Aur¨¨lia Mu?oz, entre el MoMA i el MNAC

Les persones que visitin el MoMA, que dilluns va obrir les portes despr¨¦s d'un proc¨¦s de renovaci¨®, i pugin a la tercera planta hauran d'agafar l'ascensor. Al costat del bot¨® per cridar-lo veuran la imatge d'una obra amb aparen?a de teixit susp¨¨s, com si sur¨¦s en l'espai. Es tracta d'?guila beix; una au de moltes ales de m¨¦s de quatre metres realitzada en macram¨¦ amb de fil de sisal i jute el 1977 per la catalana?Aur¨¨lia Mu?oz (1926-2011). ?s una de les dues peces que el museu va adquirir fa un any a la fam¨ªlia d'aquesta artista que no va parar mai d'investigar i va crear un univers d'obres que cavalca entre l'escultura i l'art t¨¨xtil, l'arquitectura i, fins i tot, l'origami japon¨¨s que l'han portat a ser considerada una de les millors representants del renaixement que va viure l'art de la fibra als seixanta i setanta.

Casualitat o no, l'obra d'aquesta artista tamb¨¦ es pot veure des d'aquest dijous?al MNAC, que li dedica l'exposici¨® Nuar l'espai. Donaci¨® Aur¨¨lia Mu?oz, dins de la col¡¤lecci¨® d'art modern en la qual es poden veure bona part de les peces donades per la seva fam¨ªlia al primer museu catal¨¤: vuit obres t¨¨xtils i 17 dibuixos.

¡°No li agradava que les seves obres es consideressin decoratives, sin¨® art contemporani¡±, explicava dimecres Silvia Ventosa, filla de l'artista, durant la presentaci¨® de les obres que han acabat al MNAC i no al Museu del Disseny, i que es podr¨¤ veure fins a l'abril del 2020, gaireb¨¦ al final del recorregut de l'art modern, molt a prop d'on hi ha l'art de postguerra i les segones avantguardes.

S¨®n obres creades amb material t¨¨xtil, a cavall de l'escultura i l'arquitectura, per aquesta autora que va investigar i reinterpretar des de les t¨¨cniques artesanals elevant el macram¨¦, el patchwork i els tapissos a una forma d'art d'avantguarda. ¡°A difer¨¨ncia d'altres creadors que han treballat el t¨¨xtil, la seva obra va evolucionar i es pot dividir en quatre etapes: del 1960 al 1968, en el qual va fer?patchwork i brodats; del 1969 al 1983, en qu¨¨ es va centrar en la reivindicaci¨® del macram¨¦ no com un art de segona i dom¨¨stic; del 1978 al 1983, un subper¨ªode en qu¨¨ va investigar el m¨®n de les veles dels vaixells i el que ella va anomenar ¡°ens¡±, que instal¡¤la tant a l'interior com a l'exterior; i del 1983 al 2009, en qu¨¨ torna al paper per¨° des d'un punt de vista m¨¦s abstracte. Mai es va quedar en un llenguatge o en un estil determinats, sempre va evolucionar¡±, recorda la seva filla enmig de dues de les peces m¨¦s destacades de la mostra que ha comissariat ?lex Mitrani, conservador d'art modern del MNAC: Ens social, macram¨¦ del 1976 de sisal i jute. ¡°?s semblant al de Nova York, per¨° m¨¦s petit¡±, apunta Ventosa, que a part dels gens ha heretat de la seva mare l'inter¨¨s per l'art, ja que ella ¨¦s conservadora de t¨¨xtil i moda del Museu del Disseny de Barcelona.

L'altra ¨¦s Esfera i ploms. S¨¨rie homenatge a Gaud¨ª, del 1969, feta de cot¨® i lli, de la qual pengen pesos de plom, com les maquetes que va fer el genial arquitecte per a la cripta de la col¨°nia G¨¹ell; molt semblada tamb¨¦ a Estudi d'arc de caten¨¤ria per a la cripta de la col¨°nia G¨¹ell de Gaud¨ª, del 1996, la segona obra que ¨¦s propietat del MoMA novaiorqu¨¨s.

Gust pel m¨®n?medieval

Les peces exposades parlen de l'admiraci¨® d'aquesta artista, autodidacta, de formaci¨® perit mercantil, pel m¨®n medieval. S¨®n obres dels anys seixanta en qu¨¨ es poden veure influ¨¨ncies d'artistes com Torres Garc¨ªa, com ara?Els reis, una pintura lineal del 1960 sobre arpillera en qu¨¨ s'intueixen aquestes figures. En d'altres, com La font de la vida (1966), que el MNAC vol adquirir, apareixen imatges m¨ªstiques amb reminisc¨¨ncies m¨¦s que evidents al Tap¨ªs de la Creaci¨® del segle XI. ¡°Durant molt de temps va reivindicar la import¨¤ncia d'aquesta obra rom¨¤nica¡±, afegeix. D'altres mostren el seu inter¨¨s per parlar del passat a trav¨¦s de collages; una mena de palimpsest cultura, en qu¨¨ superposa capes pintades i retallades. En la seva evoluci¨® va passar a les tres dimensions amb obres com Isabel la Cat¨°lica i Ferran el Cat¨°lic, totes dues del 1967, en les quals fa una cr¨ªtica al poder en representar-los amb uns enormes caps quadrats.

En la mostra es poden veure maquetes com?Nus, del 1978, i dibuixos amb esbossos de projectes que ajuden a entendre peces majors, per¨° que descobreixen una dibuixant notable que havia assimilat a artista com Paul Klee.

L'artista, amb obres als principals museus, t¨¦ una pe?a al?Macba. Es tracta d'Ens m¨ªstic, creada el 1977 amb sisal i jute i que la Generalitat va dipositar en aquest museu despr¨¦s d'adquirir-la dins de la col¡¤lecci¨® Riera. ¡°Han dit que l'exposaria per coincidir amb la nostra mostra, per¨° ¨¦s complicat¡±, va explicar Pepe Serra, director del MNAC.