El jove Antoni T¨¤pies explora el costat fosc

A l¡¯eix espacial d¡¯aquesta exposici¨®, que es pot identificar des de diferents punts de la primera planta del Museu, l¡¯espectador hi pot contemplar uns minuts del No-Do franquista em¨¨s el 21 de novembre de 1949. El reportatge central d¡¯aquell cap¨ªtol estava dedicat a la pintura. Primer al buc¨°lic g¨¨nere eq¨¹estre, amb un pintor amb bata al taller i dues variacions incloses: una escena de relloneig i una altra de senyor¨ªvola, de salt a cavall amb un genet tan pijo com militar. ?s el realisme embellidor de l¡¯¨¨poca, s¨®n quadres que encara pots trobar apilats a El Corte Ingl¨¦s de pla?a Catalunya. Despr¨¦s segueixen gaireb¨¦ dos minuts que tenen com a proposta informativa la burla amb l¡¯art d¡¯avantguarda degenerat. Al programa d¡¯aquell noticiari 359A pot llegir-s¡¯hi ¡°Exposici¨®n de pintura moderna celebrada en Barcelona¡±: era una cr¨°nica sarc¨¤stica del segon Sal¨®n de Octubre celebrat a les Galer¨ªas Layetanas de l¡¯Avenida Jos¨¦ Antonio. El fragment del No-Do era una exaltaci¨® t¨°pica, grollera, carrinclona i dominant de la ignor¨¤ncia sobre el sentit de l¡¯art contemporani. T¨¤pies, que tenia 25 anys, era un dels qui hi exposava.

Com sorgeix una consci¨¨ncia art¨ªstica lliure i transgressora en anys de penit¨¨ncia moral i est¨¨tica? La necessitat de formular-se la q¨¹esti¨® era febril i assetjant, T¨¤pies ho va fer convalescent, sol i en grup ¡ªel grup de Dau al Set on es nodreix¡ª, i ¨¦s probable que ho torni a ser ara i aqu¨ª si la din¨¤mica de regressi¨® on som s¡¯accelera i el subjecte s¡¯ha de repensar al m¨®n postdemocr¨¤tic. En el cas de T¨¤pies, que no era pas un jove ali¨¨ al sistema, aquesta exposici¨® ¨¦s la resposta a la pregunta.

La clau de la mostra La imaginaci¨® del m¨®n ¨¦s el contrast entre aquell No-Do i la pintura que s¡¯exposa a la mateixa sala i que, de fet, ¨¦s l¡¯escollida per a visualitzar el significat del conjunt. El quadre, on¨ªric i embogit, de 1947, ¨¦s Paisatge transformat. El personatge principal d¡¯aquesta escena lunar, talment postnuclear, ¨¦s un mascle mitol¨°gic nu i fatigat, amb els peus fosos a la terra i la vegetaci¨® fer¨¦stega on enfonsa les cames s¡¯ha metamorfitzat amb les urpes d¡¯un animalot. Als bra?os aguanta una dona petita, nua tamb¨¦, amb tres ulls, una m¨¤ amputada i l¡¯altra pintada de negre. All¨° que l¡¯espectador veu aqu¨ª, i en tot moment, ¨¦s la pulsi¨® primerenca de T¨¤pies per mirar, pintar i penetrar el costat fosc.

Despr¨¦s de la gran exposici¨® del centenari, La pr¨¤ctica de l¡¯art, que l¡¯any passat es va poder veure en diferents formats al Palau de Belles Arts de Brussel¡¤les, el Reina Sofia i el Museu T¨¤pies, sembla que ja ha arribat el moment de tornar-se a formular noves preguntes sobre ¡°la figura m¨¦s prominent de l¡¯art espanyol de la segona meitat del segle XX¡±. L¡¯aposta institucional del Museu, juntament amb el seminari estable de reflexi¨® cr¨ªtica, ha estat comen?ar amb aquesta investigaci¨® sobre la prehist¨°ria del pintor tal com el coneixem ¡ªT¨¤pies abans de T¨¤pies, l¡¯anterior a l¡¯informalista canonitzat de 1955¡ª per tal que dialogui amb el seu context i el conjunt de la seva obra. Aquesta ¨¦s la proposta dels dos comissaris, la directora Imma Prieto i el conservador Pablo Allepuz. El jaciment primari que han explorat ¨¦s l¡¯arxiu del mateix Museu creat per T¨¤pies enguany far¨¤ tres d¨¨cades. Aix¨ª poden veure¡¯s obres que no havien estat exposades ni consten al cat¨¤leg raonat de l¡¯artista, com ara les llibretes amb els exercicis d¡¯estil que va realitzar durant els mesos que va assistir a l¡¯acad¨¨mia de Nolasc Valls; a un dels marges d¡¯un retrat perfecte i tradicional pot llegir-se un comentari premonitori: ¡°No et conec, per¨° t¡¯admiro, i per descomptat no tornis a l¡¯acad¨¨mia¡±. No hi va pas tornar. El seu espai de progr¨¦s i aprenentatge era un altre: era l¡¯exploraci¨® de l¡¯alteritat.

