Manifesta i els fantasmes del passat de Barcelona

Un fantasma recorre Europa i, ¨¦s clar, tamb¨¦ Barcelona. No ¨¦s el fantasma del comunisme descrit per Marx i Engels el 1848. Ni tan sols ¨¦s el fantasma de l¡¯anarquisme, que potser li escau m¨¦s a la mitificada Rosa de Foc i que ¨¦s encara omnipresent en alguns ambients culturals o alternatius. El que avui recorre la societat ¨¦s el fantasma del feixisme i, a casa nostra, el de la seva encarnaci¨® en el franquisme, just quan est¨¤ a punt de fer mig segle de la seva mort.

La dictadura encara marca la mem¨°ria de la ciutat. I no perqu¨¨ la llarga d¨¨cada de Proc¨¦s i d¡¯impugnaci¨® de l¡¯anomenat r¨¨gim del 78 hagin deixat un p¨°sit de confusi¨® (que tamb¨¦) sobre all¨° que perviu o no del franquisme. El problema ¨¦s que la mal resolta assignatura de la mem¨°ria democr¨¤tica ¡ªnom¨¦s cal veure la comissaria de Via Laietana¡ª va fent aflorar buits de coneixement sobre les lluites (menys compartides del que se¡¯ns vol fer creure) que van derrotar el franquisme al carrer, als barris, a les f¨¤briques i en algunes esgl¨¦sies. De la mateixa manera, en dos moments hist¨°rics anteriors, el 1873 i el 1931, unes lluites tampoc ben conegudes ni sempre compartides ¡ª¨¦s el que passa amb la lluita de classes¡ª van propiciar l¡¯adveniment de la Rep¨²blica a partir d¡¯una pol¨ªtica forjada als carrers, els barris, les f¨¤briques i ¡ªen lloc de les esgl¨¦sies, moltes d¡¯elles cremades¡ª tamb¨¦ als ateneus.

Omplir i, alhora, evidenciar aquests buits de coneixement sobre la mem¨°ria hist¨°rica de Barcelona i Catalunya des dels or¨ªgens colonials del capitalisme indus?trial fins a l¡¯actual crisi ecosocial ¨¦s un dels ambiciosos objectius de la 15a edici¨® de la biennal Manifesta, desplegada en diversos espais de la Barcelona metropolitana fins al 24 de novembre. L¡¯objectiu esmentat ¨¦s, en especial, el d¡¯Escola de Passats. Barcelona i la imaginaci¨® pol¨ªtica radical, la mostra que el professor de la Universitat de Princeton i historiador de la cultura i els moviments socials Germ¨¢n Labrador M¨¦ndez (Vigo, 1980) ha comissariat a la seu central de Manifesta, l¡¯antic edifici de l¡¯editorial Gustavo Gili, ben acompanyat per obres de l¡¯artista Fernando S¨¢nchez Castillo (Madrid, 1970). De fora vingueren i de casa no ens tragueren, per¨° ens alli?onaren. Per a b¨¦ i per a mal.

Davant d¡¯una hist¨°ria entesa com a acumulaci¨® de progr¨¦s, Labrador es pregunta pels costos d¡¯aquesta acumulaci¨®

Labrador no amaga els ecos que el muntatge t¨¦ de les seves exposicions anteriors Po¨¦ticas de la democracia. Im¨¢genes y contraim¨¢genes de la Transici¨®n, que el Museo Reina Sof¨ªa va acollir el 2018, i El tragaluz democr¨¢tico. Pol¨ªticas de vida y muerte en el Estado espa?ol (1868-1975), organitzada tamb¨¦ a Madrid, el 2023. Com explica el comissari, l¡¯Escola de Passats consisteix en ¡°un arxiu d¡¯experi¨¨ncies hist¨°riques, de car¨¤cter est¨¨tic i pol¨ªtic, situades a la Barcelona metropolitana i ordenades a trav¨¦s de sis passatges hist¨°rics clau¡± des del 1820 fins ara. Davant d¡¯una hist¨°ria de la ciutat entesa com a acumulaci¨® de progr¨¦s, bellesa i modernitat, Labrador es pregunta pels costos i l¨ªmits d¡¯aquesta acumulaci¨®, aix¨ª com per les barreres ¡ªde classe, g¨¨nere, ra?a, origen i veu¡ª que expliquen el funcionament de la Barcelona hist¨°rica i actual.

