El fregad¨ªs de l¡¯art amb les coses a Sant Cugat

El fregad¨ªs entre elements que no tenen res a veure, que es troben com per casualitat, produeix una lluentor diferent, no programada, no algor¨ªtmica. I, per tant, desvetlladora. Aquests elements poden ser objectes qualssevol, v¨ª?deos, arquitectura medieval, tapissos grans o una missa puntual. Deia l¡¯altre dia Xavier Monteys en aquestes p¨¤gines del Quadern que la Biennal Manifesta 15 d¡¯art contemporani evidencia com els espais en des¨²s es revelen ideals per acollir art i com aquella pe?a dona la seva ¨¤nima a l¡¯espai, tingui activitat o no. Vistes les instal¡¤lacions de la Manifesta 15 al monestir de Sant Cugat, la seva idea pren m¨¦s sentit. Primer de tot, abans d¡¯avan?ar, una pregunta: la Manifesta 15 ¨¦s, finalment, la consecuci¨®, el cap de brot m¨¦s visible i espectacular, d¡¯un programa metropolit¨¤ per acostar propostes culturals interessants m¨¦s enll¨¤ de Barcelona? Torno a Sant Cugat i miro de dret el claustre, avui ¡ªdiumenge¡ª for?a ple de visitants. Al pati excavat, hi ha escampats trossos molsuts de figura humana, com oblidats. S¨®n les Restes de somni de l¡¯artista italiana Bea Bonafini. Cara, m¨¤, bra?os, cames, fragments de cos com bitlles en rep¨°s produeixen una estranya simbiosi amb el buit d¡¯aquest pati ensotat.

Les obres que acull Sant Cugat giren al voltant de les cures i del poder curatiu de la cultura, amb predilecci¨® per materials t¨¨xtils que volen enlla?ar amb el passat de la ciutat vallesana. Un bigarrat i enorme tap¨ªs, nom¨¦s entrar, obra de l¡¯holandesa Franja Bouts, vol ensenyar el col¡¤lapse del sistema. Com a benvinguda ¨¦s cridanera, d¡¯un efecte m¨¦s festiu que no pas ca¨°tic. Martin Toloku, artista de Ghana resident a Amsterdam, se sustenta en el seu llinatge de fusters i en unes bigues d¡¯una granja antiga per connectar-se amb el passat. La instal¡¤laci¨® suggereix un passat menjat i engrunat, encara que, com sol passar, el text de presentaci¨® hi afegeix un corol¡¤lari de significats. Al pis de dalt, M¨®nika Riki?, amb videoart, enfoca de dret l¡¯assist¨¨ncia i les cures a la gent gran dependent, ¨¦s a dir, cap all¨¤ on ens encaminem tots. En cinquanta anys hi haur¨¤ un 25% m¨¦s de persones dependents. Convida a seure en uns sof¨¤s, amb tapet i restes rob¨°tiques de decorat, i a mirar les cures com a tema pol¨ªtic. Ens fa pensar en els pares i en el temps. I a la sala del costat, cop de volant, Immola?tion, quadre del 1972 de la consolidada Judy Chicago, referent i pionera nord-americana de l¡¯art feminista, que ens mena a una altra banda: la immolaci¨® com a forma de protesta d¡¯una ¨¨poca i un art que reivindica centrar-se en la dona.

En sortir del monestir de Sant Cugat ve un altre fregad¨ªs. Imprevist per la Manifesta 15, suposo. Surten fam¨ªlies mudades ¡ªalgunes, molt mudades i molt nombroses¡ª de la missa de diumenge, en castell¨¤. I a la pla?a hi fan sardanes, que sempre posen de bon humor. Per un moment no s¨¦ qu¨¨ em volen dir ni quantes d¨¨cades he travessat ni el temps que visc.