Per una mem¨°ria democr¨¤tica (auto)cr¨ªtica

Avui dia, la mem¨°ria democr¨¤tica est¨¤ molt consolidada pol¨ªticament, social i institucional. Tant a Europa com a Espanya i Catalunya, s¡¯han promulgat lleis i s¡¯han creat organismes per impulsar pol¨ªtiques memorial¨ªstiques. La mem¨°ria compta avui amb espais als mitjans, als discursos pol¨ªtics i fins i tot a les plataformes de streaming. Els que reivindiquem des de fa temps els principis de veritat, just¨ªcia, reparaci¨® i garanties de no repetici¨® podem dir amb satisfacci¨® que estem guanyant.

Per¨°, precisament per aix¨°, el moment actual comporta riscos. L¡¯autocomplaen?a i la in¨¨rcia poden danyar la cultura de la mem¨°ria i el seu potencial transformador, i per tant, que necessitem m¨¦s reflexi¨® cr¨ªtica. El llarg silenci del passat i la manca de just¨ªcia i reparaci¨® no haurien d¡¯evitar que, des de l¡¯¨¤mbit acad¨¨mic, pol¨ªtic i associatiu, fem una revisi¨® i una actualitzaci¨® dels discursos i les reivindicacions per evitar que la sacralitzaci¨® del passat o el transplantament acr¨ªtic d¡¯experi¨¨ncies foranes converteixin la mem¨°ria en una arma de confrontaci¨® pol¨ªtica o, pitjor encara, en un ornament poc ¨²til per a la societat.

?s cert que les circumst¨¤ncies del nostre pa¨ªs s¨®n molt particulars. Tot i que s¡¯hi desenvolupen pol¨ªtiques de mem¨°ria des de fa almenys 30 anys, el fet que no hi hagu¨¦s judicis penals t¨¦ implicacions importants. Entre d¡¯altres efectes, fa que encara hi hagi demandes que s¡¯han de satisfer. Per¨° si b¨¦ el pas del temps no esborra les injust¨ªcies, s¨ª que ens obliga a repensar els conceptes de reparaci¨® i de just¨ªcia si volem que siguin realitzables.

Importar acr¨ªticament discursos i experi¨¨ncies d¡¯altres latituds i altres moments hist¨°rics ¨DAlemanya el 1946 o l¡¯Argentina als anys vuitanta¨D no nom¨¦s xoca amb principis elementals del dret, sin¨® que comporta el risc de treure a la mem¨°ria el seu potencial emancipador en situar la utopia en el passat i no pas en el futur. No s¡¯ha de renunciar a la just¨ªcia, per¨° aquesta s¡¯ha d¡¯adaptar al moment actual. Buscar en l¡¯espai el que es va perdre en el temps (Amos Oz) pot generar titulars cridaners, per¨° aquest no hauria de ser l¡¯objectiu de ning¨².

Necessitem tamb¨¦ una reflexi¨® sobre la dimensi¨® pol¨ªtica de la mem¨°ria. Durant molt de temps, la mem¨°ria ha estat bandera dels moviments d¡¯esquerres hereus de l¡¯antifranquisme, que van mantenir la flama de la just¨ªcia i la veritat durant els anys vuitanta i noranta. Per¨° ara estem en un altre moment que reclama obrir-ne l¡¯espectre pol¨ªtic i ciutad¨¤ per refor?ar i ampliar consensos, tamb¨¦ amb la dreta democr¨¤tica, que t¨¦ mem¨°ria, encara que no la reivindiqui.

Avui l¡¯¨²s de la mem¨°ria com a arma de combat resulta contraproduent perqu¨¨ l¡¯empetiteix i, el que ¨¦s m¨¦s greu, posa en perill la seva transmissi¨® a les noves generacions. Ja hem vist a Alemanya, al Brasil i a Israel que la mem¨°ria, si no s¡¯actualitza i s¡¯obre, no nom¨¦s no ajuda a prevenir l¡¯autoritarisme, sin¨® que genera rebuig ¨Despecialment en les noves generacions. Precisament per l¡¯augment de l¡¯extrema dreta, necessitem consensos m¨¦s amplis, discursos m¨¦s moderns i, sobretot, comparacions amb el passat menys grolleres.

