La doble cara d¡¯Alian?a Catalana

Quan dones la m¨¤ a S¨ªlvia Orriols tens la sensaci¨® que la coneixies, per¨° no pots recordar de qu¨¨, com si et trobes en una simulaci¨® inform¨¤tica en qu¨¨ falla alguna cosa. L¡¯havies vist a les manifestacions de la Diada o entre el p¨²blic del FAQS. No ¨¦s que l¡¯haguessis vist literalment. La imatge de l¡¯alcaldessa de Ripoll, d¡¯una normalitat inversemblant, ¨¦s el que obtindries si li demanessis a una intel¡¤lig¨¨ncia artificial que fes mitjana entre totes les persones que van assistir als actes organitzats per l¡¯independentisme entre el 2012 i el 2017.

Em rep a l¡¯ajuntament amb texans d¡¯anar per feina, cal?at c¨°mode i samarreta reivindicativa, sembla acabada de desembarcar d¡¯un autob¨²s amb socis de l¡¯ANC un Onze de Setembre qualsevol. ?s com si el Proc¨¦s hagu¨¦s finalitzat per a tothom menys per a ella, que el vol dur a una nova etapa que, d¡¯alguna manera dif¨ªcil de comprendre, suposaria una continuaci¨® natural de les anteriors.

Com descobrir¨¦ al llarg de l¡¯entrevista, les familiaritats formals no s¨®n cap coincid¨¨ncia: Orriols va ser una processista de les que no se¡¯n van perdre ni una. Hi ha una primera ironia en el fet que els mitjans de comunicaci¨® i els partits pol¨ªtics que tant van dependre del Proc¨¦s hagin convertit Orriols en un fenomen, una de les poques figures capaces d¡¯excitar noves passions en un panorama deprimit pel retorn a l¡¯autonomisme. Aquesta torrentada d¡¯atenci¨® ¨¦s un elefant a l¡¯habitaci¨® que bloqueja qualsevol il¡¤lusi¨® de complicitat entre pol¨ªtica i periodista: totes les preguntes i respostes estan sotjades per la dial¨¨ctica entre el consens aclaparador que diu que Orriols ¨¦s extrema dreta i els seus esfor?os per negar-ho i aprofitar-se¡¯n al mateix temps.

Xerrarem m¨¦s de dues hores i en cap moment hi haur¨¤ un sentiment de gu¨¤rdia baixa, per¨° tampoc el t¨ªpic teatret de candidat intentat mostrar el seu costat hum¨¤. Orriols parla com tuiteja, com un argumentari que ha pres consci¨¨ncia d¡¯ell mateix i que t¨¦ la necessitat inc¨°moda de tenir un cos de carn i ossos, un requisit sense el qual no podria presentar-se a les eleccions i salvar Catalunya, que ¨¦s l¡¯¨²nic que importa de deb¨°.

D¡¯una ¡°casa catalana¡±

Nascuda el 1984 en una casa de pag¨¨s humil (el pare treballava a la f¨¤brica des dels 14 anys), Orriols va pujar en el que anomena ¡°una casa catalana¡±, una inf¨¤ncia buc¨°lica sense cap contacte amb la pol¨ªtica institucional. Val la pena aturar-se en com l¡¯alcaldessa fa servir la paraula ¡°catalana¡±, que per a ella ¨¦s sin¨°nim incontrovertible de ¡°nacionalista i independentista¡±.

Bona part del xoc que suposa escoltar-la t¨¦ a veure amb una manera de fer anar certes paraules fora de les convencions. Per a ella ¡°catal¨¤¡± no ¨¦s qui viu i treballa a Catalunya, sin¨® qui dona per fet que Catalunya ¨¦s una naci¨® amb una ¨²nica llengua, que porta 300 anys ocupada i que cal lluitar per alliberar-la, com qui dona per fet que el cel ¨¦s blau. Quan Orriols diu que alguna cosa ¨¦s o hauria de ser catalana, no est¨¤ fent una tautologia, sin¨® lliurant una subtil guerra cultural.