Convocar el passat com un laboratori democr¨¤tic i un arxiu d¡¯imaginacions ut¨°piques des del qual projectar futurs col¡¤lectius desitjables, reunint tota mena d¡¯imatges, documents, testimonis i objectes diversos de la contracultura i la subalternitat, permet ¡°comprendre les formes participatives de resist¨¨ncia col¡¤lectiva al capital, a l¡¯Estat autoritari i al feixisme¡±. I, al mateix temps, segons Labrador, tamb¨¦ permet ¡°reconstruir moments i llocs en els quals va ser possible la democratitzaci¨® radical dels sabers i els drets¡±.

No obstant aix¨°, aquest exercici d¡¯a?vantguarda ¡ªque reclama a crits un espai permanent (el Museu del Disseny o el Macba?) m¨¦s enll¨¤ de les col¡¤leccions particulars i d¡¯activistes o de la Biblioteca Ar¨²s que han nodrit aquesta exposici¨®¡ª convoca tamb¨¦ molts fantasmes. El m¨¦s evident ¨¦s el del franquisme, representat per una figura eq¨¹estre embolicada de negre que, lluny d¡¯evocar un Nazg¨¹l o genet de l¡¯Apocalipsi, ens retrotrau a la decapitada est¨¤tua de Franco que es va retirar el 2016 d¡¯una pol¨¨mica exposici¨® al Born. Amb excuses burocr¨¤tiques, l¡¯Ajuntament de Barcelona no ha cedit la pe?a original de Josep Viladomat, per¨° Labrador i S¨¢n?chez ho resolen amb El vientre de la ballena, instal¡¤laci¨® que mostra en un monitor una colonosc¨°pia del dictador a cavall.

El fantasma m¨¦s evident ¨¦s el del franquisme, representat per una figura que remet a l¡¯est¨¤tua que es va retirar del Born

El fantasma de Franco presideix l¡¯Escola de Passats just al costat d¡¯una pintura del segle XIX, cedida pel Museu del Masnou, que mostra el bergant¨ª Voluntari catal¨¤, del capit¨¤ Luis Maristany, i que evoca altres fantasmes, ben expl¨ªcits en la cartel¡¤la: l¡¯esclavisme i el colonialisme sobre els quals es va aixecar la revoluci¨® indus?trial, l¡¯acumulaci¨® de capital i el poder de la burgesia catalana. Nom¨¦s hi faltaria una menci¨® a El fascio de las Ramblas, el llibre de Xavier Casals i Enric Ucelay-Da Cal que situa els or¨ªgens catalans i colonials del feixisme espanyol.

Fantasmes tamb¨¦ molt presents en aquest recull d¡¯imaginaci¨® pol¨ªtica radical s¨®n la censura, el biaix ideol¨°gic i els oblits hist¨°rics. Fa pensar en la primera el fet que no hi hagi iconografia estelada ni cap refer¨¨ncia a l¡¯activisme independentista que tanta imaginaci¨® ha vessat en pro d¡¯una utopia disponible que no ho era tant. Una urna de l¡¯1-O del 2017 hauria fet bona parella amb el Castell del Capitalisme (CaCa) que el grup galaicocatal¨¤ Furafollas va muntar en temps del 15-M del 2011 a la pla?a de Catalunya i que, avui, serveix de p¨°rtic a l¡¯antiga seu de Gustavo Gili, juntament amb la projecci¨® en bucle del discurs final de Charles Chaplin a El gran dictador.

La cronologia i els cr¨¨dits d¡¯aquesta instal¡¤laci¨® artisticoarxiv¨ªstica aporten algunes claus. Mig oculta en un passad¨ªs de l¡¯edifici municipal del carrer Rossell¨® que fa d¡¯espai expositiu, la barra cronol¨°gica s¨ª que consigna les principals dates del proc¨¦s sobiranista, com tamb¨¦, per exemple, el triomf de Barcelona en Com¨² com a fites d¡¯imaginaci¨® pol¨ªtica radical. La mateixa l¨ªnia cronol¨°gica assenyala la ¡°majoria absoluta del PSOE¡± (1982) i la ¡°creaci¨® de TV3¡å (1983) com a causants, de facto, d¡¯un reset en la hist¨°ria social i radical del pa¨ªs. I ¨¦s que, per exemple, no apareix a la cronologia cap de les vagues generals que ha viscut Catalunya des d¡¯aleshores. S¨ª que estan fixades en la cronologia, abans del reset, les vagues del Baix Llobregat i Sabadell de 1974 i 1976, la vaga de tramvies de 1951, la de La Canadenca de 1919 i la vaga general de 1902.

