¡®Crims¡¯, un exigent llibre d¡¯estil

Torna Crims amb un coix¨ª d¡¯audi¨¨ncia considerable. Prop de tres milions de catalans n¡¯han vist algun cap¨ªtol. ?s que el pa¨ªs est¨¤ malalt? Crims pateix l¡¯estigma de la cr¨°nica negra practicada en algunes televisions privades espanyoles que vulneren la intimitat, afligeixen la v¨ªctima, entren en detalls de dubtosa rellev¨¤ncia¡­ en definitiva, causen dolor. No ¨¦s el cas que ens ocupa. El seu llibre d¡¯estil prescriu conductes clares. No es tracta un tema si no hi ha la col¡¤laboraci¨® o el perm¨ªs de la fam¨ªlia de la v¨ªctima. ¡°Volem la seva companyia, explicar la seva hist¨°ria amb ells. No malgrat ells¡±, va dir Carles Porta a la preestrena del primer episodi d¡¯aquesta temporada. Indaguen en les circumst¨¤ncies familiars del condemnat ¡ªper si alguna en desaconsella l¡¯emissi¨®¡ª, per¨° no li donen veu. Seria confondre l¡¯objectivitat amb l¡¯equidist¨¤ncia.

Tret de casos molt excepcionals, no es mostren cad¨¤vers. Es va fer al primer cap¨ªtol del cas de la noia de Portbou perqu¨¨, entre altres raons, no estava identificada. Quan es va saber qui era, al segon cap¨ªtol, es va deixar de mostrar. Carles Porta va explicar que tracten casos judicialment tancats perqu¨¨ la seva feina com a periodistes no ¨¦s trobar l¡¯assass¨ª. Consisteix a construir un relat sobre un cas ja sentenciat. La presentaci¨® ¨¦s hiperb¨°lica, massa, per¨° tamb¨¦ hi ha al¡¤lusions molt discretes. Per exemple, el t¨ªtol d¡¯aquest cap¨ªtol inaugural de la cinquena temporada. Palauet ens parla d¡¯una propietat, per¨°, sobretot, d¡¯una cobd¨ªcia.

Per als familiars de la v¨ªctima no s¡¯acaba tot amb la sent¨¨ncia. Hi ha una p¨¨rdua sobtada, en circumst¨¤ncies dram¨¤tiques, i passen d¡¯estar envoltats de gent, reporters, policies... a la soledat i l¡¯oblit del que va succeir. Aquesta persist¨¨ncia del dol es manifesta m¨¦s cruament en casos com el de Palauet. El cos de la dona assassinada, Carme Gallart, no s¡¯ha trobat. I al final s¡¯apunta de quina pasta pot estar fet l¡¯assass¨ª, que no ha indicat mai on va abandonar el cos, una confessi¨® que no li suposaria m¨¦s c¨¤stig perqu¨¨ ja est¨¤ condemnat per l¡¯assassinat i per una estafa pr¨¨via a la v¨ªctima.

Al programa nom¨¦s desfilen persones directament vinculades al cas o que van seguir-lo des d¡¯una redacci¨®. No hi conviden tertulians. Aix¨°, que podria semblar que aprima el producte, ¨¦s un acte de confian?a en l¡¯espectador, que pot treure les seves conclusions sense les crosses d¡¯experts, moltes vegades poc fiables. Crims no ¨¦s un ranci qui-ho-ha-fet on et presenten una s¨¨rie de sospitosos per assenyalar finalment el culpable. No ¨¦s una endevinalla. ?s la cr¨°nica d¡¯una indagaci¨®. I s¨®n els mateixos protagonistes, volent o no, els qui mostren un mapa indiciari d¡¯una determinada societat i les maneres d¡¯entendre, o complicar-se, la vida.

Crims no oculta les badades i els errors durant la investigaci¨®, per¨° el fet que es tracti de casos resolts dona una inevitable bona imatge dels cossos policials. De fet, per exemple, en aquest primer cap¨ªtol es descriu, sense subratllats, una in¨¨rcia policial que fa que el primer investigat sigui un personatge que t¨¦ tota la pinta d¡¯anar penjat per la vida i no ser¨¤ fins m¨¦s tard, descartada la seva intervenci¨®, que les investigacions se centraran en un senyor respectable, negociant immobiliari. Porta m¡¯explicava un dia que no els fascina el mal ¡ªpossible atracci¨® principal atracci¨® de la cr¨°nica negra¡ª sin¨® el seu potencial narratiu. Quan el realitzador t¨¦ unes restriccions tan clares en l¡¯¨²s de determinades imatges, organitzar els 800 plans que pot tenir un cap¨ªtol presenta notables dificultats. A Palauet, on la triangulaci¨® del senyal del m¨°bil t¨¦ un paper, es juga amb imatges d¡¯antenes de telefonia i cablejat. Aquestes recurr¨¨ncies i les panor¨¤miques zenitals dels drons s¨®n una c¨¤rrega visual, per¨° sempre seran preferibles a una dosi malaltissa de sang i fetge. Crims pot cometre errors, per¨° ¨¦s un treball amb una narrativa molt rumiada. ?s injust el desdeny que alguns li apliquen. Vaja, a mi m¡¯ho sembla.