Qu¨¨ manifesta la Manifesta?

La Manifesta es fa dir la ¡°Biennal N¨°mada¡±, per¨° avui desconfiem dels n¨°mades digitals perqu¨¨ fan pujar els lloguers i omplen els barris de bombolles alienes als costums i les lleng¨¹es de la ciutat. Al principi ning¨² s¡¯imaginava que acabaria aix¨ª. La globalitzaci¨® va comen?ar com la primera passa d¡¯un cam¨ª ut¨°pic: si el teu entorn local era opressiu i provinci¨¤, podies escapar i unir-te a una comunitat il¡¤lustrada que et valorava i t¡¯ajudaria a canviar el m¨®n. L¡¯emigraci¨® va salvar els artistes d¡¯avantguarda que vivien en r¨¨gims reaccionaris, com Picasso o Bu?uel, i Barcelona sempre ha volgut obrir-se a Europa per alliberar-se de l¡¯Espanya antimoderna. Per¨° com que la globalitzaci¨® tamb¨¦ ha obert les portes a les forces descontrolades del mercat, ara ning¨² t¨¦ clar si els que venen de fora amb bones paraules no acabaran robant-nos la cartera. El comissari d¡¯art n¨°mada vol fer exposicions a favor de la descarbonitzaci¨®, per¨° el treballador local necessita motors d¡¯explosi¨® per arribar a final de mes. Qui sap millor el que li conv¨¦ a Barcelona?

El trasp¨¤s dels Comuns al PSC a l¡¯alcaldia ha multiplicat l¡¯inter¨¨s art¨ªstic de la Manifesta. En aquest cas, art¨ªstic vol dir pol¨ªtic, perqu¨¨ la Manifesta vol fer servir l¡¯art per influir en la ciutat on aterra i fer que canvi?n les coses, com els llegendaris homes de negre de Brussel¡¤les que picaven el crost¨® als governs nacionals durant la crisi, per¨° amb instal¡¤lacions i escultures. Naturalment, la Manifesta prefereix el discurs decreixentista de Colau (que la va encarregar), que la ret¨°rica desenvolupista del PSC (que s¡¯estima m¨¦s parlar de la Copa Am¨¨rica). Perqu¨¨, com es pot veure en el ramat d¡¯ovelles en un prat verd de la portada el cat¨¤leg, la gran proposta de la Biennal ¨¦s renaturalitzar l¡¯¨¤rea metropolitana. Establint les tres seus a Collserola, les Tres Xemeneies i la Ricarda, la idea ¨¦s que el barcelon¨ª simpatitzi amb l¡¯¨¤nima verda de tots tres llocs. S¨®n els mateixos barcelonins que acaben de votar partits per ampliar l¡¯aeroport i fer un nou 22@ al Bes¨°s.

Igual com passa amb la globalitzaci¨®, no tota l¡¯oposici¨® a la Manifesta ¨¦s de dretes. Com qualsevol macroesdeveniment internacional de gran pressupost, col¡¤lectius locals amb pedigr¨ª esquerran¨®s irrefutable protesten perqu¨¨ voldrien que tots aquests diners p¨²blics fossin per a ells. No han faltat artistes acusant la Manifesta de ser un ovni o queixant-se de falta de di¨¤leg amb l¡¯ecosistema local. Tal com mostra el reportatge de Marc Andreu, quan s¡¯encarrega als de fora que expliquin els conflictes de la ciutat cada decisi¨® es mira amb lupa i les omissions couen molt m¨¦s.

La gr¨¤cia de la Manifesta ¨¦s que fa aflorar aquestes tensions. Sens dubte, la millor obra d¡¯art de la Manifesta ¨¦s la mateixa Manifesta, i la suma de les parts ¨¦s una intervenci¨® de la ciutat molt m¨¦s rodona que qualsevol intervenci¨® individual. Mirades per separat, hi ha obres meravelloses i d¡¯altres de decebedores. Per¨°, entesa com a performance total, la Biennal d¡¯Art N¨°mada transforma l¡¯¨¤rea metropolitana en una instal¡¤laci¨® que tematitza les tensions entre el global i el local. Mentre que els demos europeus reclamen tancament de fronteres, repatria?ci¨® de la ind¨²stria i afluixar amb les demandes verdes, una internacio?nal art¨ªstica promou utopies postnacionals, postindustrials i posthumanes.

L¡¯art contemporani ha aconseguit obrir un espai resguardat de les majories democr¨¤tiques i les modes dels mitjans de comunicaci¨® des del qual criticar la resta de la societat. Tradicionalment, la comunitat era marginal i revolucion¨¤ria. Per¨° despr¨¦s de moltes revolucions fallides, hi ha un circuit que no ha desaparegut, sin¨® que s¡¯ha convertit en un contrapoder estrany camuflat dins de les institucions pol¨ªtiques i econ¨°miques de les quals dep¨¨n al mateix temps que en promou la dissid¨¨ncia. Hi ha un debat enc¨¨s i obert sobre si els membres d¡¯aquesta classe nom¨¤dica s¡¯han venut al sistema desactivant-ho tot, o si aquest espai ¨¦s un cavall de Troia que aprofita la seva bellesa per entrar dins de les muralles i, un cop dins, deixa anar un ex¨¨rcit. Amb els canvis pol¨ªtics a Barcelona i a Catalunya, la Manifesta d¡¯enguany fa especialment visibles les tensions entre el global i el local, el p¨²blic i el privat, l¡¯art i la pol¨ªtica. Intervinguts art¨ªsticament, els barcelonins tenim unes setmanes per visitar les Tres Xemeneies i decidir de quin costat ens volem posar.