Dolors Orom¨ª, Madola i el domini de la mat¨¨ria a la galeria Artur Ramon
L¡¯exposici¨® ¡®Po¨¨tiques ancestrals¡¯ reuneix dues artistes de 96 i 80 anys amb un di¨¤leg fruct¨ªfer entre art t¨¨xtil i cer¨¤mica, que m¨¦s enll¨¤ de les arrels tel¡¤l¨²riques tamb¨¦ comparteixen espiritualitat
¡°Conec la Dolors Orom¨ª des del principi dels seus assajos amb el teler i he pogut seguir el seu descobriment de les possibilitats de la llana, jute, espart i pita etc¡±. Aix¨ª comen?a una carta manuscrita del 1954 signada per Josep Grau-Garriga (1928-2011), l¡¯artista catal¨¤ que va renovar el tap¨ªs contemporani i que va col¡¤laborar amb Joan Mir¨® i Antoni T¨¤pies. En la seva missiva, Grau-Garriga lloava l¡¯evoluci¨® de la seva alumna, especialment la seva capacitat per despullar la mat¨¨ria i deixar-la en all¨° essencial, tamb¨¦ pels jocs de formes dels seus tapissos i la for?a i austeritat que desprenien. Tamb¨¦ confiava que aquella Orom¨ª, que nom¨¦s tenia 26 anys, continuaria donant ¡°sorpreses amb les descobertes que la mat¨¨ria l¡¯hi va donant¡±. Quan Grau-Garriga va escriure aix¨°, poc s¡¯imaginava el rumb que agafaria la seva pr¨°pia carrera: el 1958 fundaria l¡¯Escola Catalana del Tap¨ªs i, temps despr¨¦s, viatjaria a Par¨ªs, on quedaria fascinat per la relectura del tap¨ªs g¨°tic de l¡¯artista t¨¨xtil Jean Lur?at i per l¡¯informalisme mat¨¨ric de Jean Dubuffet. Dues influ¨¨ncies tan potents que li van fer q¨¹estionar la seva pr¨¤ctica fins al punt de deixar que la mat¨¨ria s¡¯infiltr¨¦s entre trames i ordits i aix¨ª aprofundir en la relaci¨® del teixit amb l¡¯espai. De les mans experimentals i experimentades de Grau-Garriga, acabaria naixent un nou llenguatge t¨¨xtil que es faria universal.
Conec la Dolors Orom¨ª setanta anys despr¨¦s d¡¯aquella carta de Grau-Garriga a tomb de la inauguraci¨® de Po¨¨tiques ancestrals, la nova exposici¨® de la galeria Artur Ramon. Quan la sento enraonar, penso que aquella lucidesa nom¨¦s pot ser fruit d¡¯una pr¨¤ctica art¨ªstica activa. Orom¨ª t¨¦ 96 anys i despr¨¨n l¡¯energia de l¡¯¨¤via bondadosa, amb els cabells blancs recollits i la brusa brodada. Porta un penjoll fet de corda i metall. Em diu que se l¡¯ha fet ella perqu¨¨ les seves mans ja fa anys que no suporten el tr¨¤fec aspre de les fibres vegetals. I me les mostra, solcades de vida, blavoses, arrugades. Com que tampoc pot tocar el viol¨ª, ara s¡¯entret¨¦ amb aquestes carotes, una versi¨® min¨²scula de les obres en gran format que hi ha exposades a la sala i que contempla amb orgull. Criada en una fam¨ªlia del t¨¨xtil amb sensibilitat musical, Orom¨ª va formar-se a l¡¯Escola d¡¯Arts i Oficis de Llotja, on va ser alumna avantatjada de Grau-Garriga. Sempre teixia amb llana fins que un dia, quan estava a la casa pairal de Palau-solit¨¤ i Plegamans, se li va acabar. Aix¨ª que va sortir a fora, va veure un carro i d¡¯all¨¤ va agafar un grapat de fibres vegetals per continuar la feina. I ja no les va deixar anar mai m¨¦s. La seva obra va anar creixent ¡ªen tots els sentits¡ª i va arribar a participar en unes quantes edicions de la Biennal Internacional de Tapisseria de Lausana, al costat del seu mestre i de coet¨¤nies com Teresa Codina i Aur¨¨lia Mu?oz. Per¨° Orom¨ª confessa que mai ha tingut consci¨¨ncia d¡¯artista, que simplement ha viscut entre tapissos. La ra¨® ja la va anticipar Grau-Garriga: la mat¨¨ria la domina, i aix¨° ¨¦s el que la fa sentir viva.
Aquesta passi¨®/obsessi¨® per la mat¨¨ria tamb¨¦ la sent la ceramista Madola, de 80 anys, l¡¯altra interlocutora de Po¨¨tiques ancestrals, un di¨¤leg fruct¨ªfer entre les fibres naturals i la terra cuita, entre el m¨®n tel¡¤l¨²ric i el pla espiritual. Quan Maria ?ngels Domingo Laplana arriba a la galeria hi ha una mica de rebombori. La seva pres¨¨ncia imposa. Somriu, per¨° diu que ¨¦s una m¨¤scara. Encara est¨¤ processant una p¨¨rdua recent. Ella i Orom¨ª s¡¯abracen, es coneixen de joventut, per¨° ¨¦s la primera exposici¨® que fan juntes. Les peces de Madola, que ha tingut una intensa traject¨°ria internacional amb premis inclosos, s¨®n rotundes, conceptuals, org¨¤niques, i algunes fins i tot tenen missatges indesxifrables. Entre les exposades, les m¨¦s antigues s¨®n del 2016, quan va deixar de buscar dins seu per mirar cap enfora, cap al m¨®n que ens envolta, potser per aix¨° s¡¯han tornat m¨¦s fosques, m¨¦s negres. Soc lenta de pensament i r¨¤pida d¡¯execuci¨®, confessa Madola. Tot el contrari d¡¯Orom¨ª, que diu que quan veu la mat¨¨ria, ja veu el tap¨ªs. Per¨° nom¨¦s el veu: executar-lo ¨¦s un viatge meditatiu al comp¨¤s d¡¯un vals lent, molt lent.