El Ragon de La Virreina

I despr¨¦s de Le Corbusier? Una exposici¨® documenta, en aquest cas literalment, l¡¯efervescent moment que es produeix a Fran?a vagament entre el 1950 i el 1975, en arquitectura, urbanisme i arts pl¨¤stiques. Michel Ragon ¨¦s l¡¯escriptor, cr¨ªtic d¡¯art i arquitectura i autodidacte al voltant del qual els comissaris, Neus Moyano i Fernando Marz¨¢, han constru?t el fil argumental. Ragon ¨¦s un activista cultural que freq¨¹enta una s¨¨rie d¡¯escriptors, artistes, arquitectes i pensadors, com Guy Rot?tier, Paul Maymont, Walter Jonas, Claude Parent o Yona Friedman, que representen un moment de gran intensitat intel¡¤lectual i generen un moviment al qual no es pot negar l¡¯honestedat i reconeixe¡¯l com l¡¯art¨ªfex d¡¯un fruct¨ªfer encreuament entre el pensament llibertari, l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme. A la mostra de La Virreina es poden seguir els itineraris vitals dels protagonistes i veure com va quallant un pensament anarquista sobre la ciutat i l¡¯arquitectura. Ragon ¨¦s un formidable vehicle que connecta i fa una feina pol¡¤linitzadora, anant d¡¯una proposta a una altra, reunint autors i idees, textos, obres d¡¯art, d¡¯arquitectura o fant¨¤stics projectes de ciutats, mentre es continua autoeducant... Un exemple del seu paper el podem trobar a la fundaci¨® del GIAP, Group International d¡¯Architecture Prospective, el 1965.

La mostra ¨¦s at¨ªpica, i es recolza en un ingent material escrit, llibres, revistes o fullets, i alguna petita filmaci¨®. Vuitanta-cinc exemplars disposats en vitrines que documenten tot aquest m¨®n efervescent, per a molts quasi desconegut, il¡¤lustrant-ho amb les seves portades. Destaquen algunes de les propostes m¨¦s conegudes, com les ciutats a l¡¯espai de Yona Friedman del 1960, o les c¨¨l¡¤lules par¨¤sites de Jean-Louis Chan¨¦ac del 1968, aferrades a les fa?anes dels HLM francesos. Avui no estem acostumats a veure propostes de ciutats flotants a l¡¯Atl¨¤ntic, ni projectes per a Par¨ªs sota el Sena, o ciutats enlairades sobre Par¨ªs o Manhattan, mentre posaven com a exemple les barraques del Somorrostro barcelon¨ª com a expressi¨® dels que decideixen construir-se la casa ells mateixos. La preocupaci¨® que engegava aquestes reflexions sobre la ciutat era el creixement demogr¨¤fic; ¨¦s molt expl¨ªcita la pregunta que encap?ala la portada del llibre de Michel Ragon Ou vivrons-nous demain? 1963. ?s tamb¨¦ des d¡¯aquesta preocupaci¨® que s¡¯ent¨¦n el respecte de Ragon per Le Corbusier (que mor el 1965) i l¡¯enamorament per l¡¯Unit¨¦ d¡¯Habitation de Marsella, l¡¯edifici d¡¯habitatges m¨¦s ambici¨®s constru?t mai, i tamb¨¦ la pregunta sobre el futur despr¨¦s de Le Corbusier. Des de la perspectiva actual, no es pot pensar un m¨®n que el 1965 tenia uns 3.350 milions d¡¯habitants i avui ja en t¨¦ 8.160 sense que les nostres prospeccions arquitect¨°niques s¡¯ho plantegin. ?s aqu¨ª on resulta hip¨°crita titllar d¡¯ut¨°piques unes idees com les exposades a la mostra, sense adonar-se que aquestes propostes, sovint desqualificades, encara ens obren interrogants.

Hi ha treballs, projectes o plans que poden prendre¡¯s com a exemples i, ¨°bviament, utilitzar-los. Aqu¨ª ens trobem m¨¦s aviat davant d¡¯un conjunt d¡¯obres molt particulars i, alguns cops, fetes amb molt poc, uns quants fulls mecanografiats, alguns papers amb dibuixos i alguna fotografia que dona testimoni que all¨° va succeir, per¨° que ens duen a pensar i adonar-nos de quina ¨¦s la nostra situaci¨® actual. En aquest sentit, La Virreina ¨¦s l¡¯estoig perfecte per a una mostra aix¨ª. Els escassos cent metres quadrats de les quatre sales de la planta baixa fan que el que s¡¯hi exhibeix ¡°encaixi¡± en tots els sentits. Si pogu¨¦ssim fer, amb perm¨ªs del temps, un exercici d¡¯exposicions comparades i anar a veure l¡¯exposici¨® Suburbia, que es va fer al CCCB, i en sortir visitar aquest Ragon de La Virreina, podr¨ªem veure el ¡°somni americ¨¤¡± i aquesta ¡°fantasia llibert¨¤ria¡±, una a la llum de l¡¯altra, i tindr¨ªem un retrat de la cultura local i dels seus espais culturals i museus de la ciutat, molt edificant i potser ens preguntar¨ªem: i despr¨¦s de La Virreina?