El biaix ideol¨°gic i la manca de coneixement han provocat tamb¨¦ que des de determinats sectors pol¨ªtics es vegi la bandera de la mem¨°ria com a portadora de discursos o reivindicacions sempre leg¨ªtims i defensables. Per¨° hi ha casos en qu¨¨ les reivindicacions memorialistes no s¨®n justes o ajustades a la realitat. Recentment, hem vist casos del que podem anomenar ¡°terraplanisme memorial¨ªstic¡±, com s¨®n els discursos i les demandes contraris a l¡¯evid¨¨ncia cient¨ªfica. En s¨®n un exemple les comparacions de les fosses de Catalunya amb les d¡¯Ucra?na o Cambodja, les reclamacions de processos judicials que s¨®n inviables des del punt de vista del dret, o la negaci¨® de certs aven?os de la historiografia perqu¨¨ desmunten determinats relats pol¨ªtics. S¨®n discursos que van en contra dels objectius que hauria de tenir la mem¨°ria: construir referents, satisfer drets i refor?ar la democr¨¤cia.

Una cosa ben diferent per¨° tamb¨¦ mereixedora de revisi¨® ¨¦s la perman¨¨ncia de relats hagiogr¨¤fics i en blanc i negre sobre determinants episodis del passat. Primo Levi i Jorge Sempr¨²n van parlar fa d¨¨cades del que el primer va anomenar ¡°zona grisa¡±, per¨° a casa nostra encara hi ha temes sobre els quals ¨¦s dif¨ªcil sortir dels llocs comuns i del maniqueisme. Idealitzar i sacralitzar determinades lluites tot eliminant-ne la complexitat sol ser fruit d¡¯una solipsisme ¨Dde relats fets per i per al moviment memorialista¨D i dificulta la seva transmissi¨®. La mem¨°ria ha de ser cr¨ªtica amb el passat, per¨° tamb¨¦ amb ella mateixa per evitar relats simplistes o apropiacions il¡¤leg¨ªtimes com les que s¡¯estan produint amb determinats discursos al voltant de la reclamaci¨® de Via Laietana 43 com a espai de mem¨°ria.

La mem¨°ria no ¨¦s de cap partit, de cap espectre pol¨ªtic, de cap instituci¨®, i, com diu Philippe Mesnard, tampoc hauria de ser patrimoni exclusiu de cap disciplina cient¨ªfica. Al nostre pa¨ªs, molt sovint s¡¯ha redu?t a la hist¨°ria i la museologia, confonent mem¨°ria amb relats detallats i erudits sobre el passat. La mem¨°ria ¨¦s hist¨°ria, per¨° tamb¨¦ ¨¦s relat i construcci¨® de referents ciutadans que necessiten actualitzaci¨® constant. Perqu¨¨ compleixi totes les seves funcions, la mem¨°ria ha de resultar de la interacci¨® en peu d¡¯igualtat de diferents disciplines: la hist¨°ria, per descomptat, per¨° tamb¨¦ el dret, la sociologia, l¡¯antropologia i les ci¨¨ncies de l¡¯educaci¨®, entre d¡¯altres.

Necessitem mem¨°ria m¨¦s que mai, per¨° la mem¨°ria ha de tenir mirada llarga. Els que formem part del moviment memorialista podem dir orgullosos que estem guanyant la batalla. Per¨° perqu¨¨ continu? sent ¨²til per a la construcci¨® en la societat, hem de pensar la mem¨°ria cr¨ªticament, obrint-la a m¨¦s espais i abordant els temes tab¨². La pol¨ªtica i les institucions, per la seva banda, han d¡¯actuar amb valentia assumint el cost a curt termini d¡¯enfrontar-se a in¨¨rcies i llocs comuns del passat. En aquest debat i en aquesta obertura, ens hi juguem el potencial emancipador de la mem¨°ria democr¨¤tica en el futur.

Alfons Aragoneses ¨¦s historiador del dret i exdirector general de Mem¨°ria Democr¨¤tica.