Retrat d¡¯Eva Baltasar, la poeta novel¡¤lista

Malgrat que han passat quinze anys, Pere Gimferrer recorda perfectament els versos de Laia, el poemari que una desconeguda va presentar al premi Miquel de Palol. ¡°En aquell moment, el jurat es reunia a l¡¯Ateneu¡±, recorda Gimferrer, emfasitzant l¡¯entusiasme immediat per aquell poemari. ¡°A l¡¯inici de la deliberaci¨®, no era el preferit¡±. El jurat, a banda de Gimferrer, el formaven N¨²ria Esponell¨¤, Rosa Torrent i els desapareguts Ricard Creus i M¨¤rius Sampere. ¡°Vaig fer el possible per conv¨¨ncer la resta¡±. Al llarg de la deliberaci¨®, Gimferrer no es va limitar a exposar els seus arguments a favor. Tamb¨¦ va llegir-ne en veu alta diversos fragments. ¡°Era una escriptura fresca, amb un vers molt ben dominat, amb una tem¨¤tica feminista-l¨¨sbica poc freq¨¹ent a la poesia catalana d¡¯aquell moment, i, a m¨¦s a m¨¦s, l¡¯autora tenia un domini absolut de la paraula po¨¨tica, de la imatge i de l¡¯emoci¨®. Per sort, ho vaig aconseguir. Els vaig conv¨¨ncer¡±. Va guanyar Eva Baltasar.

El guard¨® la va sorprendre. Era inesperat, com ho ¨¦s que sigui la primera escriptora catalana finalista del premi Booker International. Ho viu amb tranquil¡¤litat des de casa seva a Cardedeu. No est¨¤ nerviosa, per¨° s¨ª expectant. ¡°Escric per gaudir, perqu¨¨ necessito escriure i em fa feli?¡±. La necessitat d¡¯escriure s¡¯imposa al desig de publicar. ¡°No puc estar sense escriure¡±. Abans havia omplert moltes p¨¤gines amb versos que mai veuran la llum, per¨° Laia va ser el seu primer poemari. ¡°Em vaig enamorar i volia regalar-li aquests poemes, dedicats en gran part a ella, en forma de llibre¡±, recorda. Laia, aix¨ª es deia la dona de la qual es va enamorar l¡¯autora, ¡°¨¦s la meva exdona. Vivia a Girona, per aix¨° vaig presentar-me al Miquel de Palol¡±.

Gimferrer recorda perfectament els versos de ¡®Laia¡¯, el poemari amb qu¨¨ va guanyar el premi Miquel de Palol

Despr¨¦s van venir altres llibres de versos i altres premis. ¡°Ens trobem davant un cas for?a ins¨°lit, de poeta que no comen?a a publicar fins als trenta anys, per¨° que, un cop apareix el seu primer llibre, dona la llum una corrua de t¨ªtols (cinc en nom¨¦s dos anys!) que mantenen, del primer a l¡¯¨²ltim, el rigor i la qualitat¡±, va escriure Jordi Llavina al pr¨°leg de Dotze treballs. Gimferrer ho comparteix. ¡°He continuat llegint l¡¯Eva i he de dir que les qualitats que em van sorprendre en aquell primer poemari no les ha perdut, al contrari. L¡¯Eva ¨¦s una persona que t¨¦ moltes coses a dir i les diu a trav¨¦s de la seva literatura, perqu¨¨ defuig l¡¯exhibicionisme innecessari i les enraonies¡±, conclou Gimferrer, destacant l¡¯enorme bagatge lector de Baltasar.