Pujada en un entorn, doncs, ¡°catal¨¤¡±, Orriols desperta la consci¨¨ncia pol¨ªtica amb primeres lectures convencionals, com ara Lo catalanisme d¡¯Almirall, i es fa militant de les JERC. Despr¨¦s de muntar unes quantes paradetes de dissabte, plega: ¡°Veus clarament que all¨¤ no hi ha una intenci¨® de salvar Catalunya, sin¨® una estructura de tipus empresarial¡±. Arriba als llibres de Daniel Cardona, es radicalitza en la veta m¨¦s insurreccional del nacio?nalisme, milita a Estat Catal¨¤.

La gr¨¤cia de la seva milit¨¤ncia ¨¦s que, tot i ser all¨° a qu¨¨ va dedicar la major part del seu temps lliure durant anys, no en va obtenir cap traducci¨® material. Davant dels joves perseverants amb inter¨¨s per la pol¨ªtica s¡¯obren molts camins d¡¯acc¨¦s a c¨¤rrecs p¨²blics, per¨° Orriols no va voler transitar-los mai. En uns temps en qu¨¨ la idea que Catalunya podia ser independent resulta intempestiva, la futura alcaldessa inverteix molts anys a fer proselitisme d¡¯idees que no arrelen m¨¦s enll¨¤ dels marges. ¡°Era una manera d¡¯engrescar-nos entre nosaltres, revifar el nacionalisme i intentar fer veure a la gent que l¡¯¨²nica opci¨® perqu¨¨ Catalunya sobrevisqu¨¦s era aconseguir la independ¨¨ncia. F¨¨iem excursions i edit¨¤vem una revista¡±.

En aquestes trobades va con¨¨ixer el seu home, amb el qual es van ajuntar i van tenir cinc fills. En sentir el verb ¡°ajuntar¡± no tens m¨¦s remei que preguntar per la creu de plata que sempre llueix ben visible: resulta que Orriols no es defineix com a cat¨°lica, sin¨® com a cristiana, una fe que va recuperar despr¨¦s de pujar a N¨²ria a demanar ajuda divina per quedar-se embarassada, i aconseguir resultats el mes seg¨¹ent. Es dibuixa una relaci¨® idiosincr¨¤tica entre la persona i les coses en qu¨¨ creu, una forma de fe completament independent de la validaci¨® externa.

O sigui que, quan esclata el Proc¨¦s, sent que el pa¨ªs es mou cap al lloc on ella havia estat lluitant tota la vida. Naturalment, li fa molta il¡¤lusi¨®: ¡°M¡¯ho vaig creure del tot. Vaig ser un dels il¡¤lusos que van creure que ho executarien. Em van enganyar de dalt a baix¡±. S¡¯afilia a l¡¯ANC i ?mnium, comencen a c¨®rrer els autocars. Quan demano per l¡¯epifania, la caiguda del cavall processista, ho t¨¦ clar¨ªssim: la manifestaci¨® #OmplimEstrasburg del juny del 2019.

Aquell dia, el Consell per la Rep¨²blica, l¡¯ANC i ?mnium van dur m¨¦s de 10.000 persones a la seu del Parlament Europeu per protestar contra el veto a Puigdemont, Com¨ªn i Junqueras com a eurodiputats. Feia dos anys que la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia s¡¯havia susp¨¨s: parlem d¡¯un grau de convenciment nom¨¦s accessible als fidels del cercle m¨¦s interior. ¡°Vam anar totes motivades, ¡®viam ara pod¨¦ s¨ª. Va c¨®rrer un rumor entre el p¨²blic que entrar¨ªem al Parlament, com una mena de mot¨ª. I ho recordar¨¦ tota la vida: veus la Laura Borr¨¤s arribar, amb els seus talons, i comen?ar a fer-se selfies amb tots els que volien entrar. En un moment s¡¯havia aplacat la revolta¡±. En aquell mateix autocar hi havia la Margarita Cabello, companya de desenes de manifestacions i actual presidenta de la junta local d¡¯Alian?a Catalana a Ripoll.

No cal dir que l¡¯altre desencantament fundacional sobre el qual es fonamenta l¡¯auge d¡¯Orriols, en una mesura molt m¨¦s gran que el del Proc¨¦s, correspon als atemptats de la Rambla de Barcelona del 17 d¡¯agost, reivindicats per una c¨¨l¡¤lula d¡¯Estat Isl¨¤mic liderada per l¡¯imam de Ripoll. Orriols diu que la immigraci¨® l¡¯havia preocupat des de sempre, que t¨¦ consci¨¨ncia del xoc de veure els primers marroquins arribar al poble i de l¡¯increment arran de la construcci¨® de la mesquita; s¡¯esfor?a tan poc en el llenguatge pol¨ªticament correcte que sembla que vulgui que t¡¯imaginis el que deu dir a les sobretaules. Per¨° la q¨¹esti¨® nom¨¦s adquireix un pes pol¨ªtic determinant arran del trauma.

