Joan Verg¨¦s: ¡°Igual com hi ha treballadors cremats, hi ha dem¨°crates cremats¡±

Joan Verg¨¦s Gifra (Banyoles, 1972) ¨¦s professor de filosofia moral a Universitat de Girona, consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i director de la C¨¤tedra Ferrater Mora. Especialista en filosofia pol¨ªtica contempor¨¤nia, sobretot en John Rawls, Verg¨¦s ¨¦s, en definitiva, un acad¨¨mic molt ben establert dins del sistema. I ¨¦s justament aquesta condici¨® oficialista el que l¡¯ha portat a preguntar-se per qu¨¨ les democr¨¤cies contempor¨¤nies cada cop promouen i institucionalitzen m¨¦s la cr¨ªtica contra elles mateixes.

Pregunta. El llibre surt d¡¯un neguit que vas sentir al CCCB en un seminari dedicat a la desobedi¨¨ncia civil.

Resposta. El CCCB ¨¦s ple de gent molt competent, que admiro i fan una feina necess¨¤ria, per¨° el CCCB ¨¦s part del sistema: t¨¦ milions de pressupost. Com pot ser que, a trav¨¦s del canal principal de culturitzaci¨® de Barcelona, es promogui la idea de desobedi¨¨ncia civil? L¡¯impl¨ªcit conversacional era que calia preparar-se per ser rebel. I aix¨° em va fer pensar en la paradoxa de Tocqueville, que ve a dir que protesta qui pot, que a mesura que milloren les condicions de vida, creix la frustraci¨®. En segon lloc, em va sorprendre molt que ning¨² parl¨¦s del Proc¨¦s, que ¨¦s un exemple molt proper, clar i recent del que s¡¯havia de discutir. Lligant les dues coses, diria que els catalans vam protestar perqu¨¨ est¨¤vem prou b¨¦. Cal una certa fortalesa i una certa capacitat per protestar. Qui est¨¤ molt cardat no pot.

P. Institucionalitzar la protesta la domestica i fa que perdi efectivitat?

R. El sistema democr¨¤tic s¡¯estabilitza acceptant i fomentat la protesta. Per¨° una cosa ¨¦s la protesta i l¡¯altra ¨¦s la queixa. La paradoxa ¨¦s que, com m¨¦s espais s¡¯obren per a la protesta, m¨¦s espais apareixen tamb¨¦ per a la queixa, que pot ser encara m¨¦s desestabilitzadora del r¨¨gim democr¨¤tic que la protesta.

La pol¨ªtica ha d¡¯incorporar simplificacions, emocions i trets que ajudin a resoldre el problema de l¡¯elecci¨® i l¡¯acci¨®

P. Quina ¨¦s la difer¨¨ncia?

R. La protesta ¨¦s un acte de contestaci¨® p¨²blic que intenta canviar un estat de coses, havent identificat aquest estat com a injust, sabent qui hauria d¡¯actuar i tenint clar qu¨¨ significaria que aquest estat de coses canvi¨¦s: hi ha criteris d¡¯¨¨xit i de frac¨¤s. En canvi, la queixa pot no expressar cap reivindicaci¨® de canvi concreta, no saber com hauria de canviar el m¨®n per ser millor, ser l¡¯expressi¨® d¡¯un malestar inconcret, d¡¯una desorientaci¨®; ¨¦s possible queixar-se sense saber de qu¨¨ ens queixem. Jo dic que la queixa ¨¦s un residu. D¡¯una protesta mal portada, d¡¯un estat de coses que no ha canviat, en pot sortir una queixa. I el sistema democr¨¤tic no ha desenvolupat maneres de gestionar la queixa. Les institucions democr¨¤tiques et diuen que, si tens un problema, ho diguis. Parla en un f¨°rum, agafa un micro, escriu en un diari, publica un llibre, funda un partit pol¨ªtic, exerceix el dret de desobedi¨¨ncia civil. En canvi, el r¨¨gim democr¨¤tic pensa que la queixa ¨¦s irracional, que no t¨¦ sentit. Per¨° la realitat social ¨¦s que hi ha moviments de fons dif¨ªcils de categoritzar que acaben emergint i que els r¨¨gims democr¨¤tics no saben entomar perqu¨¨ no saben d¡¯on venen.

P. Com distingim entre queixa leg¨ªtima i queixa contraproduent?

R. No faig judicis normatius en aquest llibre nom¨¦s intento descriure, com un mirall.

P. Doncs, en termes purament descriptius, al llibre cita estudis que demostren un increment gradual, per¨° inexorable, del nombre de protestes en els r¨¨gims democr¨¤tics. D¡¯on surt aquesta tend¨¨ncia?

