Caricatura en flames
La pel¡¤l¨ªcula de Dani de la Orden, la m¨¦s vista en catal¨¤ l¡¯¨²ltima d¨¨cada, est¨¤ sobrecarregada de ficci¨®
Em feia il¡¤lusi¨® veure Casa en flames per molts motius. Primer, perqu¨¨ celebro participar dels ¨¨xits del cinema catal¨¤ dels ¨²ltims anys. Digueu-me patriotera, per¨° s¨®n un motiu d¡¯orgull i alimenten una necess¨¤ria sensaci¨® de normalitat cultural. Segon, perqu¨¨ el repartiment i l¡¯acollida entusiasta (aquesta setmana ha batut r¨¨cords) prometien. Tercer, perqu¨¨ el g¨¨nere de la com¨¨dia dram¨¤tica coral sempre m¡¯ha tirat (i s¨ª, hi he trobat rastres de Les petits mouchoirs, de Guillaume Canet).
Malgrat la il¡¤lusi¨® i el grapadet de somriures que m¡¯arrenca, acabo decebuda. En soc conscient: potser la decepci¨® neix precisament de l¡¯expectativa, que sempre fa que tot sigui massa poc al costat del que hav¨ªem imaginat. La pel¡¤l¨ªcula t¨¦ molts ingredients per funcionar b¨¦. No nom¨¦s els actors ¡ªen especial, les actrius¡ª o una fotografia eficient, sin¨® sobretot el tema central: les relacions, les ingratituds i els abandonaments, la complexitat dels sentiments, la fam¨ªlia com a trauma i com a refugi, les parts mesquina i vulnerable que tots tenim. Tanmateix, per m¨¦s que entenc que el g¨¨nere de la com¨¨dia pot prendre¡¯s algunes llic¨¨ncies, els personatges els sento massa passats de voltes, portats fins a uns extrems que fan que no me¡¯ls cregui: la mare se¡¯m fa massa manipuladora (una mare manipuladora ¨¦s interessant¨ªssima com a personatge, per¨° si ratlla l¡¯absurd perd tota la pot¨¨ncia narrativa), el fill em sembla massa s¨°mines, el pare massa egoista, el cunyat massa burro, etc¨¨tera. I insisteixo: el problema no ¨¦s la interpretaci¨®. Podria ser que la clau de com¨¨dia en qu¨¨ est¨¤ escrita no encaixi amb el meu pany. Les diverses subtrames pateixen exactament del mateix defecte: l¡¯exageraci¨® ratlla la caricatura. Per no parlar de les flames del t¨ªtol, introdu?des de manera for?ada i un punt pueril amb un joc psicol¨°gic i que culminen com ja ens pod¨ªem imaginar de bon comen?ament. Tot plegat est¨¤ sobrecarregat de ficci¨®.
D¡¯altra banda, tot hi ¨¦s massa expl¨ªcit ¡ªels retrets, els desitjos, les pors dels personatges s¨®n verbalitzats cont¨ªnuament i no deixen espai per endevinar, per intuir (¨¦s all¨° tan vell del show i el tell). A m¨¦s, aquesta verbalitzaci¨® expl¨ªcita ¨¦s totalment contr¨¤ria a la burgesia catalana que pret¨¦n retratar i que est¨¤ m¨¦s avesada a reprimir i callar per no tenir sarau. Tota la hist¨°ria progressa amb una certa acceleraci¨® antinatural, esquem¨¤tica (se li veuen les costures) i abusa de les convencions (els v¨ªdeos familiars que propicien el moment commovedor, l¡¯amant joven¨ªssim, el final benevolent, etc.).
De la mateixa manera que amb els millors ingredients et pot acabar sortint una paella socarrimada o massa salada, Casa en flames s¡¯esguerra amb aquesta sobreficcionalitzaci¨® caricaturesca dels personatges i la trama, i amb el missatge telenovel¡¤lesc de fons: que els burgesos tamb¨¦ ploren, que tamb¨¦ s¨®n egoistes i odiosos i vulnerables, que tamb¨¦ s¡¯estimen. Quina revelaci¨®, oi?