa desapercebut. Moltes manifestacions, actes i performances feministes no surten mai a la premsa. Nosaltres anem all¨¤, fem les fotos i ho recollim. Has de pensar que no ¨¦s el mateix un arxiu d¡¯una instituci¨® que el d¡¯un moviment social. No ¨¦s ni tan sols un arxiu d¡¯un sindicat, que ja ¨¦s una estructura feta, sin¨® que Ca La Dona ¨¦s un arxiu d¡¯un moviment sempre en construcci¨®. ?s un arxiu viu, les donacions t¡¯arriben com t¡¯arriben. I despr¨¦s hi ha la q¨¹esti¨® de la censura i l¡¯autocensura, que ho complica tot encara m¨¦s.

P. En quin sentit?

R. Avui en dia ja estem introduint el concepte d¡¯¡°arxiva¡±, que fa refer¨¨ncia a l¡¯arxiu viu: que no tinguis un document que ho provi, no vol dir que les coses no hagin passat. S¡¯han de recollir tamb¨¦ manifestacions de la mem¨°ria.

P. Per aix¨° un moviment social com el feminisme necessita un arxiu?

R. El grup m¨¦s jove que treballa en l¡¯arxiu, un grup de companyes de la SAL, fa servir l¡¯arxiu amb un plantejament molt interessant. Es plantegen: ¡°Aquest document que tenim a l¡¯arxiu en el seu moment va ser revolucionari, com podem fer que ho continu? sent?¡±. Un cop tens els papers posats dins de les capsetes i tot plegat, qu¨¨ pots fer? Si te n¡¯oblides, l¡¯arxiu ¨¦s mort. Si no el treballes, si no el poses en marxa, si no l¡¯actualitzes¡­ Per aix¨° Ca La Dona va m¨¦s enll¨¤ de guardar la mem¨°ria hist¨°rica. Sense tradici¨®, no hi ha futur, no hi ha progr¨¦s.

P. Qu¨¨ hi tenen, a part de llibres i documents?

R. Guardem samarretes amb els esl¨°gans, guardem les pancartes, guardem les xapes, ho guardem absolutament tot.

P. Els deu passar que hi ha consignes que es repeteixen encara que passin els anys¡­ No ¨¦s descoratjador?

R. S¨ª. Nosaltres sortim encara amb les mateixes pancartes amb qu¨¨ vam sortir fa deu anys. Per¨° no ¨¦s ¨²nic del feminisme. Passa amb altres manifestacions, com per exemple el ¡°no a la guerra¡±. I aix¨° ens porta a fer un plantejament que sovint oblidem, que ¨¦s que el progr¨¦s no ¨¦s lineal, sin¨® helicoidal.

P. Qu¨¨ vol dir aix¨°?

R. Qu¨¨ t¨¦ forma de molla. El patriarcat fa que sembli que estem passant sobre el mateix lloc una vegada i una altra, per¨° en realitat estem resseguint una molla, en sentit ascendent. Encara que hi hagi debats als quals tornem constantment, no som al mateix lloc. Les circumst¨¤ncies canvien i ens mirem els problemes des d¡¯unes condicions diferents. Hi ha gent que, quan parla de g¨¨nere, fa discursos negatius. Les que vam viure la dictadura, sabem que el que vivim ara no t¨¦ res a veure amb all¨°, en absolut! Jo sempre ho explico amb la frase d¡¯Antonio Machado: ¡°Los que est¨¢n siempre de vuelta de todo son los que no han ido nunca a ninguna parte. Porque ya es mucho ir; volver, ?nadie ha vuelto!¡±. Per estar de tornada de tot cal haver anat a algun lloc, i nosaltres encara hi estem anant.

P. Les m¨¦s joves de Ca La Dona ho viuen aix¨ª? Ho entenen, encara que no hagin viscut la dictadura?

R. El di¨¤leg intergeneracional ¨¦s molt dif¨ªcil. Nosaltres tenim experi¨¨ncia, i elles moltes ganes de fer coses. A vegades s¨ª que pares i dius: ¡°Ostres, on s¨®n les dones joves?¡±. Quan tothom t¨¦ feina i casa, tothom se¡¯n va a casa seva. El di¨¤leg es nota sobretot en moments de crisis continuades, com ara, que la gent se sent desemparada. I cal un plantejament cr¨ªtic i social per afrontar les coses d¡¯una altra manera. Les dones joves arriben preguntant-se: ¡°Com podr¨¦ ser mare, si no tinc feina ni puc pagar-me el lloguer? Com m¡¯ho far¨¦?¡±. I ¨¦s clar, a les Jornades del 76 ja hi hav¨ªem reflexionat, sobre aix¨°. I en parlem, expliquem que es va aconseguir avan?ar, fer lleis contra l¡¯adulteri o a favor dels anticonceptius, per exemple. Tot aix¨° s¨®n canvis notoris.

P. Hi ha temes amb els quals sembla que no s¡¯avanci?

R. Els m¨¦s frustrants d¡¯afrontar s¨®n la viol¨¨ncia masclista i les bretxes laborals. Anem molt lents, en aquest sentit. O jo, que vinc del m¨®n de l¡¯ensenyament i em fixo molt en com de lent s¡¯avan?a amb l¡¯educaci¨® sexual i afectiva de les criatures. El sistema patriarcal est¨¤ ben armat i l¡¯urgent ¨¦s menja l¡¯important. Els mitjans es fixen en la punta de l¡¯iceberg, i nosaltres volem fixar-nos en tot el que hi ha sota.

P. Jo ara no paro de veure titulars que em diuen que els homes joves s¨®n m¨¦s de dretes i antifeministes que mai.

R. Quan surten aquestes enquestes, primer de tot ens hem de preguntar com s¡¯ha formulat la pregunta. Cal anar amb molt de compte amb les mostres de poblaci¨®. Cada vegada ser¨¤ m¨¦s necessari saber q¨¹estionar all¨° que ens volen vendre els mitjans de comunicaci¨®, i l¡¯educaci¨® hauria d¡¯estar centrada a formar-nos en aquest esperit cr¨ªtic.

P. Potser els temes m¨¦s polaritzants actualment dins del feminisme s¨®n la prostituci¨® i els drets de les persones trans. Com afronten aquests debats, a Ca La Dona?

R. Tu ets aqu¨ª a Ca La Dona, que ens definim des del feminisme inclusiu. Ens hem fet grans pel cam¨ª. L¡¯any 1996, vint anys despr¨¦s de les Jornades, ens vam reunir i vam decidir que ¨¦rem m¨²ltiples i diverses. M¨¦s val que estiguem juntes i que anem avan?ant, mentre defensem sempre la dignitat i al llibertat de les dones. I per fer-ho cal obrir el ventall de definici¨® d¡¯identitats, i acollir lesbianes i persones trans. Per qu¨¨? Perqu¨¨ les trans pateixen totes les discriminacions de les dones i encara m¨¦s d¡¯afegides. Nosaltres estem aqu¨ª per la lluita pels drets. En el cas de la prostituci¨®, sempre diem el mateix: cal que tothom tingui papers. Primer dona papers a tothom, i aix¨ª podr¨¤s saber quantes n¡¯hi ha, on s¨®n, qu¨¨ necessiten. Per¨° ¨¦s el que he dit abans, aix¨° ¨¦s nom¨¦s la punta de l¡¯iceberg i sempre cal anar a veure qu¨¨ hi ha a sota. Viol¨¨ncia, treball, educaci¨®, tot aix¨°. Continuar lluitant. Pensa que Simone de Beauvoir, l¡¯any 49, ja va dir que les dones no tindrem mai les coses guanyades per sempre.