En la narraci¨® d¡¯Orriols, la indignaci¨® amb la comunitat musulmana ¨¦s indeslligable de la indignaci¨® amb la gesti¨® que en van fer els partits catalans. Explica com, despr¨¦s del 17-A, entre els ripollesos comen?a a estendre¡¯s la sensaci¨® que els pol¨ªtics inverteixen molts m¨¦s esfor?os a desresponsabilitzar la comunitat musulmana per prevenir la islamof¨°bia que a proposar mesures per assenyalar i combatre un radicalisme isl¨¤mic que ella i altres ?ve?ns consideren clarament estructural.

Quan esclata el Proc¨¦s, sent que el pa¨ªs es mou cap al lloc on ella havia estat lluitant tota la vida

Orriols, que havia guanyat fama arran del seu paper actiu en protestes contra l¡¯article 155, va comen?ar a organitzar-se amb altres ve?ns polititzats. A l¡¯hora de triar una marca amb qu¨¨ presentar-se a les eleccions municipals, la futura alcaldessa va rec¨®rrer a velles amistats d¡¯Estat Catal¨¤ i va rebre ofertes per triar entre tres marques registrades: va triar el Front Nacio?nal en homenatge al seu admirat Daniel Cardona, que en va ser fundador. El juny del 2019 obtenia 503 vots i es convertia en regidora.

L¡¯home d¡¯idees: Jordi Aragon¨¨s

El Mas Carreras ¨¦s una casa majes?tuo?sa d¡¯estil indi¨¤ al bell mig de Begur, d¡¯habitacions amples i adorna?des. El pati interior est¨¤ perfectament enjardinat, i quan passes la pis?cina arribes a un porxo lux¨®s d¡¯estil colonial, tot de fusta. ?s on estiueja Jordi Aragon¨¨s, un dels fundadors i secretari d¡¯Estudis i programes d¡¯Alian?a Catalana, el partit que presideix Orriols i amb el qual ha aconseguit l¡¯alcaldia.

Aragon¨¨s ¨¦s el segon en projecci¨® p¨²blica, i aix¨° es deu, en part, al fet que ¨¦s cos¨ª del president Pere Aragon¨¨s, ¨¦s a dir net del mateix avi, alcalde de Pineda de Mar, franquista i fundador d¡¯Alianza Popular, una figura que se sol treure a passejar per q¨¹estionar les credencials del l¨ªder d¡¯Esquerra Republicana. Lluny de renegar-ne, en Jordi explica que va n¨¦ixer en una fam¨ªlia ¡°molt de la ceba¡±, pare independentista de tota la vida, i troba l¡¯evoluci¨® ben natural. A difer¨¨ncia del cos¨ª Pere, per¨°, en Jordi est¨¤ profundament imbricat amb la dreta catalana: va ser militant d¡¯Uni¨® i el seu treball final del m¨¤ster d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia i M¨®n Actual ¨¦s un estudi sobre els or¨ªgens del PP catal¨¤ que aprofita documents dels avantpassats.

Jordi Aragon¨¨s forma part d¡¯un n¨ªnxol redu?t, per¨° real, conscient d¡¯ell mateix i ambici¨®s, de gent que sempre s¡¯han sentit de dretes i independentista, per als quals la gran trag¨¨dia del Proc¨¦s va ser el gir cap a l¡¯esquerra de tots els partits d¡¯obedi¨¨ncia catalana. No costa imaginar l¡¯excitaci¨® que deuria sentir en descobrir S¨ªlvia Orriols a les not¨ªcies.

