Totes haur¨ªem de ser vardianes

¡°Gaudeixo molt¨ªssim fent pel¡¤l¨ªcules. A m¨¦s, sento que em dedico a una cosa per a la qual tinc aptituds de deb¨°. No perqu¨¨ tingui un do, sin¨® perqu¨¨ domino l¡¯ofici. Li he donat moltes voltes, he treballat molt, s¨¦ fer cinema. Rodaria pel¡¤l¨ªcules tothora, per¨° en faig poques per dos motius. Primer, perqu¨¨ toco temes que no s¨®n f¨¤cils i em costa que me les financin. Aix¨° ¨¦s culpa meva, s¨®n els meus gustos. I segon, perqu¨¨ una part del meu temps est¨¤ copat per tasques per a les quals no estic feta necess¨¤riament. No hi ha un dest¨ª femen¨ª. No naixem per parir criatures ni per rentar els plats. [...] L¡¯educaci¨® dels fills li planteja un gran problema a la dona treballadora. ?s que ¨¦s una odissea, has de fer malabars¡±. Aquestes paraules d¡¯Agn¨¨s Varda tenen exactament la meva edat i m¡¯han travessat com un punyal. No perqu¨¨ siguin cap sorpresa, sin¨® perqu¨¨ mig segle m¨¦s tard el dilema que ja plantejava la fot¨°grafa i cineasta belga segueix damunt la taula. Intacte, impertorbable, irreductible. En aquesta mateixa entrevista televisiva tamb¨¦ va dir ben orgullosa que tenia una filla de quinze anys i un beb¨¨ de set mesos.

Aquella filla ara t¨¦ 65 anys. Es diu Rosalie Varda i el 2003 va deixar l¡¯ofici de dissenyadora de vestuari per acompanyar la mare ¡ªuna dona compromesa i lliure¡ª en una nova aventura: endinsar-se en l¡¯art contemporani creant instal¡¤lacions art¨ªstiques per a museus. Van treballar juntes fins poc abans de la mort de Varda, el mar? del 2019, quan tenia 90 anys. Rosalie era i ¨¦s la guardiana del llegat ¡ªamb milers de fotografies i una quarantena de curts i pel¡¤l¨ªcules¡ª que va nodrir Viva Varda!, la retrospectiva que li va dedicar la tardor passada la Cin¨¦math¨¨que de Par¨ªs. Ara acaba d¡¯aterrar al CCCB de Barcelona en versi¨® expandida i rebatejada com Agn¨¨s Varda. Fotografiar, filmar, reciclar, un homenatge que es presenta en paral¡¤lel al cicle Agn¨¨s Varda Essencial de la Filmoteca de Catalunya i a l¡¯assaig Agn¨¨s Varda. Espigoladora de realitats i somnis (Ela Geminada, 2024), de la cr¨ªtica cinematogr¨¤fica Imma Merino. En devorareu les p¨¤gines.

En la traject¨°ria de Varda ¨¦s impossible deslligar all¨° personal d¡¯all¨° professional. El seu feminisme combatiu i joi¨®s navega per tota la seva obra com navega el plaer que sent amb la descoberta. Potser perqu¨¨ era una espigoladora nata. Tamb¨¦ es copsa la influ¨¨ncia de la hist¨°ria de l¡¯art, el teatre i la literatura, i, sobretot, el seu inter¨¨s genu¨ª per les persones an¨°nimes i all¨° que passa als marges de la societat, ja sigui en un poble de pescadors del sud de Fran?a o durant la revoluci¨® cubana. Rosalie ho recalca sempre que pot: ¡°Elle aimait les gens¡±. A la inauguraci¨® al CCCB, vaig observar-la passejant per l¡¯exposici¨® amb un somriure calcat al de la seva mare, que tamb¨¦ estimava les imatges, les paraules i els paisatges. Especialment, les platges. ¡°Si m¡¯obrissin pel mig, me¡¯n trobarien una¡±, solia dir Agn¨¨s. I ¨¦s aix¨ª, amb la instal¡¤laci¨® Vora del mar (2009), com us submergireu en el seu fabul¨®s univers.

El seu feminisme combatiu i joi¨®s navega per tota la seva obra com navega el plaer que sent amb la descoberta. Potser perqu¨¨ era una espigoladora nata

Pel cam¨ª gaudireu de fotografies i retrats, de la connexi¨® de Varda amb el pa¨ªs i amb diversos artistes catalans (va retratar Dal¨ª i Barcel¨® la va pintar). Tamb¨¦ podreu veure curts i fragments de pel¡¤l¨ªcules i prendre consci¨¨ncia de la seva revoluci¨® est¨¨tica i narrativa, a mig cam¨ª entre el documental i la ficci¨®. Varda ja surfejava la Nouvelle Vague abans que Truffaut i companyia s¡¯emportessin tots els m¨¨rits. Tamb¨¦ va ser pionera a trencar el rol dels personatges femenins. Aix¨ª mateix ho reconeixia Godard en una cr¨ªtica enverinada que va publicar a Cahiers du Cin¨¦ma a tomb de l¡¯estrena de Cl¨¦o de 5 ¨¤ 7 (1962), on va escriure: ¡°A m¨¦s, ¨¦s la primera que parla de la dona en termes de dolor i llibertat, i no de revistes¡±. Varda obserbava, jugava amb l¡¯atzar, creava, experimentava, compartia, desitjava i es mantenia fidel als seus principis com quan defensava el dret a l¡¯avortament o no es doblegava a les exig¨¨ncies de Hollywood. Varda inspirava des de l¡¯alegria, l¡¯empatia i la sororitat. Un oeil, une cam¨¦ra, un regard. Moteur! Aix¨ª que del CCCB potser en sortireu com jo, preguntant-vos: com ens han semiocultat aquesta joia tant de temps? Com no hem de ser vardianes?