Mallorca en un segon

Aquesta setmana hem sabut que el director Rafa Cort¨¦s estrenar¨¤ la seva nova pel¡¤l¨ªcula, Amanece en Saman¨¢, en el marc de la nova i imminent edici¨® de l¡¯Evolution Mallorca Film Festival. Amb Luis Tosar encap?alant el repartiment, el film t¨¦ molt bona pinta, per¨°, sigui com sigui, per a mi sempre ser¨¤ una gran not¨ªcia que Cort¨¦s faci cinema, no en va ¨¦s l¡¯autor d¡¯una obra que ja t¨¦ molts anys per¨° segueix constituint el millor retrat cinematogr¨¤fic de Mallorca que conec. Parlo de Jo (2007), a hores d¡¯ara ja un cl¨¤ssic disponible a la plataforma Filmin. I ja que aqu¨ª em toca escriure postals des de l¡¯illa, m¡¯ha vingut molt de gust rescatar-la per a qui em llegeixi: ¨¦s la millor i m¨¦s afilada postal que us pugueu imaginar per con¨¨ixer els aspectes m¨¦s envitricollats d¡¯una societat tan fascinant com dif¨ªcil de penetrar.

Les intencions de Jo queden clares des del comen?ament, quan la c¨¤mera de Cort¨¦s passeja pels carrerons del poble muntanyenc de Banyalbufar convertint-los en un laberint ll¨°brec i casi expressionista, amb colors apagats i una atmosfera hivernal ben allunyada del t¨°pic. All¨¤ hi arriba Hans, interpretat per Alex Brendem¨¹hl, un alemany d¡¯extracci¨® obrera que ha estat contractat per cuidar la casa d¡¯un compatriota ric que s¡¯ha instal¡¤lat, com tants d¡¯altres, a la serra de Tramuntana. Les perip¨¨cies d¡¯aquest desorientat protagonista permeten al cineasta reflexionar entorn de la natura de les identitats, l¡¯individual i les col¡¤lectives, sense por de barrejar amb molta naturalitat els codis del thriller, la com¨¨dia (fosca) de situaci¨®, el relat g¨°tic o, fins i tot, els tocs costumistes, sovint perceptibles sols pels bons coneixedors (que hi descobriran rostres tan estimats i nostrats com els de Rafel Ramis, Miquel des Forn o un fuga? Raphel Ferrer).

Per¨° la m¨¤gia de Jo resideix en la forma tan universal de girar els t¨°pics de la mallorquinitat m¨¦s enll¨¤ de la broma recurrent per, a trav¨¦s d¡¯una mirada aliena, descobrir el que tenen de pertorbador. De sobte, el suposat parad¨ªs es revela com un indret misteri¨®s on la comunicaci¨® falla massa f¨¤cilment i tothom sembla amagar un secret: aix¨ª, Mallorca no ¨¦s tan sols Sic¨ªlia sense morts, tamb¨¦ pot ressemblar The Wicker Man sense maldat. I, com a tota gran obra, la genialitat es condensa i brilla en els detalls, com en una escena meravellosa que (no per casualitat) entusiasmava, ara ho recordo, mon pare: un estranger arriba a un bar per comprar una botella de whisky. L¡¯amo dubta al comen?ament i despr¨¦s sembla que s¡¯hagi decidit a vendre-l¡¯hi, per¨°, en el darrer moment, la seva dona guaita des de la cuina, li fa un gest imperceptible al llindar que separa l¡¯espai privat del p¨²blic, i aquell homenet es penedeix de la venda i la cancel¡¤la amb excuses barates. Aqu¨ª hi ¨¦s tot: la desconfian?a, el suposat matriarcat per¨° tamb¨¦ els seus l¨ªmits, la import¨¤ncia dels codis subterranis (com en el joc del truc) i l¡¯autoironia del director i els seus actors, que ¨¦s la de tot un poble. Mallorca en un flaix d¡¯una pel¡¤l¨ªcula magn¨ªfica que faran b¨¦ de rescatar com a pr¨¨via a Amanece en Saman¨¢.