Formaci¨® d¡¯una escriptora

Els llibres del Vaixell de Vapor van ser les primeres lectures. ¡°Me¡¯ls llegia en una tarda i vaig acabar sabent-los de mem¨°ria¡±. Despr¨¦s la seva mare es va fer s¨°cia de C¨ªrculo de Lectores: ¡°Ella no tenia temps de llegir-los, perqu¨¨ treballava molt¨ªssim, per¨° valorava el fet que a casa hi fossin, els llibres. Quan al menjador ja no hi va haver m¨¦s espai, els van posar a la meva habitaci¨®¡±. L¡¯ordre era que no els lleg¨ªs. ¡°No s¨®n per a la teva edat¡±, li deien. No els va fer cas. Aix¨ª va descobrir la literatura. ¡°Recordo tenir dotze anys i llegir Rayuela. No ho entenia tot, per¨° em result¨¤ fascinant¡±; va sentir una fascinaci¨® similar quan va descobrir Agatha Christie.

Els seus dies estaven marcats per la lectura, i ho van estar encara m¨¦s quan els seus pares li van fer el carnet d¡¯una biblioteca: ¡°Va ser m¨¤gic. Podia anar i agafar qualsevol llibre¡±. Reconeix maleir el fet que els seus pares no la deixessin sortir de casa, ¡°per¨° ara ho agraeixo. La lectura es va convertir en un refugi, en un consol i en un plaer¡±. Els primers poemes els va escriure a divuit anys. Eren deutors dels poetes que llegia amb devoci¨® des dels setze. ¡°Escrivia i ho llen?ava, quasi tot ho cremava a la llar de foc¡±. In¨¨dits? ¡°No n¡¯hi ha, per sort!¡±, exclama com si se sent¨ªs alliberada.

¡°No est¨¤ fent carrera liter¨¤ria, est¨¤ construint una obra¡±, comenta Maria Bohigas. L¡¯editora de Club Editor ha sigut testimoni de com Baltasar es desf¨¤ d¡¯un manuscrit quan veu que no funciona malgrat que aix¨° signifiqui comen?ar de nou. ¡°No ¨¦s la norma, per¨° ¨¦s la norma dels bons autors: tots ells han condemnat en algun moment al llarg de la seva traject¨°ria treballs de mesos i mesos¡±.

¡°Romandre en el tr¨¤nsit. Aquesta ¨¦s la tasca del poeta. / Les cames adopten la senzillesa de les potes / i s¡¯aquie?ten com mobles, est¨¤tiques i t¨¨bies. /Sostenen tot un cos ple d¡¯estris ¨²tils: els ¨°rgans, / col¡¤lecci¨® fascinant que evoca continents, / amb el seu nom encadenat en versaleta al meu cognom / i un al¨¨ intern de c¨¤mfora o encens¡±. S¨®n versos de ¡®Capacitat¡¯, una declaraci¨®: Baltasar ¨¦s la poeta que roman en el tr¨¤nsit, les mans de la qual ¡°les mou nom¨¦s el vent¡±, la seva ¡°cal¡¤ligrafia ¨¦s un caprici, obscur i transitori, que m¡¯ha obligat a fer l¡¯entorn¡±. L¡¯escriptura inevitable, impostergable. Primer, el text, despr¨¦s, amb dist¨¤ncia, tota la resta: ¡°No vaig comen?ar a escriure pensant a convertir-me a escriptora i no he escrit tampoc mai pensant que podria viure de l¡¯escriptura¡±.

Tampoc mai ha buscat pert¨¤nyer a una generaci¨® ni s¡¯ha deixat arrossegar per les tend¨¨ncies. Ho deia Gimferrer: no s¡¯assembla a cap poeta actual. ¡°No em sento identificada amb cap veu contempor¨¤nia a la meva. Vaig comen?ant llegint morts i he conti?nuat fent-ho¡±. Sobre els seus referents, no titubeja: Whitman, Sylvia Plath, a qui vaig llegir molt durant un temps, i R. S. Thomas, un poeta-capell¨¤ ¡°que fa una poesia molt social, molt pol¨ªtica a trav¨¦s d¡¯un vocabulari i un imaginari cristi¨¤ que a mi em ressona molt, perqu¨¨ vaig estudiar en una escola de capellans¡±. La literatura anglosaxona ¨¦s la que m¨¦s l¡¯ha influ?t, per¨° d¡¯immediat reivindica Mar?al i Rodoreda, a qui reconeix el m¨¨rit de fer poesia a trav¨¦s de la narraci¨®. Com ella.

