Confessions i novel¡¤les

Encara que els grans llibres d¡¯hist¨°ria de l¡¯antiguitat ¡ªdes de Tuc¨ªdides a Flavi Josep¡ª poden ser considerats confessions o mem¨°ries de gestes col¡¤lectives, el g¨¨nere de la ¡°confessi¨®¡± pr¨°piament dit arrenca amb el llibre d¡¯aquest nom de sant Agust¨ª (anys 354-430). Amb aquesta obra esclata un g¨¨nere literari que, per molts segles, ser¨¤ escrit sota el domini de la primera persona del singular, ¡°jo¡±, i les formes verbals que li corresponen. L¡¯¨²s del dit ¡°plural majest¨¤tic¡± ¨¦s cosa reservada a monarques i papes, amb l¡¯excepci¨® dels corredors de carreres de motos o de cotxes, que sempre fan servir-lo tan feli?os: ¡°Hem guanyat la cursa...¡±, com si al cotxe o a la moto hi anessin dues o m¨¦s persones.

Per¨° tamb¨¦ des d¡¯Agust¨ª s¡¯ha percebut l¡¯¨²s de la primera persona narrativa com un ab¨²s de confian?a, tota vegada que qualsevol ¡°jo¡± pot inventar-se la pr¨°pia vida i els seus avatars (o la dels altres) amb plena impunitat: passa sovint a l¡¯obra de Josep Pla. Per aix¨° les autobiografies i les biografies sempre han resultat sospitoses. Si es tracta d¡¯una invenci¨®, llavors el m¨¦s honest ¨¦s fer servir sempre la tercera persona del singular, ¡°ell, ella¡±, i en el millor dels casos, per obtenir uns bons rendiments de versemblan?a, temps verbals en pret¨¨rit: ¡°Durant mig segle, les burgeses de Pont-l¡¯?v¨ºque van envejar a la senyora Aubain la seva criada F¨¦licit¨¦¡±, primera frase del conte Un coeur simple, de Flaubert (amb el t¨ªtol magistral Una bonif¨¤cia a la traducci¨® de Narc¨ªs Oller, mai superat).

L¡¯auge de la novel¡¤la, des del segle XV, va demostrar que no hi havia millor manera de narrar qualsevol cosa ¡ªtant si era personal com col¡¤lectiva, tant si s¡¯explicava una veritat com una mentida¡ª que l¡¯esmentat ¨²s de la tercera persona i els verbs en passat. Antigament, s¡¯havien vist llibres de mem¨°ries i hist¨°ries, com La guerra de les G¨¤l¡¤lies, de Juli C¨¨sar, en qu¨¨ l¡¯autor barreja amb certa habilitat les dues formes gramaticals esmentades. Per¨° aix¨° ¨¦s rar. (Ara ho fan la Gu¨¤rdia Civil i els suposats culpables d¡¯un crim davant els jutges: ¡°Jo vaig i agafo un ganivet a les vuit de la tarda, i el clavo a la meva dona...? Per¨° aquell fet ja ¨¦s passat, i demanaria formes de pret¨¨rit.)

Tanmateix, aquells a qui els ha agradat explicar a fons les seves reflexions i experi¨¨ncies per donar al text un tint de ¡°cosa viscuda personalment o reflexionada a t¨ªtol personal¡± han continuant fent ¨²s de les formes gramaticals m¨¦s ¨ªntimes, com va fer Agust¨ª. Els Assaigs de Montaigne estan escrits sota aquest domini, com ho estan, m¨¦s endavant, les Confessions de Rousseau. Per contra, perqu¨¨ el lector entengui a qu¨¨ ens referim, Thomas Mann va escriure en tercera persona una novel¡¤la forjada al llarg de tota la vida, molt autobiogr¨¤fica, editada a t¨ªtol p¨°stum: Confessions de F¨¨lix Krull, la m¨¦s amena i de bell llegir de totes les que va escriure l¡¯alemany (n¡¯hi ha traducci¨® catalana).

En molts casos, l¡¯¨²s de la persona ¡°jo¡± palesa un egocentrisme o ¡°egotisme¡± (Stendhal) que sol espatllar la versemblan?a i li resta a tota narraci¨® bona part de la credulitat a qu¨¨ aspira. (Hi ha una excepci¨® notabil¨ªssima, que ¨¦s La recherche, de Proust, per¨° per escriure tantes p¨¤gines en primera persona s¡¯ha de posseir el geni que ell tenia.)

Els anglesos, als quals el protestantisme els va ensenyar a limitar aquest ¡°jo¡± als ex¨¤mens personals i callats de consci¨¨ncia ¡ªmai, o molt poc, a les declaracions p¨²bliques¡ª, no van trigar, al segle XVIII, a criticar aquesta forma de narrar tan personal: aix¨ª, un dels redactors del diari fastu¨®s The Spectator, de poca vida (1711-1712), va rebentar, amb les seves raons, els Assaigs esmentats de Montaigne, llibre d¡¯altra banda considerat el bo i millor de l¡¯assag¨ªstica i el moralisme universals. Al n¨²mero 562 d¡¯aquella revista hi llegim: ¡°Aquest rialler i vell Gascon ha entreviat en la seva obra totes les seves malalties, i despr¨¦s d¡¯haver parlat de les manques de virtut d¡¯altres homes, explica immediatament a tot el m¨®n la manera com ell mateix supera en virtut aquells homes ... El t¨ªtol d¡¯un assaig sembla prometre un discurs sobre Virgili o sobre Juli C¨¨sar; per¨° ja podeu estar segurs que en llegir-lo trobareu m¨¦s coses sobre Monsieur Montagne [sic] que sobre cap d¡¯aquells dos¡±. L¡¯article encara esmenta Scaliger, el fill, que havia escrit que ¡°li importava un rave¡± saber que Montaigne preferia el vi blanc al vi negre, i coses aix¨ª.

Al diari The Spectator van escriure-hi grans llumeneres, com ara Joseph Addison i Richard Steele, entre d¡¯altres. ?s una ra¨® per considerar la literatura anglesa com la m¨¦s profitosa per a tot escriptor que es proposi escriure una novel¡¤la amb cap i peus.