Aquesta alteritat a la Barcelona de la postguerra grisa en bona mesura ¨¦s coneguda, per¨° hi ha una part que ha de ser descoberta. Les dues conflueixen a la documentaci¨® de les vitrines. Hi ha la revista de la pedrera rupturista que va ser la revista Dau al Set, amb la m¨¤gia i l¡¯her¨¨ncia surrealista de preguerra, o el catalanisme clandest¨ª d¡¯un Palau i Fabre on pervivien en silenci Foix i Mir¨®. Tamb¨¦ amb les publicacions de Cobalto o a l¡¯influx marxista del poeta i diplom¨¤tic brasiler Jo?o Cabral de Melo en Joan Brossa i T¨¤pies.

Aquestes altres Barcelones, al marge de l¡¯oficial, van tenir com a epicentre el bypass que va ser Club 49, l¡¯activitat en pro de l¡¯art nou pot resseguir-se en un mapa original d¡¯aquesta modernitat que sobrevivia diguem-ne als marges del discurs oficial. En una paret hi ha penjades les postals d¡¯invitaci¨® als concerts i exposicions que Club 49 enviava als seus associats. Aquest material, per cert, T¨¤pies el va conservar al seu arxiu. I el que no hi ¨¦s, per¨° sobre el qual T¨¤pies va disseminar pistes als seus textos, en algun cas ha estat adquirit amb un prop¨°sit que transcendeix l¡¯exposici¨®: avan?ar en el q¨¹estionament del nostre cl¨¤ssic per actualitzar-lo i, si cal, capgirar la interpretaci¨® amb un mitj¨®. S¡¯han explorat altres jaciments, m¨¦s bruts i vasts: del Mercat de Sant Antoni a la mina que ¨¦s Todocolecci¨®n. Del que es tracta, amb un llibre de versos de Foix o de Perucho o amb una col¡¤lecci¨® de cromos d¡¯una f¨¤brica de xocolata o amb dibuixos d¡¯infants, ¨¦s plantejar una hip¨°tesi sobre l¡¯imaginari m¨¤gic i surrealista, tamb¨¦ popular, a partir del qual T¨¤pies va construir el seu, aquell on un subjecte en tensi¨®, alliberat i dissident, podia ser concebut.

El t¨ªtol de La imaginaci¨® del m¨®n ve d¡¯un breu assaig de T¨¤pies que pot llegir-se a L¡¯art i els seus llocs. ¡°La saviesa, la ci¨¨ncia i la imaginaci¨® art¨ªstica poden apar¨¨ixer en els llocs m¨¦s inesperats, de vegades els m¨¦s humils i m¨¦s arcaics. I el seu estudi ¨¦s precisament la cosa m¨¦s apassionant que s¡¯ha plantejat la nova cultura¡±. Aquest ¨¦s l¡¯objectiu de l¡¯exposici¨®. Cap al final s¡¯hi exposa l¡¯entrecreuament d¡¯estil que ¨¦s Parafagamus. La neurosi de la influ¨¨ncia tradicionalment l¡¯ha emparentat amb Paul Klee, com ha de ser. A finals de 1949 es va poder veure a l¡¯exposici¨® a l¡¯Institut Franc¨¨s organitzada per Cobalto pocs dies despr¨¦s de la projecci¨® d¡¯aquell No-Do amb el gargall franquista. La virtut de Prieto i Apelluz, sense negar Klee, ha estat pensar que T¨¤pies potser el va pintar recordant la txeca t¨¨trica del carrer de Vallmajor, aquell espai pel deliri i la tortura. A banda de Klee, a banda d¡¯un llibre sobre la txeca, a la vitrina que acompanya el quadre hi ha joguines geom¨¨triques de fusta i colors forts. ?s una passa petita, d¡¯acord, per¨° ¨¦s una passa gran per imaginar com va sorgir la imaginaci¨® de T¨¤pies.

Antoni T¨¤pies. La imaginaci¨® del m¨®n. Museu T¨¤pies. Barcelona. Fins el 25 de gener de 2026