Tres estrenes demostren que el circuit audiovisual catal¨¤ est¨¤ viu a RTVE

El circuit catal¨¤ de RTVE ha estrenat tres programes en vuit dies. Una demostraci¨® que els pioners de la televisi¨® en catal¨¤ (La ferida lluminosa, emesa l¡¯any 1964) es mouen en el mapa audiovisual contemporani. No es tracta tant de formats desconeguts, les f¨®rmules s¨®n sabudes, com de subministrar-los amb solv¨¨ncia. S¨®n: De carrer, amb David Fern¨¢ndez i Nerea Sanfe; L¡¯altaveu, amb Danae Boronat, i Farem el que podrem, amb Gemma Nierga.

L¡¯altaveu ¨¦s l¡¯aposta m¨¦s arriscada perqu¨¨ ocu...

El circuit catal¨¤ de RTVE ha estrenat tres programes en vuit dies. Una demostraci¨® que els pioners de la televisi¨® en catal¨¤ (La ferida lluminosa, emesa l¡¯any 1964) es mouen en el mapa audiovisual contemporani. No es tracta tant de formats desconeguts, les f¨®rmules s¨®n sabudes, com de subministrar-los amb solv¨¨ncia. S¨®n: De carrer, amb David Fern¨¢ndez i Nerea Sanfe; L¡¯altaveu, amb Danae Boronat, i Farem el que podrem, amb Gemma Nierga.

L¡¯altaveu ¨¦s l¡¯aposta m¨¦s arriscada perqu¨¨ ocupa hora i mitja de la graella de les tardes de dilluns a divendres. Un magaz¨ªn d¡¯actualitat que exclou, si m¨¦s no la primera setmana, els debats i l¡¯agenda pol¨ªtics. Vol propiciar la conversa. Els primers sumaris han estat ben triats (racisme al futbol, marihuana a Catalunya, viol¨¨ncia masclista). No s¨®n temes in¨¨dits a cap televisi¨®, per¨° les aproximacions, en general, s¨®n correctes, i algunes van m¨¦s enll¨¤. Per exemple, el cru testimoni d¡¯una malalta d¡¯endometriosi mal diagnosticada que va patir dolor durant quinze anys, o el reportatge sobre salut mental a l¡¯esport d¡¯elit. T¨¦ alguna col¡¤laboraci¨® particularment solvent, com la d¡¯Evelyn Segura, bi¨°loga que ja hi t¨¦ la m¨¤ trencada en la comunicaci¨® cient¨ªfica. La redacci¨®, molt jove, posa el mateix ¨¤nim en la gresca ¡ªel to preferit a la segona part del programa¡ª i en la cr¨°nica m¨¦s seriosa. L¡¯afany de ser not¨ªcia i no de donar una not¨ªcia, que ¨¦s el que s¡¯ha de fer, ha portat a algun error no pas petit, com ara presentar un familiar dels viatgers bolivians deportats com un dels viatgers que van viure la retenci¨® al ferri. Un error discretament corregit pel programa amb l¡¯etiqueta que presentava l¡¯entrevistat. Per a la conducci¨® d¡¯aquesta amanida variada han anat a trobar Danae Boronat. Una tria valenta i que pot donar bon resultat. Fa oblidar Zona Franca, on navegava amb un gui¨® insostenible. Aqu¨ª hi ha m¨¦s treball de redacci¨®. Llevat d¡¯alguna equivocaci¨® de poca import¨¤ncia, com ara errar en cognoms o tallar massa en sec una entrevista, t¨¦ una jovialitat no exagerada i gens postissa que segur que vol ser el to editorial del programa.

I al costat d¡¯una debutant en el g¨¨nere, no en la professi¨®, un cognom de prestigi que t¨¦, a la mateixa emissora, un bon programa matinal de not¨ªcies i... idees. Gemma Nierga s¡¯ha posat al davant d¡¯un espai de mitja hora els dissabtes, amb un t¨ªtol, Farem el que podrem, que defineix encertadament no ja els prop¨°sits del programa, sin¨® el que realment es pot fer quan acompanyes el creixement dels fills. No ¨¦s, per tant, un programa de receptes miraculoses ni fixa un ¨²nic model de conducta. Particularment b¨¦ est¨¤ la intervenci¨®, breu, dels experts exposant els problemes (ansietat dels pares, sobreprotecci¨® dels fills, necessitat d¡¯educar en l¡¯autonomia i la gosadia...). El primer pas per sortir-se¡¯n ¨¦s una bona diagnosi de la situaci¨®. Nierga, a m¨¦s, conversa amb famosos que s¨®n pares, tot i que la seva condici¨® de famosos no aporta gran cosa a l¡¯assumpte que es comenta. Qu¨¨ es pret¨¦n portant-los? Mostrar que a ells tamb¨¦ els passa. Nom¨¦s faltaria. L¡¯altra mena de convidats s¨®n els fills, petits o adolescents. Nierga ja t¨¦ experi¨¨ncia televisiva en el tractament d¡¯aquests testimonis. La seva pres¨¨ncia en un programa en qu¨¨ es parla d¡¯ells trenca saludablement el monopoli del relat per part dels adults, pares i mares. Aix¨° s¨ª, el discurs dels m¨¦s petits pot fer gr¨¤cia, per¨° no va gaire enll¨¤. Al programa l¡¯acompanya l¡¯emissi¨® a TVE d¡¯Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia, amb Aina Clotet i Marcel Borr¨¤s, sobre l¡¯ang¨²nia malaltissa de ser mare i un dels millors encerts de la ficci¨® televisiva dels darrers temps.

De carrer ¨¦s un passeig per determinats racons o avingudes de les ciutats en qu¨¨ la parella presentadora s¡¯ajuda d¡¯un nombre notable de testimonis amb una capacitat molt desigual d¡¯explicar-se. Hi ha qui dif¨ªcilment verbalitza l¡¯emoci¨® que li provoca el barri on ha viscut tota la vida i qui sap explicar l¡¯an¨¨cdota que vol contar. Perqu¨¨ no ¨¦s un programa d¡¯hist¨°ria local en el sentit acad¨¨mic, sin¨® un recull de viv¨¨ncies localitzades en un indret. Hi ha moments que descobreixes que no saps mirar la teva ciutat, com quan t¡¯ensenyen la inadvertida c¨²pula d¡¯un observatori al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona; i d¡¯altres que reescalfen la mem¨°ria d¡¯un lloc, com la botiga de joguines lleidatana que cobria tota la fa?ana de l¡¯edifici amb joguets. Hi ha qui sintetitza en una frase un sentiment (el ¡°moment de festa major¡± quan sona el carill¨® del mercat de Tarragona) i qui sap resumir amb pertin¨¨ncia una hist¨°ria. D¡¯altres intervencions s¨®n menys afortunades. La parella presentadora, volent treure solemnitat al documental, fa massa com¨¨dia, i el programa afegeix unes p¨ªndoles de dibuixos animats amb voluntat did¨¤ctica. Molt encertada, per exemple, la pe?a sobre la hist¨°ria de la sal i sobrera una especulaci¨® sobre el joc a l¡¯aire lliure.