¡°No est¨¤ fent carrera liter¨¤ria, est¨¤ construint una obra¡±, comenta Maria Bohigas, editora de Club Editor

No hi ha un punt i a part entre els seus poemaris i les novel¡¤les: ¡°No sento haver fet un gran canvi a l¡¯hora de comen?ar a escriure Permagel. El meu treball amb el llenguatge ¨¦s el mateix: quan escric, compto s¨ªl¡¤labes, busco ritme i imatges... Hi ha frases que requereixen acabar amb una aguda i altres amb una planta i no penso en altra cosa fins que no trobo la paraula correcta¡±. Per a Baltasar la forma ho ¨¦s tot, en poesia i en prosa. ¡°All¨° que veritablement importa ¨¦s el com. Quan llegeixo, l¡¯element que m¨¦s valoro dels textos ¨¦s la veu, ¨¦s el com es diuen les coses¡±. L¡¯argument ve despr¨¦s. Com diria Pons Alorda, ¨¦s una escriptora de br¨²ixola: ¡°He de descobrir una veu que em sedueixi. I ¨¦s aquesta veu la que fa possible que se¡¯m desvetlli la novel¡¤la en la mesura que escric¡±.

¡°Vaig al¡¤lucinar¡±

La veu va seduir Bohigas quan va obrir aquell manuscrit que va arribar al mail de Club Editor. Baltasar no tenia agent. Els seus poemaris s¡¯havien publicat perqu¨¨ havien estat premiats. A les mans tenia la seva primera novel¡¤la, que ho canviaria tot sense canviar res, perqu¨¨ Baltasar continuaria sent la de sempre. ¡°L¡¯Eva va seguir les nostres indicacions per a tot aquell que vulgui enviar-nos un manuscrit. El que passa ¨¦s que em va cridar l¡¯atenci¨® el to del missatge: deia moltes coses amb poques paraules¡±, recorda Bohigas, que obr¨ª quasi immediatament aquell PDF. ¡°Vaig veure de seguida que aquell text m¡¯interessava¡±. Li va respondre mostrant el seu inter¨¨s absolut pel text.

Bohigas no coneixia Baltasar. Mentre llegia el manuscrit que es publicaria amb el t¨ªtol de Permagel, busc¨¤ informaci¨® sobre l¡¯escriptora. ¡°El fet que hagu¨¦s escrit deu volums de poesia, tots ells premiats per part de jurats formats per gent de gran v¨¤lua liter¨¤ria, em feia no sentir-me sola en el meu entusiasme¡±. El seu entusiasme el va compartir amb la Natza Farr¨¦, que en va ser una de les primeres lectores: ¡°La Maria em va escriure dient-me que estava a punt de publicar una novel¡¤la molt interessant i que volia saber que em semblava¡±.

¡°Vaig al¡¤lucinar¡±, recorda Farr¨¦ plena d¡¯entusiasme. ¡°No m¡¯esperava un text d¡¯aquest tipus. Era una literatura a la qual jo em sento molt propera en tots els nivells. ?s una escriptura molt directa on no hi ha res de superflu. ?s una escriptura que va directe a all¨° que vol dir i que es despr¨¨n de tota la morralla. Despr¨¦s, evidentment, em va interessar molt la tem¨¤tica i la veu de l¡¯escriptora. Hi havia, en definitiva, tota una s¨¨rie d¡¯elements que m¡¯atreien¡±. Temps despr¨¦s llegiria alguns dels seus poemaris, per¨° prefereix la Baltasar novel¡¤lista que no rellisca a l¡¯hora d¡¯infondre poesia a la prosa.

