¡®El 47¡ä, segrestar un autob¨²s per canviar el m¨®n

El segrest de l¡¯autob¨²s 47 per part del seu conductor Manuel Vital, pujant-lo fins a Torre Bar¨® per reivindicar que hi arrib¨¦s el transport p¨²blic, forma part de la mem¨°ria i la hist¨°ria popular de les revoltes d¡¯aquest pa¨ªs. I alguna cosa m¨¦s: ¨¦s orgull de barri. Element identitari d¡¯una gent a qui tot el que ha aconseguit li ha costat molt, ho fa fet amb les seves mans o ho ha arrencat a un poder que d¡¯entrada no els ho volia concedir ni pensava que ho mereixessin. ?s una hist¨°ria especialment coneguda a Barcelona per l¡¯acci¨® de conservaci¨® de mem¨°ria feta pels ve?ns de Nou Barris, i des d¡¯un espai com l¡¯Arxiu Hist¨°ric de Roquetes-Nou Barris. Convindria tamb¨¦ recordar la tasca de Ricard Fern¨¢ndez Valent¨ª: en el seu blog ¡®El Tramvia 48¡ä es pot llegir un text de la neta de Manuel Vital com a resposta a una entrada escrita despr¨¦s de la seva mort agraint-li la feina. La neta del Vital ¨¦s la Joana, meravell¨®s personatge que a la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s la seva filla. Una llic¨¨ncia, n¡¯hi ha d¡¯altres, que no haurien d¡¯afectar all¨° fonamental.

No ¨¦s f¨¤cil explicar un fet hist¨°ric de tanta rellev¨¤ncia sense endinsar-se en un terreny de sensibilitats molt dif¨ªcils d¡¯acontentar. El 47 ¨¦s una gran obra, amb una direcci¨®, la de Marcel Barrena, que t¨¦ molt clar qu¨¨ vol explicar, i un conjunt actoral (professionals i gent del barri) que ens fan viure all¨° que representen. Una obra que explica el segrest d¡¯un autob¨²s, per¨° on hi ha realitats que encara s¨®n m¨¦s importants. Aquesta ¨¦s una obra sobre persones que volen canviar el m¨®n on viuen i com intenten fer-ho.

Arriben a terrenys que han comprat a prop de la Torre del Bar¨® als anys cinquanta. Arriben des de diferents llocs d¡¯Espanya fugint de les opressions viscudes. Res a veure amb aquells relats que ens volen fer creure que el franquisme enviava les persones migrants per espanyolitzar Catalunya. Fugien del franquisme, i per aix¨° van ser protagonistes de les lluites per enderrocar-lo i construir un altre m¨®n. Per aix¨°, per exemple, van aprendre catal¨¤ i el van fer viure; una altra de les coses importants de la pel¡¤l¨ªcula, aix¨ª com les can?ons... ¡®Gallo rojo, gallo negro¡¯ de Chico S¨¢nchez Ferl¨®sio, ¡®Els Nous Barris¡¯ de N¨²ria Feliu, ¡®El borde del mundo¡¯ de Valeria Castro, composta per al film, o ¡®Rossinyol que vas a Fran?a¡¯.

A la pel¡¤l¨ªcula es destaca la figura de Manuel Vital, per¨° sense que es perdi la import¨¤ncia de l¡¯acci¨® conjunta

Ahir com avui, les persones migrants, particularment si s¨®n pobres, ho tenen dif¨ªcil. Ahir com avui gaireb¨¦ tot comen?a amb l¡¯habitatge, i tamb¨¦ aquesta hist¨°ria se¡¯ns explica a partir de la construcci¨® de la pr¨°pia llar i la repressi¨® que ho volia evitar. Al cor de la pel¡¤l¨ªcula i d¡¯aquesta hist¨°ria hi ha la import¨¤ncia del treball col¡¤lectiu. Es destaca la figura de Manuel Vital, per¨° sense que es perdi la import¨¤ncia de l¡¯acci¨® conjunta. Sense idealitzacions, mostrant les dificultats. Vital segresta l¡¯autob¨²s, per¨° pensant en totes aquelles ve?nes i ve?ns que l¡¯acompanyaran durant el recorregut i que li obriran cam¨ª per fer-lo passar. Ahir com avui no hi ha sortides individuals, potser ens costa veure-ho i assumir-ho en una societat tan impulsora de l¡¯individualisme.

¡°Jo estic amb els que sempre perden¡±, deia Vital en una entrevista a La Veu del Carrer, la revista de la Federaci¨® d¡¯Associacions Ve?nals de Barcelona despr¨¦s de la Barcelona ol¨ªmpica del 92. Aquest ¨¦s el seu comunisme. L¡¯Ajuntament de Barcelona del 1978 li diu a Vital que en democr¨¤cia s¨®n ells qui fan la pol¨ªtica i treballen per a la ciutadania, i que ell ha de fer de conductor i buscar-se altres distraccions. Un Ajuntament que poc despr¨¦s del segrest assumir¨¤ que a Torre Bar¨® hi poden arribar els autobusos i que aquella gent de la muntanya tamb¨¦ els mereixen. Com mereixen no haver-se de fer ells les clavegueres, tenir carrers, sem¨¤fors, escoles, centres de salut...

A Portugal, pocs anys abans d¡¯aquella primavera del 1978, se¡¯n vivia una altra. La Revoluci¨® dels Clavells, de la qual ara es commemoren els 50 anys, obria un nou temps. La dictadura portuguesa va acabar per una revolta impulsada per una part de l¡¯ex¨¨rcit i va seguir un proc¨¦s de mobilitzaci¨® per aconseguir llibertats, drets i la transformaci¨® de les condicions materials de vida. A les llibreries ara coincideixen dues novetats de la historiadora Raquel Valera, que en els propers ?dies ser¨¤ a Catalunya, dedicades a aquest per¨ªode. Podem llegir el c¨°mic El poble ¨¦s qui m¨¦s ordena (Manifest), il¡¤lustrat per Robson Vilalba, on tamb¨¦ apareix el segrest d¡¯un autob¨²s per reivindicar transport. En aquest cas el 1975, a Galinheiras, un barri de la perif¨¨ria de Lisboa, amb habitatges d¡¯autoconstrucci¨®... Hist¨°ries que tenen molt en com¨². La segona obra ¨¦s la Historia popular de la Revoluci¨®n de los Claveles (Verso). Dos llibres complementaris i molt necessaris per analitzar la import¨¤ncia de la mobilitzaci¨® popular en la transformaci¨® social, com a Torre Bar¨® i a tants llocs.

Les hist¨°ries de segrestos d¡¯autobusos no acaben aqu¨ª. Per exemple, el mateix dia que es segrestava el 47, s¡¯hi va sumar un autob¨²s de la l¨ªnia 2. El 1974 ja n¡¯hi va haver un primer del qual es t¨¦ not¨ªcia... Ens ho explicaven Josep M. Huertas i Marc Andreu a Barcelona en lluita (FAVB). Odei A. Etxearte, el 2023, va dedicar un article a F¨°rum Grama, espai continuador del periodisme i l¡¯activisme ve?nal fet des de Santa Coloma de Gramenet, als segrestos que all¨¤ van tenir lloc a partir de 1973, comen?ant amb el de les dones del carrer Menorca... Com El 47, aquestes altres aportacions comparteixen l¡¯atenci¨® per aquelles persones que han estat menystingudes i oblidades, un cam¨ª a seguir.