Sigui com sigui, el m¨¦s que recomanable recorregut expositiu de l¡¯Escola de Passats. Barcelona i la imaginaci¨® pol¨ªtica radical comen?a el 2024 i acaba a principis del segle XIX, a la inversa de la cronologia i del curs hist¨°ric natural. ?s un exercici original que obliga a pensar i que, si se l¡¯apliquessin els professors d¡¯ESO i batxillerat, i tamb¨¦, en els formats m¨¦s adients, periodistes i mitjans de comunicaci¨®, potser contribuiria a entendre millor el m¨®n contemporani i a parar els peus al fantasma que avui recorre Europa.

M¨¦s oblits hist¨°rics que a ¡®El 47¡ä

Un ¨²ltim fantasma, el de l¡¯oblit hist¨°ric, recorre Barcelona. S¡¯ha fet present a les xarxes i en l¡¯opini¨® publicada arran d¡¯El 47, l¡¯emotiva pel¡¤l¨ªcula de Marcel Barrena que obvia la milit¨¤ncia pol¨ªtica i sindical al PSUC i CCOO del protagonista que interpreta Eduard Fern¨¢ndez, el dirigent ve?nal Manuel Vital. Aquest fantasma passeja tamb¨¦ per l¡¯Escola de Passats, on pr¨¤cticament tota la imaginaci¨® pol¨ªtica radical exposada t¨¦ copyright anarquista o ¨¤crata, d¡¯esquerra llibert¨¤ria o aut¨°noma, ma?¨°nica o republicana federal, per¨° no independentista ni socialista o comunista. Segons aix¨°, ni la tradici¨® marxista ni el catalanisme social d¡¯esquerres serien imaginatius o radicals.

Entre altres exemples, hi ha una col¡¤lecci¨® de la revista Ajoblanco, material clandest¨ª del MIL, banderins d¡¯una l¨°gia o propaganda de Dinero Gratis i Espai en Blanc..., per¨° no hi ha espai per a portades avantguardistes de les revistes del PSUC i la JCC Nous Horitzons i Jovent, per a octavilles del moviment obrer o ve?nal, per a la senyera de la Crida a la Solidaritat ni per al cartellisme pol¨ªtic trencador del MCC. De fet, en l¡¯antologia de 16 cartells que penja del balc¨® interior de la Gustavo Gili ¡ªi que va de la Generalitat republicana al No a la Guerra, la PAH i el clam contra el genocidi a Gaza¡ª hi ha quatre pasquins de la CNT (dos s¨®n del Madrid de la transici¨®), per¨° cap de CCOO ni del PSUC.

Germ¨¢n Labrador ¨¦s conscient que hi falta la icona comunista del 1977 Mis manos, mi capital, per¨° potser no sap que ¨¦s l¡¯¨²nic p¨°ster pol¨ªtic del m¨®n amb biografia: Retrat d¡¯un cartell, de Txema Castiella. En canvi, l¡¯¨²nic que el comissari ha recollit de l¡¯imaginari marxista s¨®n algunes evocacions hist¨°riques en un reel de l¡¯obra del muralista Roc Black Block. I, aix¨° s¨ª, entre aquarel¡¤les de Fernando S¨¢nchez Castillo i damunt de set llibrets de la s¨¨rie Memorias de un terrorista i dels Pensamientos revolucionarios prologats per Federico Urales, pare de Federica Montseny, hi ha una foto d¡¯Agust¨ª Centelles, en la qual, carretejant pedres d¡¯una barricada, surt Caridad Mercader, agent estalinista i mare de l¡¯assass¨ª de Trotski.

