La crisi de l¡¯habitatge arriba a la ficci¨®

Quedes en un bar amb alg¨² que has conegut en una app de cites i resulta que t¨¦ deu anys m¨¦s del que semblava a les fotos. Abans de sortir de casa, per¨°, t¡¯ha arribat un vestit que no t¡¯hauria d¡¯estar petit segons la talla que indicava a la p¨¤gina web on l¡¯has comprat. Vivim en temps de decepcions constants, i la majoria s¨®n fruit de les expectatives generades pel poder de les imatges, cada vegada m¨¦s intrusives.

Mentre el preu de l¡¯habitatge no deixa de pujar a tot arreu, a la majoria de s¨¨ries i pel¡¤l¨ªcules, els personatges que passen la mateixa precarietat que tu viuen en ¨¤tics reformats que mai et podr¨¤s permetre. Per sort, noves propostes audiovisuals han decidit incorporar els pisos lletjos, vells, petits, foscos i sense llum exterior per deixar d¡¯insistir en una arquitectura allunyada de la rea?litat. Comen?a a haver-hi un canvi que cal constatar, per totes les implicacions ideol¨°giques que suposa decidir qu¨¨ plasmes o no en un tall.

Un exemple evident de la incoher¨¨ncia habitacional en la ficci¨® ¨¦s Valeria, l¡¯adaptaci¨® dels llibres d¡¯Elisabet Benavent. En totes les temporades assistim a l¡¯evoluci¨® d¡¯una aspirant a escriptora que, tot i que finalment acaba publicant i obtenint reconeixement, viu en un pis de for?a metres quadrats al centre de Madrid. Sola. Concretament a Chueca, on els lloguers ronden els 2.000 euros al mes, segons una cerca r¨¤pida a Google. Podr¨ªem imaginar que la protagonista pot mantenir aquest tipus de vida perqu¨¨ ¨¦s accionista de Facebook o ha patentat les cigarretes electr¨°niques, per¨° l¡¯explicaci¨® d¡¯aquesta obvietat no la veiem enlloc i l¡¯espectador, a qui no vull desposseir de sentit com¨², pot intuir que una persona que lluita per publicar en un dels sectors m¨¦s precaritzats tamb¨¦ pateix el problema de l¡¯habitatge. Un altre exemple d¡¯una adaptaci¨® cinematogr¨¤fica, tamb¨¦ de la mateixa autora, ¨¦s Fuimos canciones. La protagonista viu independitzada en un pis decorat amb molt de gust al c¨¨ntric carrer de Fuencarral mentre se la descriu com alg¨² que treballa, sobreexplotada, d¡¯assistent d¡¯una influ¨¨ncer; podr¨ªem donar-li el benefici del dubte i pensar que n¡¯obt¨¦ un bon sou. Per¨° resulta que no ¨¦s el cas, ja que les seves amigues no li deixen de recordar que ha de sortir d¡¯all¨¤ i fer-se valer, en totes les facetes, en un altre lloc.

A Cites (3cat) totes les cases s¨®n espectaculars. En la majoria dels episodis s¡¯acaba al llit, aix¨ª que ¨¦s interessant comprovar la poca quantitat d¡¯amistats que tens que viuen en quatre parets tan ben parides. S¡¯hi mostra un gran repertori, tot fabul¨®s. Hi ha pisos d¡¯est¨¨tica industrial i parets de ma¨®, on viu un tatuador amb un estudi que cau a trossos en un carrer¨® del G¨°tic; o un que sembla m¨¦s aviat un hivernacle pel fotimer de flors i plantes que hi ha col¡¤locat la Paula, una mare soltera que treballa com a bot¨¤nica al Parc de la Ciutadella. A l¡¯¨²ltima temporada, l¡¯Esperanza, de 22 anys, comparteix amb el seu germanastre un espai incre?ble i acolorit com un anunci d¡¯estiu. Viuen a prop d¡¯Arc de Triomf, ¨¦s a dir, al centre de la capital, i paguen 400 euros en total. Quan la seva possibilitat d¡¯afer li pregunta el perqu¨¨ d¡¯aquella ganga, ella li respon que es tracta de la propietat de la n¨°via de sa mare. Podem assumir, des del sof¨¤ de la nostra cofurna, que la rendista en q¨¹esti¨® t¨¦ prou cal¨¦s com per no demanar-los el que costa l¡¯habitacle, per¨° en l¡¯escena no hi ha cap primer pla que enxampi el company fent una ganyota d¡¯estranyesa, com si hi hagu¨¦s gat amagat. Tot es rep com una conjuntura c¨°moda, atractiva i habitual; en ¨²ltima inst¨¤ncia, blanquejadora, i d¡¯una cultura i unes aspiracions m¨¦s aviat hollywoodesques.

