Eva Baltasar: sentir-se a gust en la fascinaci¨®
L¡¯escriptora revela que se sentia molt a gust en la segona part de la novel¡¤la, on la protagonista entra en un deliri fruit d¡¯haver perdut la feina i la casa
Sense cap temor que la prenguin per boja, l¡¯escriptora Eva Baltasar va explicar a l¡¯¨²ltima sessi¨® del club de lectura de ¡®Quadern¡¯ que li va costar molt posar punt final a la seva darrera novel¡¤la, Oc¨¤s i fascinaci¨® (Club Editor), perqu¨¨ se sentia molt a gust entre les p¨¤gines de la segona part, on la protagonista entra en un llarg deliri posterior a haver perdut la ...
Reg¨ªstrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PA?S, puedes utilizarla para identificarte
Sense cap temor que la prenguin per boja, l¡¯escriptora Eva Baltasar va explicar a l¡¯¨²ltima sessi¨® del club de lectura de ¡®Quadern¡¯ que li va costar molt posar punt final a la seva darrera novel¡¤la, Oc¨¤s i fascinaci¨® (Club Editor), perqu¨¨ se sentia molt a gust entre les p¨¤gines de la segona part, on la protagonista entra en un llarg deliri posterior a haver perdut la feina i la casa que la porta a cometre un delicte. Una pertorbaci¨® entre la vig¨ªlia i el somni que costa de desxifrar. Al final, quan arriba la policia i la det¨¦, el lector s¡¯adona que tot all¨° va de deb¨°, per¨° tot i aix¨ª, s¨®n molts els que han hagut de recular i fer una segona lectura per constatar que el que han llegit passa de veritat i no es queda nom¨¦s en el cap de la protagonista, un dubte que sobrevola la lectura fins al desenlla?.
La mateixa autora va recon¨¨ixer que moltes persones li han explicat que han hagut de fer aquesta revisi¨® per creure¡¯s el que llegien, i algunes assistents al club ho van corroborar. ¡°La protagonista surt del temps, recupera l¡¯espiritualitat i troba una figura a la qual adorar¡±, va raonar Baltasar. Una de les lectores va explicar que va quedar molt impactada, mentre que una altra va llegir aquesta segona part pensant que tot era un somni. Una idea que no va desagradar a Baltasar, oberta a tot tipus de lectures sobre la seva obra. ¡°La vida ¨¦s un somni¡±, va afegir.
Encara que tingui moltes capes, per a l¡¯autora, la principal lectura d¡¯aquesta segona part representa la recuperaci¨® de l¡¯espiritualitat en un m¨®n que s¡¯acaba, que est¨¤ descrit en la primera, l¡¯oc¨¤s, quan la protagonista ¨¦s expulsada de la societat en quedar-se al carrer i a l¡¯atur, tot i que ¨¦s una dona jove i amb estudis universitaris. ¡°No medito ni premedito les meves obres¡±, va explicar Baltasar, que va comparar la seva escriptura amb la del pintor que fa retrats. Aix¨° s¨ª, va admetre que la majoria de les seves protagonistes s¨®n dones sense passat, que apareixen de sobte sense que se s¨¤piga gaire d¡¯on venen.
De fet, les tres protagonistes del tr¨ªptic que formaven Permagel, Boulder i Mamut, tamb¨¦ vivien amb incomoditat en societat. Per¨°, a difer¨¨ncia de la protagonista d¡¯Oc¨¤s i fascinaci¨®, elles eren solit¨¤ries i perif¨¨riques d¡¯una forma volguda, se¡¯n sentien orgulloses. La protagonista d¡¯ara es troba de sobte al carrer, sense cap xarxa que la sustenti. L¡¯autora admet que la proposta ¨¦s radical, que per aix¨° ¨¦s literatura, per¨° no dubta que ¨¦s un retrat de les dones d¡¯avui. ¡°Hi ha molta gent vivint al carrer, ho hem normalitzat¡±. Un lector, que treballa amb persones sense sostre, la va felicitar per com de b¨¦ s¡¯havia apropat a aquesta situaci¨®. Ella va explicar que de jove va passar dos dies al carrer a Berl¨ªn. Hi havia arribat per fer un Erasmus i la seva situci¨® no era prec¨¤ria, per¨° recorda molt la por que va passar a la intemp¨¨rie m¨¦s fosca i com no va poder aclucar l¡¯ull durant dues nits seguides fins que va trobar un allotjament.
Fascinada pels personatges i les hist¨°ries inc¨°modes, Baltasar va fer notar que la vida s¡¯ha tornat molt hostil per a les persones, especialment en les ciutats, on la cascada que pot portar la gent a una situaci¨® desesperada s¡¯ha accelerat molt¨ªssim. Ja res ¨¦s segur, ni la feina, ni la casa ni les relacions. ¡°El m¨®n ¨¦s d¡¯una fragilitat m¨¤xima¡±. Aix¨ª resumia Baltasar el motor de la seva novel¡¤la, que va comen?ar a escriure sense un mapa al cap, per¨° amb ganes de ¡°transformar el desig de matar que tots portem dins¡± i, d¡¯alguna manera, tamb¨¦ amb ganes de matar el tema de la maternitat, molt present en les darreres obres.
Tot i aix¨°, va donar als lectors una pista que els havia passat per alt. ¡°L¡¯oc¨¤s est¨¤ anunciat¡±, va deixar anar, per retornar a un moment de la fascinaci¨®, quan la protagonista del llibre, en una de les cases que neteja durant una temporada, ¡°agafa les galetes maria, les ofega en llet i els surt l¡¯¨¤nima¡±. No van quedar aqu¨ª les revelacions, els lectors tamb¨¦ van saber que Baltasar no est¨¤ tan lluny del seu personatge. Ella mateixa no va comen?ar a fer amics fins als 40 anys, despr¨¦s d¡¯una inf¨¤ncia i joventut molt isolades, i va passar tres anys sense parlar amb la seva familia. Tot, explicat per ella en un club de lectura on tothom, escriptors i lectors, sempre descobreixen coses noves, com tamb¨¦ va passar en la pen¨²ltima visita, quan Pol Guasch va venir a parlar d¡¯Ofert a les mans, el parad¨ªs crema.
Amb una de les escriptores de m¨¦s ¨¨xit dels darrers anys, que va estar nominada al Premi Booker International ara fa un any per Boulder, es va tancar el club de lectura, per on han passat aquest curs deu escriptors que han presentat obra nova recentment. Tot indica que la temporada vinent tornar¨¤ amb noves trobades entre escriptors i lectors.