No gaire lluny, Ramon Mercader, pio?let en m¨¤, ¨¦s un dels jugadors del futbol¨ª dels Fets de Maig que s¡¯ha inventat l¡¯artista S¨¢nchez Castillo. Constru?t amb fusta i figuretes de paper maix¨¦, permet jugar amb pilotes que surten de les txeques i fer un partidet entre l¡¯equip de Neus Catal¨¤, Marina Ginest¨¤, Joan Comorera o Llu¨ªs Companys i l¡¯equip dels Montseny (pare i filla), Ferrer i Gu¨¤rdia, George Orwell o Durruti, amb el ta¨¹t clavat a l¡¯esquena. Aquesta obra i una mostra de jocs de taula i rol, amb cartes i cromos pol¨ªtics dels anys trenta i del tombant de segle XXI, ¨¦s la part m¨¦s sorprenent de l¡¯Escola de Passats.

Al mateix temps, sorpr¨¨n que no hi hagi cap exemple del cartellisme barcelon¨ª de Josep Ramon G¨®mez i Pilar Villuendas (dissenyadora, per cert, als setanta, dels anagrames del PSUC i CCOO). Com sorpr¨¨n que, m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguna auca d¡¯abans de la guerra, no aparegui enlloc el c¨°mic, amb fites underground o de barri com Butifarra!, col¡¤lectiu on van forjar-se il¡¤lustradors com Max, Alfons L¨®pez i Azagra. M¨¦s enll¨¤ d¡¯un espai dedicat al hip-hop i els fanzins dels anys vuitanta, tampoc hi ha m¨²sica. Un ¨¤udio anunciat amb el Diguem no de Raimon resta pendent des del dia de la inauguraci¨® de la Manifesta. I ja ¨¦s casualitat que la cartel¡¤la especifiqui que ha de ser la ¡°versi¨® enregistrada en el concert del Gran Price, el 13 de mar? de 1968, en benefici de les CCOO¡±.

El contracultural Pau ¡®Malvido¡¯ Maragall es mereixia tant apar¨¨xer a Manifesta com el seu germ¨¤ Pasqual a ¡®El 47¡¯

Hi ha oblits hist¨°rics del paper pol¨ªtic i cultural jugat per ninotaires i poe?tes, igual que per a les feministes, que no cobreix la pres¨¨ncia testimonial de dos llibres de N¨²ria Pompeia i Maria-Merc¨¨ Mar?al o del primer n¨²mero de la revista Vindicaci¨®n feminista. Tampoc ho compensa l¡¯excepcional pe?a de museu de la Campanya de la P (Protesta), de Josep Benet, que ben b¨¦ podria ser un cal¡¤ligrama de Joan Brossa o Joan Salvat-Papasseit, ambd¨®s absents. Tampoc hi ¨¦s la figura contracultural de Pau Malvido Maragall, que es mereixia tant o m¨¦s apar¨¨ixer a Manifesta que el seu germ¨¤ Pasqual a El 47.

El fantasma de determinats oblits hist¨°rics queda subtilment al descobert quan, entre els testimonis sense identificar que es poden escoltar amb auriculars en un aparell digital on altres catalans rememoren el malson de la gana i la repressi¨® franquista, resulta que se sent la veu de Maruja Ruiz. Militant comunista i l¨ªder ve?nal de Nou Barris, tamb¨¦ va segrestar un autob¨²s i va acabar a la comissaria un any abans que Vital protagonitz¨¦s la gesta del 47.

En tot cas, l¡¯omnipresent fantasma de l¡¯oblit hist¨°ric desapareix finalment a la seu de Manifesta. Des d¡¯una finestra de la planta on hi ha l¡¯Escola de Passats, i just al costat d¡¯un p¨°ster amb la famosa silueta que Josep Obiols va pintar el 1921 per a l¡¯Associaci¨® Protectora de l¡¯Ensenyan?a Catalana i que despr¨¦s va recuperar l¡¯Associaci¨® de Mestres Rosa Sensat, es veuen unes altres depend¨¨ncies de l¡¯edifici de Gustavo Gili. All¨ª, l¡¯artista Ana?s Florin i l¡¯Arxiu Hist¨°ric de Roquetes han fet una instal¡¤laci¨® expositiva sobre el moviment d¡¯Escoles en Lluita. I, aqu¨ª s¨ª, de cartells de CCOO n¡¯hi ha uns quants.