Julia Sanches hi est¨¤ d¡¯acord. Va llegir Permagel perqu¨¨ l¡¯hi van recomanar els llibreters. La va traduir a l¡¯angl¨¨s com ha fet amb Boulder. ¡°Em vaig enamorar. No havia llegit cap escriptor contemporani que s¡¯arrisqu¨¦s tant amb el llenguatge po¨¨tic en un text de prosa¡±. Per a ella i per a Nicole d¡¯Amonville, la traductora al castell¨¤, traduir Baltasar suposa aconseguir que ¡°la seva poesia funcioni fora del seu ¨¤mbit natural¡±. Traduir ¨¦s traslladar a una altra llengua el to d¡¯un autor. Amb Baltasar, diu D¡¯Amonville, no ¨¦s f¨¤cil. ¡°No sols mesura cada paraula i cada coma, sin¨® que les sotmet a un ritme que, a manera de saliva, fa digerible la condici¨® humana¡±.

Una constel¡¤laci¨®

Natza Farr¨¦ l¡¯agermana amb Rodoreda per la combinaci¨® de l¡¯element narratiu amb el to i el ritme po¨¨tic sense que grinyoli. ¡°Tot i que tamb¨¦ crec que autores com V¨ªctor Catal¨¤ o Mar?al s¨®n referents ineludibles per a ella¡±. La concisi¨® de Baltasar tamb¨¦ ¡°remet a la literatura anglosaxona¡±, a autores com Janette Winterson, amb qui tamb¨¦ comparteix ¡°la prosa po¨¨tica i una narrativa que ens parla de l¡¯amor l¨¨sbic i no de les ja prou vistes hist¨°ries heterosexuals¡±. L¡¯ombra de la Rodoreda, Bohigas no l¡¯acaba de veure. ¡°No hi ha una filiaci¨® clara. El punt en com¨² amb la Rodoreda ¨¦s que totes dues s¡¯han pres l¡¯escriptura molt seriosament. Treballen de manera molt diferent el llenguatge, s¨®n dues autores molt falsament semblants, per¨° per a totes dues l¡¯escriptura ¨¦s al centre de la seva vida¡±. A l¡¯hora d¡¯inscriure Baltasar en una constel¡¤laci¨®, l¡¯editora opta per noms com Virginie Despentes.

Han passat m¨¦s de cinc anys des de Permagel. Despr¨¦s Boulder i Mamut. Ara ¨¦s la primera escriptora catalana finalista del Booker. ¡°No puc demanar m¨¦s¡±. Mirant enrere agraeix a la seva editora que apost¨¦s i confi¨¦s en ella i la seva escriptura i que hagi respectat el seu temps. ¡°A la primera presentaci¨® va venir molt poca gent¡±, recorda Farr¨¦, ¡°vam pensar que el cam¨ª no seria f¨¤cil. Per¨° a poc a poc... Per aix¨°, m¡¯omple de felicitat tot el que est¨¤ passant. Me n¡¯alegro molt per l¡¯Eva i per la Maria, perqu¨¨ Permagel va ser una aposta molt personal seva¡±. Els lectors s¡¯han enamorat de ¡°l¡¯aventura molt personal de les protagonistes de Baltasar per la recerca d¡¯un cam¨ª propi, de la llibertat i d¡¯un lloc en el m¨®n¡±, diu l¡¯editora. ¡°El seu poder resideix en la seva honesta i amorosa viol¨¨ncia¡±, explica D¡¯Amonville. Diu amb molta exactitud uns estats, unes car¨¨ncies, unes orfeneses, unes angoixes i unes aspiracions que moltes persones reconeixen com a essencials¡±, conclou Bohigas.

Mentre espera el veredicte del Boo?ker amb tranquil¡¤litat, Baltasar continua comptant s¨ªl¡¤labes, buscant la paraula precisa, component el m¨¦s bell dels ritmes.