Alguns dels documentals que ens han salvat de la sequera televisiva estiuenca

La mis¨¨ria de la programaci¨® estiuenca de televisi¨®, llevat de respectables excepcions, t¡¯expulsen de la graella i has de trobar els teus propis aliments. Tornant a veure, per exemple, el m¨¦s exquisit, extraordinari, espectacle de m¨¤gia sobre... la identitat (In & Of Itself, 2021, Derek DelGaudio, Disney). O fent-te un plat combinat de documentals biogr¨¤fics que es troben a Filmin, o el d¡¯Auster, tamb¨¦ a CaixaForum.

El m¨¦s recent ¨¦s Los anys s¨²per-8 (2022), d¡¯Annie Ernaux i el seu fill David. ?s una hora amb imatges familiars d¡¯entre 1972 i 1981. Cinema mut sobre el qual Ernaux escriu un relat biogr¨¤fic, ¨ªntim. No hi ha un bri de redund¨¤ncia per part de l¡¯escriptora, que fa una exploraci¨® sentimental, fins i tot pol¨ªtica, a partir de les escenes dom¨¨stiques, amb sobrietat, sense estalviar-se una certa duresa. Fa com escriu: no cercar paraules boniques sin¨® encertades.

Si el rol exclusiu de cameraman del marit ¨¦s un signe del repartiment de tasques en funci¨® del g¨¨nere, Ernaux, al film, recupera la veu. Quan l¡¯any 82, la parella se separa, les pel¡¤l¨ªcules se les queda ella i la c¨¤mera, ell. ?s l¨°gic, doncs, que el documental acabi amb un fos en negre, per¨° Ernaux ha sabut aprofitar les pel¡¤l¨ªcules com una ¡°llum que ha brillat sobre el passat¡±.

Auster, what if?, de Sabine Lidl, t¨¦ d¡¯extraordinari la textura. Ni ¨¦s exhaustiu en la ressenya d¡¯episodis de la vida d¡¯Auster, ni es dedica a l¡¯hermen¨¨utica cabal¨ªstica dels seus textos. ?s Auster explicant planerament records de la seva inf¨¤ncia i joventut, manifestant opinions sobre l¡¯art i la pol¨ªtica o reflexionant sobre la pr¨¤ctica de l¡¯escriptura. I el gran joc narratiu de la pe?a ¨¦s quan Auster llegeix trossos de la seva novel¡¤la 4321, on, sense fer subratllats, descobreixes simbiosis ¨ªntimes entre el personatge de Ferguson, particularment una de les versions, i l¡¯autor. Per exemple, el desdeny paternal envers el fill que vol ser escriptor perqu¨¨ creu que ser¨¤ un mort de gana. Unes proximitats que no porten a confondre personatge i creador. L¡¯autor mostra, senzillament, la mat¨¨ria primera de la seva obra.

Al film, ¨°bviament, hi ha titulars. Quan Auster afirma, posem per cas, que els Estats Units van fundar-se sobre dos crims: l¡¯extermini ind¨ªgena i l¡¯exclusi¨® dels negres. O quan Siri Hustvedt, a qui Auster manifesta el seu gran amor, diu que l¡¯home blanc americ¨¤ viu el cam¨ª cap una societat m¨¦s justa (un president negre, una dona amb poder) com una emasculaci¨®. Per¨° tamb¨¦ hi ha manifestacions sobre la seva po¨¨tica. Auster esmenta Andrei Tarkovsky (¡°les persones creen art perqu¨¨ el m¨®n no ¨¦s perfecte¡±). Va ser rodat el 2021, un any abans que l¡¯escriptor reb¨¦s el fatal diagn¨°stic de c¨¤ncer. El documental ens el fa enyorar.

Ben diferent ¨¦s la pe?a dedicada a la cr¨ªtica de cinema Pauline Kael (1919-2001), coneguda per les seves demolidores opinions al The New Yoker entre els anys seixanta i comen?ament dels noranta. Pauline Kael, el arte de la cr¨ªtica (2018) ¨¦s una pe?a convencional, amb entrevistes seves d¡¯arxiu i una successi¨® de testimonis, la majoria favorables o condescendents, tot i que va ser un personatge singularment odiat pels damnificats per les seves cr¨ªtiques sense embuts, un punt intimidat¨°ries. Clint East?wood va fer que un dels seus personatges assassin¨¦s una cr¨ªtica de cine f¨ªsicament bessona de Kael. Segons ella, Chaplin feia papilles sentimentals; a La dolce vita nom¨¦s sortia gent avorrida i va perdre la paci¨¨ncia amb Hiroshima mon amour. En canvi, defensava Godard, Altman o Taur¨® de Spielberg.

El film s¡¯enlluerna amb la pirot¨¨cnia de les opinions de Keal, per¨° no aprofundeix en les seves posicions te¨°?riques. La baralla amb Andrew Sarris sobre el cinema d¡¯autor s¡¯esmenta quasi involunt¨¤riament. ?s curi¨®s que Tarantino, que a les seves mem¨°ries (Reflexions sobre el cinema, 2023, Columna) manifesta un menyspreu clar cap a la cr¨ªtica dels anys setanta i vuitanta (¡°idiotes sarc¨¤stics¡±), al documental defensa Kael. Va ser la dona que gos¨¤, com diu el film, ficar-se en un club d¡¯homes.