De les tres xemeneies a la Casa Gomis: Els edificis en des¨²s que recupera la biennal Manifesta

La Biennal Manifesta 15, potser sense voler-ho, ha posat en evid¨¨ncia algunes coses que afecten de manera especial els edificis, tant els implicats en aquesta ocasi¨® com els que en sentiran la repercussi¨®. Potser la primera ¨¦s la relaci¨® entre els edificis sense activitat i la seva idone?tat per acollir peces i instal¡¤lacions d¡¯artistes, que semblen ren¨¦ixer o trobar un nou sentit. I no tan sols els que estan en des¨²s, sin¨® tamb¨¦ els que en tenen per¨° el canvien per un altre. ?s possible que actualment hi hagi una sensibilitat i certa fascinaci¨® pel que ¨¦s buit, abandonat o que ha quedat sense utilitat aparent. Abunden en aquesta biennal els edificis en des¨²s, encap?alats per la T¨¨rmica, la Gustavo Gili o la Ricarda i tants altres escampats per dotze ciutats del territori metropolit¨¤, als quals la ¡°pres¨¨ncia¡± de la seva extingida activitat regala un nou sentit a all¨° que s¡¯exposa; i el que s¡¯exposa atorga una ¨¤nima a l¡¯espai que l¡¯acull.

El fet que hi estiguin implicats alguns edificis el dest¨ª dels quals, en els darrers anys, ha estat en dubte, pren ara una rellev¨¤ncia significativa. Fa l¡¯efecte que l¡¯art, en moltes de les seves manifestacions, actua com una mena de rehabilitaci¨® sense utilitat aparent, per¨° reinstaura l¡¯edifici. Ara que es compleixen els cinquanta anys del Teatre-Museu Dal¨ª de Figueres ¨¦s una bona ocasi¨® per recordar aquella intu?ci¨® sobre la ru?na arquitect¨°nica. La Biennal demostra que no resulta complicat habilitar-ne alguns.

Recordo el que el 2005 es deia de la posada en marxa de Matadero, a Madrid: ¡°Tan sols cal que funcionin els lavabos i que hi hagi paper higi¨¨?nic¡±. Expressa mot b¨¦ la urg¨¨ncia de posar-lo en funcionament, i un pragmatisme radical per¨° atent a la necessitat i la comoditat m¨¦s b¨¤siques. Les nostres lleis i normatives sovint no semblen ajudar gaire amb les seves actualitzacions constants, ni declarant un cop rere l¡¯altre que els edificis vells no ¡°compleixen la normativa actual¡±. No semblen adonar-se que ¨¦s una normativa que posa unes traves innecess¨¤ries al que podr¨ªem anomenar ¡°l¡¯¨²s real¡± dels edificis. El cas ¨¦s que vivim en un constant fora de joc i aquesta Biennal representa alguna cosa semblant a una treva.

Casa Gomis, a la Ricarda, una elegant i emblem¨¤tica obra de l¡¯arquitectura dels anys cinquanta, juntament amb l¡¯Editorial Gustavo Gili, tamb¨¦ incorporada a aquesta Biennal, destaca perqu¨¨ no ¨¦s una f¨¤brica abandonada, sin¨® la casa d¡¯una fam¨ªlia benestant, actualment sense un ¨²s concret i amena?ada per l¡¯ampliaci¨® de l¡¯aeroport. All¨¤ s¡¯han reunit peces de divuit artistes contemporanis disposades al rebedor, cuina, sala, menjador o a les habitacions de la casa, convivint amb els mobles originals. Utilitzar una casa, amb les seves limitacions espa?cials, resulta el m¨¦s significatiu, i em va fer venir al cap les dues exposicions que els galeristes barcelonins van organitzar fa uns anys, el 1996 i 1997, al Majestic, sota el nom de New Art. Eren m¨¦s interessants per la seva complicitat amb l¡¯habitaci¨® assignada, moblada i vestida de la forma habitual de l¡¯hotel; unes peces petites que alguns galeristes van aprofitar escenogr¨¤ficament d¡¯una manera molt atractiva i intel¡¤ligent. Un referent indiscutible.

La filosofia d¡¯aquesta Biennal, i la seva pr¨¤ctica de ¡°guerrilla¡±, fa que els museus institucionals col¡¤lapsin conceptualment i obre una porta a l¡¯esperan?a: ¨¦s una ll¨¤stima que l¡¯exposici¨® de Jordi Colomer, Fa?ana foto festa futur fideus, no s¡¯hagi pogut veure en un espai com la sala de turbines de la t¨¨rmica. Ens perdrem alguna cosa que de ben segur no haur¨ªem oblidat en veure les seves accions i instal¡¤lacions, meitat humanes, meitat peces, en un context postindustrial i al costat de la platja. Si s¡¯hagu¨¦s pogut repetir l¡¯exposici¨® all¨ª, estic segur que hauria deixat el Macba en un lloc inc¨°mode. Tot plegat ¨¦s una demolidora cr¨ªtica al funcionalisme d¡¯¡±un espai per a cada cosa¡±.