En cerca d¡¯una moral

Durant mil¡¤lennis, els pobles i els individus forjaven la seva moral a partir de les meres prescripcions emanades de les religions respectives. Com que la dita ¡°llei natural¡± sempre ha tingut molt de pes, no hi ha hagut cap moral que permet¨¦s robar o matar, i una llarga s¨¨rie d¡¯interdictes. Amb la manca progressiva de prestigi de moltes d¡¯aquelles religions ¡ªtots els pobles n¡¯han tingut¡ª la gent i els individus han hagut d¡¯anar a trobar els patrons del seu comportament ad¨¦s en una tradici¨® familiar o popular, ad¨¦s en all¨° que els soci¨°legs anomenen ¡°religions de substituci¨®¡±. A Catalunya, una ...

Durant mil¡¤lennis, els pobles i els individus forjaven la seva moral a partir de les meres prescripcions emanades de les religions respectives. Com que la dita ¡°llei natural¡± sempre ha tingut molt de pes, no hi ha hagut cap moral que permet¨¦s robar o matar, i una llarga s¨¨rie d¡¯interdictes. Amb la manca progressiva de prestigi de moltes d¡¯aquelles religions ¡ªtots els pobles n¡¯han tingut¡ª la gent i els individus han hagut d¡¯anar a trobar els patrons del seu comportament ad¨¦s en una tradici¨® familiar o popular, ad¨¦s en all¨° que els soci¨°legs anomenen ¡°religions de substituci¨®¡±. A Catalunya, una de molt potent ha estat, des de fa m¨¦s de deu anys, all¨° que hem convingut en anomenar ¡°proc¨¦s¡±, com podria haver-se anomenat igualment ¡°la gran fantasia¡± ¡ªal cap i a la fi, totes les religions s¨®n fantasioses¡ª, la gran fal¨°rnia o la gran ensarronada. Com passa amb totes les religions, aquesta tamb¨¦ trigar¨¤ a esvair-se: tot fidel persevera en la seva fe fins que en troba una altra: Alian?a Catalana pot seduir, a mena d¡¯Ersatz, m¨¦s d¡¯un votant a les pr¨°ximes eleccions auton¨°miques. Aquesta crisi general havent arribat al paroxisme, tamb¨¦ hi ha hagut persones, de vegades fins i tot comunitats, que han abra?at creences d¡¯all¨° m¨¦s estramb¨°tiques, habitualment intempestives i de cultures foranes, com ja vam comentar en algun article precedent.

Per¨° encara queden persones que desitjarien saber quines opcions morals existeixen o han existit per ordenar-se la conducta privada i p¨²blica. Per a tal fi, el lector no far¨¤ cosa millor, en aquests moments, que adquirir not¨ªcia sobre qu¨¨ n¡¯han dit els fil¨°sofs m¨¦s eminents de la nostra tradici¨®. (N¡¯hi ha de tan diverses, que no s¡¯ent¨¦n que la gent busqui la salvaci¨® en la doctrina de Lao Tse o un viatge al Nepal.) Ara t¨¦ a l¡¯abast el llibre de Volker Spierling, ¡°Nada es m¨¢s asombroso que el hombre¡±. Una historia de la ¨¦tica desde S¨®crates hasta Adorno (Barcelona, Acantilado, 2024), en qu¨¨ l¡¯autor no es limita a fer un resum dels sistemes morals establerts per una colla de fil¨°sofs occidentals, sin¨® que presenta els trets m¨¦s rellevants del seu pensament, sistem¨¤tic o no.

Spierling comen?a analitzant l¡¯arqueologia de la filosofia moral, ¨¦s a dir, la import¨¤ncia del mite i del logos ¡ªl¡¯un amb l¡¯altre entrella?ats, no successius, com va postular equivocadament Wilhelm Nestle¡ª, i despr¨¦s dedica els cap¨ªtols a S¨°crates, Plat¨®, Arist¨°til, S¨¨neca, Agust¨ª, Hume, Kant, Hegel, Schopenhauer, Nietzsche i Adorno. No hi surt el Nou Testament, per¨° la doctrina moral dels estoics s¡¯hi assembla molt, i aquesta s¨ª que hi ¨¦s comentada a trav¨¦s de S¨¨neca. No apareix Hobbes, i no ¨¦s estrany, perqu¨¨ la moral d¡¯aquest posseeix un a priori molt problem¨¤tic: ¡°Tot home ¨¦s un llop ¡ªm¨¦s que un llobet¡ª per a un altre¡±. L¡¯autor tampoc s¡¯atura en l¡¯?tica de Spinoza perqu¨¨, en realitat, ¨¦s m¨¦s una pol¨ªtica i una epistemologia que una moral; i, en part, perqu¨¨ una porci¨® notable del pensament moral aristocratitzant de Nietzsche (el ¡°superhome¡±) ¨¦s d¡¯arrel clarament spinozana. L¡¯obra ¨¦s amena, clara, gens acad¨¨mica, cosa rara entre els fil¨°sofs alemanys, que sempre miren d¡¯anar una mica m¨¦s enll¨¤ de Kant.

Plat¨® creia en la immortalitat de l¡¯¨¤nima per¨° tamb¨¦ creia que no hi havia moral que no pressupos¨¦s una comunitat pol¨ªtica. S¨¨neca diu que el m¨®n ¨¦s ple d¡¯animals, per¨° que nom¨¦s n¡¯hi ha un dotat de ra¨® i d¡¯intel¡¤lecte: ¡°?Qu¨¨ ¨¦s all¨° espec¨ªfic en l¡¯home? La ra¨®. Quan ¨¦s recta i assenyada satisf¨¤ la felicitat de l¡¯home¡±. Sant Agust¨ª posseeix una moral massa centrada en el di¨¤leg entre D¨¦u i cadascun dels homes, cosa de poca utilitat quan els homes nom¨¦s dialoguen entre si, i encara. Kant creia que la moral era un ¡°imperatiu categ¨°ric¡±, cosa que Schopenhauer va refutar, considerant-ho una ¡°quimera i una bombolla de sab¨®¡±. ?s clar que aquest fil¨°sof, que tamb¨¦ tirava a Hobbes, no creia, com Kant, que anem cam¨ª d¡¯una ¡°pau perp¨¨tua¡±, sin¨® que sempre ens mourem entre la civilitzaci¨® i la barb¨¤rie. Nietzsche, com ¨¦s sabut, va fonamentar el comportament hum¨¤ en la capacitat de cada individu de ser m¨¦s que hum¨¤ ¡ªacceptant que el material ¡°hum¨¤¡±, al segle XIX, s¡¯havia degradat molt a causa de l¡¯ascens de la burgesia urbana. Ell mateix va parlar de la ¡°voluntat de poder¡± en un sentit individual que no t¨¦ res a veure amb la pol¨ªtica, en la que ja no creia com ho havien fet S¨°crates, Plat¨® i Arist¨°til.

Tradicionalment, al pa¨ªs nostre ens mov¨ªem pel dec¨¤leg mosaic i per l¡¯ensenyament de l¡¯Esgl¨¦sia. Qui es trobi al marge del vell i del nou testaments, trobar¨¤ en aquest llibre de Volker Spierling una guia insuperable per destriar, entre les diverses opcions ¨¨tiques que cont¨¦, una que s¡¯avingui amb el propi tarann¨¤ o amb el que un desitgi per a la societat en qu¨¨ es troba.