R. En una monarquia o en una dictadura no es permet protestar en p¨²blic, per¨° s¨ª que es permet que les queixes s¡¯articulin en un espai underground, clandest¨ª. En canvi, en la democr¨¤cia s¡¯obliga el ciutad¨¤ a ser cr¨ªtic, fins al punt que ser dem¨°crata ha esdevingut un equivalent d¡¯estar insatisfet.

P. I qu¨¨ passa si l¡¯acumulaci¨® gradual de queixes produeix ciutadans que cada cop creuen menys en la democr¨¤cia, com diuen algunes enquestes?

R. El bon dem¨°crata hauria de saber tolerar la insatisfacci¨®. La democr¨¤cia millorar¨¤ si aconsegueix fer ciutadans tolerablement insatisfets. El ciutad¨¤ educat ha de ser un ciutad¨¤ amb humor. Els discursos haurien de deixar d¡¯identificar all¨° que ¨¦s democr¨¤tic amb all¨° que ¨¦s bo i just per evitar el tremendisme. Cal humor civil: aprendre a riure¡¯s no nom¨¦s d¡¯imperfeccions concretes, sin¨® del fet mateix que en democr¨¤cia sempre hi haur¨¤ imperfeccions.

P. Hi ha protestes contraproduents, casos en qu¨¨ la protesta consumeix les energies en direccions equivocades?

R. Pot passar. Si una protesta no es porta b¨¦, pot quedar la impressi¨® que el fet d¡¯intervenir en el debat p¨²blic no t¨¦ sentit. Cal una certa mesura en l¡¯¨²s de la protesta, entendre com funciona la protesta per no abusar-ne. El problema ¨¦s que se¡¯ns incentiva constantment a protestar i no se¡¯ns donen eines per gestionar la insatisfacci¨®. A mi em preocupa l¡¯exc¨¦s d¡¯exig¨¨ncia amb el ciutad¨¤ cr¨ªtic. Si la impressi¨® que les coses depenen de l¡¯individu recau en el ciutad¨¤, traiem la responsabilitat de les institucions, de les lleis, de les mesures coercitives. Igual com hi ha treballadors cremats, hi ha dem¨°crates cremats. De la mateixa manera que el treballador cremat no dep¨¨n del volum de feina en termes absoluts, sin¨® de la dist¨¤ncia entre el que fa i el que s¡¯exigeix a ell mateix, el dem¨°crata cremat ¨¦s el que sempre sent que no fa prou. La democr¨¤cia propicia la sobreexplotaci¨® c¨ªvica del ciutad¨¤ per treure¡¯s responsabilitat de sobre i, directament, no complir les seves pr¨°pies lleis. El trasllat de responsabilitat al ciutad¨¤ obre un espai per a la deixadesa de funcions. Aleshores la gent no ho aguanta, i proliferen les queixes.

P. I com ens alliberem d¡¯aquesta pressi¨®?

R. Cal una mirada m¨¦s pol¨ªtica i menys moralitzant, rebaixar la moralitzaci¨® de la vida p¨²blica i demanar m¨¦s responsabilitat als ¨°rgans pol¨ªtics. El cas de la llengua catalana ¨¦s paradigm¨¤tic: salvar el catal¨¤ no dep¨¨n de les persones, sin¨® de les estructures i de les lleis.

P. Al llibre critica una certa trampa de la complexitat, el risc que condueixi a la par¨¤lisi.

R. El centpeus no camina si pensa en el que han de fer tots els peus. Sovint es creu que, com m¨¦s complexitat siguem capa?os de veure, ser¨¤ millor per a l¡¯acci¨® pol¨ªtica. Potser tot ¨¦s molt complex, per¨° els ¨¦ssers humans estem travessats per dualitats simples i estem fets per a l¡¯acci¨®. Cal desconfiar de qui sempre reclama m¨¦s complexitat. La pol¨ªtica ben entesa ha d¡¯incorporar simplificacions, emocions i identificacions que ens ajuden a resoldre el problema de l¡¯elecci¨® i l¡¯acci¨®.

P. Quina ¨¦s la darrera cosa de qu¨¨ s¡¯ha queixat i quina ¨¦s la darrera protesta que ha fet?

R. M¡¯he queixat de les vacances d¡¯estiu: s¨®n massa llargues i es genera un ambient nefast. Aix¨° m¡¯hauria de dur a protestar contra la manera com al sistema educatiu organitzem el calendari, que s¡¯hauria de canviar.

La protesta i la queixa

Joan Verg¨¦s Gifra
Arc¨¤dia
18 euros
192 p¨¤gines