La majoria dels joves que ens queixem que amb prou feines podem llogar una habitaci¨® interior, hem engolit s¨¨ries tan manipuladores i perverses com Sex and the city o Girls. Productes que buscaven la identificaci¨® emocional, sobretot la redempci¨® amb la incomprensi¨® del g¨¨nere femen¨ª, i que obvia?ven que tot aquell malestar era indestriable d¡¯unes circumst¨¤ncies materials i de din¨¤miques sist¨¨miques que no ajudaven a sentir-se millor. Al comen?ament de la s¨¨rie, Carrie Bradshaw ¨¦s redactora del diari fictici The New York Star, on escriu una columna setmanal. No es menciona quant cobra exactament, per¨° la seva col¡¤lecci¨® de sabates est¨¤ valorada en m¨¦s de 40.000 d¨°lars i viu en un apartament l¡¯Upper East Side. En un moment donat, revela que paga 750 d¨°lars de lloguer, una xifra totalment inversemblant al Manhattan dels noranta. Quan comen?a a treballar per a Vogue, li paguen quatre d¨°lars per paraula. Insisteixo: quatre d¨°lars. Per paraula. Si tenim en compte que a l¡¯¨¨poca la prestigiosa revista pagava entre un i dos d¨°lars per paraula, ¨¦s a dir, la meitat o menys del que apareixia a la s¨¨rie, la seva influ¨¨ncia terrorista de masses s¡¯explica per si sola.

Girls, de Lena Dunham, va ser aclamada per mostrar tot all¨° que trob¨¤vem a faltar a la pantalla ¡ªcossos greixosos, joves narcisistes¡ª, per¨° pel que fa a la representaci¨® d¡¯una superviv¨¨ncia b¨¤sica deixa molt a desitjar. La Hanna, la protagonista, comparteix apartament amb una amiga a Brooklyn. Per¨° no a la part multicultural, la que tempteja amb cert llindar de pobresa, sin¨® a la zona hipster, a Greenpoint, un barri que avui dia podria ser conf¨®s amb Gr¨¤cia. Des del primer cap¨ªtol, els seus pares deixen d¡¯ajudar-la econ¨°micament tot i ella els prega el suport per complir el seu objectiu de ser ¡°la veu d¡¯una generaci¨®¡±. Que com es paga l¡¯habitaci¨®, si en aquella ¨¨poca (2012-2017) costava entre 900 i 1.200 d¨°lars per cap? ?s dif¨ªcil que surtin els n¨²meros: en la majoria de les temporades, la Hanna no t¨¦ feina. I quan en t¨¦, ¨¦s intermitent: fa de bec¨¤ria en una editorial on no li paguen, ¨¦s cambrera en una cafeteria on no aguanta m¨¦s de dos mesos, publica articles com a freelance que oh, sorpresa per a ning¨²!, no estan ben remunerats. Sobre produccions audiovisuals que repeteixen els mateixos patrons podr¨ªem estendre¡¯ns amb una llista llarga: la preciosa casa de minimalisme japon¨¨s de Malcom & Marie, o el xalet franc¨¨s de La novena puerta, film basat en El club Dumas d¡¯Arturo P¨¦rez-Reverte, on el protagonista ¨¦s un pobre venedor de llibres estranys. O la docus¨¨rie El cuerpo en llamas, que recrea l¡¯homicidi d¡¯un agent del cos de la Gu¨¤rdia Urbana per¨° amb una subtil difer¨¨ncia: el luxe i la pompositat de la casa de Castelldefels que es mostra a Netflix est¨¤ molt lluny de les imatges d¡¯arxiu mostrades per Crims, el programa especialitzat en el true crime.

