Manuel Baixauli, en estat pur a ¡®Cavall, atleta, ocell¡¯

Aristides ja ha deixat enrere la rebel¡¤li¨® indolent pr¨°pia de l¡¯adolesc¨¨ncia i el poble de la costa valenciana on ha crescut sota la vigil¨¤ncia patidora del seu pare vidu ¡ªAlapont, un fuster exhaust de tristesa, que nom¨¦s troba consol en l¡¯exercici meticul¨®s de la seva artesania. S¡¯est¨¤ a Anglaterra per convertir en realitat la seva vocaci¨® de cineasta i es fa amic d¡¯un escultor japon¨¨s que ¡°s¡¯identificava per complet amb l¡¯obra de Yasujiro Ozu, a qui elogiava la senzillesa, la claredat, la humilitat de cada presa, la capacitat d¡¯expressar, sense dramatisme, sentiments profunds amb escenes, di¨¤legs i situacions aparentment banals¡±.

No ¨¦s l¡¯¨²nica cita cin¨¨fila que Manuel Baixauli (Sueca, 1963) escampa al llarg de Cavall, atleta, ocell per anar informant sobre els fonaments espirituals, lluny de ¡°la vulgaritat que intoxica el m¨®n¡±, que sustenten l¡¯espiral creixent d¡¯alta emoci¨® freda que ¨¦s aquesta novel¡¤la. La prosa de Manuel Baixauli aconsegueix l¡¯obtenci¨® de les qualitats m¨¦s grans de la posada en escena segons Andrei Tarkovski, ¡°Duresa, sequedat, calma¡±, i assoleix tamb¨¦ el que demanava Robert Bresson, ¡°Fes que aparega all¨° que, sense tu, mai no es veuria¡±: aquesta novel¡¤la, per exemple. Al mateix temps, per¨°, ¨¦s cert que l¡¯autor pot exasperar qualsevol lector que no disposi d¡¯un sistema nervi¨®s prou resistent per anar assimilant tant de didactisme sobre la creativitat art¨ªstica, tanta especulaci¨® sobre els obstinats monstres particulars que originen l¡¯obra d¡¯art, tanta lli?¨® essencial sobre la falta de soledat absoluta de l¡¯artista, que nom¨¦s li permet treballar amb una sola part de si mateix.

A Cavall, atleta, ocell, com passava a Ignot, La cinquena planta o L¡¯home manuscrit ¡ªi d¡¯aqu¨ª pot venir la impressi¨® que es t¨¦ a vegades d¡¯estar davant d¡¯una experi¨¨ncia repetida¡ª, tamb¨¦ es transfigura el real fent-se enigm¨¤tic, com si Manuel Baixauli domestiqu¨¦s l¡¯inefable i gir¨¦s refinadament al voltant d¡¯un secret que fascina i est¨¤ vedat, que se silencia i es manifesta alhora en un joc d¡¯ocultacions i d¡¯humor impalpable. Aconsegueix aix¨ª que el tret m¨¦s notori de les seves novel¡¤les sigui l¡¯efic¨¤cia on¨ªrica, la reverberaci¨® fantasmag¨°rica que omple cada escena d¡¯una brillantor misteriosa: en un descampat ple de males herbes hi ha escultures de formig¨® en forma de nas que sembla que inhalin aire i exhumin fum; una arquitecta projecta edificis tan impossibles que poden despla?ar-se geogr¨¤ficament; i fins i tot hi apareix un artefacte, una mena de Frankestein de fusta, que actua com a ¨¤ngel custodi d¡¯un dels protagonistes, i que no seria estrany que funcion¨¦s a la manera de met¨¤fora del poder protector i redemptor de l¡¯art sobre l¡¯¨¤nima. Tot i aix¨ª, es comen?a a llegir Cavall, atleta i ocell i el que es troba ¨¦s una escena d¡¯arrel costumista: una nit de diumenge un pare espera amb angoixa que el seu fill arribi ?aviat? a casa despr¨¦s d¡¯haver-se divertit amb els amics. El preocupa que el fill tregui males notes a l¡¯institut, la seva falta de disciplina, que fumi haixix, l¡¯espanta que la temptaci¨® de la deriva el venci.

En un principi, pot semblar que Manuel Baixauli busqui crear un marc realista ¡ªla relaci¨® paternofilial, la vida de barri, la feina de cada dia, el submon extravagant dels ravals¡ª, per¨° de mica en mica es va imposant una atmosfera de faula paranoica, de costums inexplicables, de vert¨ªgens morals. De seguida desconcerta la velocitat amb qu¨¨ passen i s¡¯encadenen les an¨¨cdotes ¡ªn¡¯hi ha de protagonitzades per personatges que provenen d¡¯altres llibres seus¡ª, el continu imparable del transcurs dels anys se sent com un dolor irrevocable, i sorpr¨¨n que l¡¯autor prescindeixi d¡¯aquella lentitud necess¨¤ria per dur la representaci¨® argumental pels carrils majestuosos de la versemblan?a, que no es molesti gens a inventar un temps narratiu propici per fer que els personatges es despleguin damunt l¡¯escenari, que m¨¦s aviat els presenti com si fossin unes marionetes meditabundes. I si aix¨° ¨¦s aix¨ª es deu a una de les virtuts de Cavall, atleta, ocell: que no ¨¦s una novel¡¤la de personatges ni de psicologies, sin¨® de transformacions, realitzades sobretot gr¨¤cies ¡°a les creacions mentals aparentment in¨²tils¡±, a la reflexi¨®, al ¡°gaudi de l¡¯art¡±. Manuel Baixauli en estat pur.

Cavall, atleta, ocell?

Manuel Baixauli?
Edicions del Periscopi, 2024
256 p¨¤gines. 19 euros