Els premis Gaud¨ª ironitzen sobre la seva pr¨°pia gala

Una gala on es reparteixen 25 premis i dura tres hores ¨¦s molt dif¨ªcil de gestionar. La celebraci¨® dels Gaud¨ª d¡¯aquest any, la XVII, ha estat la que ha posat m¨¦s i millor afany per alleugerir aquest tonatge. Daniel Angl¨¨s, el director de la festa, va preparar uns quants trucs que van tenir desigual resultat, per¨° que van treure a la gala la falsa solemnitat d¡¯altres anys. El principal argument, al marge dels premis, va ser el mateix concepte de la gala. La tradicional parella de presentadors inicial va ser desallotjada per Pep Ambr¨®s que, amb una samarreta del Sindicat de Llogateres, va prendre el control de la gala que considerava una gran farsa i obligava els assistents a fer de carquinyolis. Va dir que aquesta gala copiada de Hollywood ¡°no ens representa¡± per¨°, de fet, no en va alterar el desenvolupament. Es va continuar donant premis. Els qui els anunciaven ho feien amb una brevetat admirable i en els que ho rebien ja abundaven m¨¦s els llargs agra?ments multicolors. Si passaven del minut i mig, un bomber els amena?ava, per¨° sense gaire convicci¨®. Al cap d¡¯una estona, Ambr¨®s va abandonar la sala i se¡¯n va anar a buscar altres professionals del cinema, eternament ignorats en aquests palmaresos -des del responsable de c¨¤tering als ¡°chispas¡±- i que sense ells no hi hauria pel¡¤l¨ªcula.

Uns professionals que al final van pujar a l¡¯escenari, mentre cantaven els Figa Flawas amb algun problema de so. Marta Torn¨¦, m¨¦s cl¨¤ssica, va substituir Ambr¨®s. Judit Mart¨ªn va fer diversos personatges en breus aparicions. Des de la Tati Tuset, que va deambular dues hores abans per la catifa vermella des d¡¯Instagram, al d¡¯una espectadora emprenyada. Ll¨¤stima que no li van donar cap gag aprofitable. L¡¯¨²nic, un intel¡¤ligent arrodoniment de les ironies sobre la mateixa gala quan va avisar els espectadors que no es creguessin res perqu¨¨ el paper de l¡¯Ambr¨®s estava tan previst al gui¨® com la resta de la cerim¨°nia. En fi, dins de l¡¯aspror del g¨¨nere, aquest any hi va haver un intent intel¡¤ligent per donar-li una volta.

En canvi, els proleg¨°mens de la gala dels Gaud¨ª van ser desencertats. L¡¯anunci promocional volia ser una met¨¤fora l¨ªrica sobre el cinema, per¨° l¡¯espectador era condu?t a la imatge final passejant per salons on parpellejaven els llums, com si fossin el rastre d¡¯un monstre absent. Un cam¨ª que ronda els codis del cinema de terror i que no serveix per aproximar a l¡¯¨¨gloga final sobre la lluminositat, m¨¦s aviat despista. Es titula Plenitud, una al¡¤lusi¨® a la satisfacci¨® que hi ha al gremi perqu¨¨ el cinema catal¨¤ va superar el 2024 el mili¨® d¡¯espectadors, una xifra que no s¡¯havia aconseguit des del 2003. Un ¨¨xit que es deu a dues pel¡¤l¨ªcules. Per¨° est¨¤ b¨¦ celebrar-ho... que altres anys han estat de molta tristor.

Tamb¨¦ sobra la catifa vermella. No hi ha consci¨¨ncia dels seus or¨ªgens mitol¨°gics. La primera que es va desplegar, diu ?squil, va ser la que Clitemnestra va posar als peus del cavall del seu marit, Agam¨¨mnon, heroi de Troia i ad¨²lter. Clitemnestra va esperar que conclogu¨¦s el passeig per assassinar-lo. Malgrat aquests antecedents, el cinema va comen?ar a fer-la servir en les grans estrenes dels anys vint i els Oscars, als seixanta. Encara que abunda a festivals i gales, la catifa vermella no sempre ha estat vermella. De vegades, per exemple als Goya, s¡¯ha associat al color corporatiu de la principal empresa patrocinadora. TV3 li va dedicar una hora. Hi va haver arribades amb cotxe -per sort no van fer servir limusines- i preparades salutacions-entrevistes sense inter¨¨s. Es va parlar molt poc de vestimentes i aix¨° va estar b¨¦. La cobertura se la van repartir sense cometre errors Lluci¨¤ Ferrer, N¨²ria Mart¨ªnez, Maria Xinx¨® i Pau Torres. La locuci¨® de la gala va anar a c¨¤rrec d¡¯Ismael Mart¨ªn i Carolina Rosich que, com sempre, van donar informaci¨® molt pertinent sense molestar ni entorpir la gala.