Vivim en temps de decepcions, i sovint s¨®n fruit de les expectatives generades pel poder de les imatges

No obstant aix¨°, en els ¨²ltims anys algunes propostes s¡¯han allunyat d¡¯aquesta insist¨¨ncia est¨¨tica. Penso en un parell de pel¡¤l¨ªcules estrenades recentment, les dues molt recomanables: Salve Maria, de Mar Coll, que retrata la depressi¨® postpart d¡¯una escriptora en un pis min¨²scul, amb una finestra trencada i ubicat en un barri perif¨¨ric i obrer; i Mam¨ªfera, de Liliana Torres, on una parella formada per una il¡¤lustradora i un empleat d¡¯una fundaci¨® viuen en un habitacle modest, en una zona ni c¨¨ntrica ni de moda barcelonina. O Los a?os nuevos, la s¨¨rie de Rodrigo Sorogoyen, on podem rec¨®rrer la vida d¡¯una parella de trenta anys al llarg d¡¯una d¨¨cada i, conseq¨¹entment, registrar els pisos compartits i les mudances que acompanyen els seus protagonistes a mesura que fan anys.

En la ficci¨® liter¨¤ria tamb¨¦ trobem la representaci¨® d¡¯aquest desencant de l¡¯habitatge, per descomptat. Possiblement, el seu car¨¤cter generalment m¨¦s comprom¨¨s amb la den¨²ncia i la desmitificaci¨® permet insistir en els vessants m¨¦s deplorables i menys carism¨¤tics de la nostra ¨¨poca: a Les perfeccions (Llibres Anagrama), Vincenzo Latronico actualitza la sinopsi de Les coses de Geor?ges Perec a trav¨¦s d¡¯una parella freelance que decideix treballar en remot en aquelles destinacions que els atrauen ¡ªi que s¨®n m¨¦s barates¡ª gr¨¤cies a la l¨°gica de rellogar a trav¨¦s d¡¯Airbnb. A Existir¨ªamos el mar (Random House), Bel¨¦n Gopegui posa damunt la taula tot l¡¯esfor? log¨ªstic i emocional que suposa que quatre persones de quaranta anys convisquin plegades per necessitat. De menys repercussi¨® per¨° en el mateix llindar contemporani, trobem les novel¡¤les T¨² tambi¨¦n puedes tener un cuerpo como el m¨ªo, d¡¯Alexandra Kleeman (Gatopardo Ediciones), on la indefinici¨® laboral del personatge principal es reflecteix en desorientaci¨® al suburbi nord-americ¨¤; Caja 19, de Claire Louise-Bennet (Malas Tierras), on desplega les etapes d¡¯una veu narrativa de qui se sap ben poc per¨° de la qual es deixa entreveure, quan passa per l¡¯¨¨poca de joventut i treballa de caixera en un supermercat al sud-est del Regne Unit, com pateix la soledat en una microsc¨°pica habitaci¨®. Tamb¨¦ a Tres cambres (Base Liter¨¤ria), Jo Hamya descriu el descens i la frustraci¨® d¡¯una assistent postdoctoral que es muda a una habitaci¨® al nord d¡¯Oxford per 187 lliures setmanals i acaba havent de tornar al llit on dormia de nena.

Discutir si l¡¯habitatge juga un paper fonamental en l¡¯individu, de carn i ossos o ficcionat, ¨¦s tan absurd com preguntar-nos si els ¨¦ssers humans podem volar. Ara b¨¦, si volem que les ficcions que produ?m tinguin alguna mena de responsabilitat social, potser haur¨ªem de deixar de banda les pretensions est¨¨tiques i insistir una mica m¨¦s en la versemblan?a. Si no, quan apareguin els cr¨¨dits, nom¨¦s tindrem forces per sortir al carrer a comprar les cases m¨¦s barates del mercat: les de joguina.

Lectures: la crisi de l¡¯habitatge a la literatura

Les perfeccions

Vincenzo Latronico
Anagrama
Traducci¨® de Yannick Garcia
160 p¨¤gines. 17,90 euros

Existir¨ªamos el mar

Bel¨¦n Gopegui
Random House
304 p¨¤gines. 18,90 euros

T¨² tambi¨¦n puedes tener un cuerpo como el m¨ªo

Alexandra Kleeman
Gatopardo
Traducci¨® al castell¨¤ d'In¨¦s Clavero i Irene Oliva Luque
320 p¨¤gines. 21,90 euros

Caja 19

Claire-Louise Bennett
Malas Tierras
Traducci¨® al castell¨¤ de Laura Wittner
224 p¨¤gines. 22 euros

Tres cambres

Jo Hamya
Base Liter¨¤ria
Traducci¨® de Teresa Bauz¨¤ Bosch
208 p¨¤gines. 18 euros