Aragon¨¨s llueix tots els marcadors de la classe a qu¨¨ pertany, que no ¨¦s la d¡¯Orriols, ni la immediatament superior. La camisa de lli blau cel, les bermudes xineses i les n¨¤utiques s¨®n massa previsibles, per¨° el detall que fa de personatge ¨¦s un anell de tipus segell que llampegueja quan mou les mans als v¨ªdeos: un ¨°nix bicolor on es va fer gravar el castell de Begur tal com es veu des del jard¨ª de casa, un immoble que estima amb bogeria i que, per cert, la fam¨ªlia va comprar a Llu¨ªs Prenafeta: ¡°Com deia Josep Pla, jo no estic enamorat d¡¯una persona, sin¨® d¡¯un paisatge¡±. Com tota la gent que no ha de patir per res, Aragon¨¨s parla a poc a poc i amb una certa displic¨¨ncia.

La gr¨¤cia d¡¯entrevistar-lo ¨¦s que ¨¦s l¡¯home d¡¯idees del partit, la cara m¨¦s visible del grup de persones que va anar a buscar Orriols amb una idea. Tot i que Aragon¨¨s se sap perfectament les xifres del retroc¨¦s de la llengua catalana, el seu sentiment d¡¯emerg¨¨ncia existencial no es pot comparar al d¡¯Orriols. Tots dos transmeten el mateix convenciment que el col¡¤lapse s¡¯acosta inexorable, per¨° Aragon¨¨s en parla amb la tranquil¡¤litat de tenir un b¨²nquer espai¨®s amagat al soterrani.

Aragon¨¨s reconeix que darrere del partit hi ha empresaris i expol¨ªtics de l¡¯¨°rbita de Converg¨¨ncia i Uni¨®

Quan vaig pensar el reportatge, Aragon¨¨s era a S¨ªlvia Orriols el que Steve Bannon va ser a Donald Trump, un ide¨°leg que llegeix un canvi d¡¯¨¨poca i troba el candidat perfecte. Ho vaig encertar a mitges. D¡¯una banda, efectivament, Aragon¨¨s pren Bannon com un dels seus principals referents, i els ulls se li il¡¤luminen quan parla de Donald Trump. ¡°Trump candidat¡±, especifica, perqu¨¨ com a president el va decebre. De l¡¯altra, Orriols no necessitava cap bastiment ideol¨°gic. A difer¨¨ncia del bilionari americ¨¤, en qu¨¨ la pol¨ªtica sembla un succedani del reality show cancel¡¤lat, Orriols pot acreditar anys de milit¨¤ncia discreta i estudiosa. A m¨¦s a m¨¦s, Alian?a Catalana no ha d¡¯obrir cam¨ª, sin¨® surfejar l¡¯onada reaccion¨¤ria que va desencadenar el trumpisme. Aragon¨¨s i els seus tenien una llista de requisits per a la candidata somiada, i quan van llegir les paraules ¡°cord¨® sanitari¡± van sentir que l¡¯univers els feia una assist¨¨ncia.

Escapa de l¡¯abast d¡¯aquesta pe?a investigar qui hi ha darrere Alian?a, per¨° s¨ª que cal certificar que hi ha un darrere. Aragon¨¨s i altres membres fundadors d¡¯Alian?a amb qu¨¨ m¡¯he entrevistat descriuen el Front com un partit poc seri¨®s, una cotilla per a les seves ambicions i per al potencial pol¨ªtic que intueixen que t¨¦ S¨ªlvia Orriols, de qui parlen amb els ulls brillants i una admiraci¨® inexpugnable. El que Aragon¨¨s decideix dir-me ¨¦s que darrere del partit hi ha empresaris i expol¨ªtics associats a l¡¯¨°rbita de Converg¨¨ncia i Uni¨® que prefereixen mantenir-se en l¡¯anonimat. Tots s¡¯uneixen al voltant d¡¯una aposta: finan?ar la campanya d¡¯Orriols a l¡¯oposici¨® per fer de trampol¨ª a un moviment d¡¯¨¤mbit nacional. Tampoc cal imaginar una quantitat de diners espectacular: en comptes de presentar moltes candidatures, s¡¯inverteix en Manlleu, Ribera d¡¯Ondara i Ripoll. Als dos primers han obtingut un regidor, i a Ripoll, l¡¯alcaldia.

Aquesta emulsi¨® permet veure al mateix temps la novetat i per on pot acabar plorant la criatura. El manual ¨¦s pur Bannon: amb el declivi econ¨°mic d¡¯Occident, el neoliberalisme deixa de ser una ideologia viable per a la dreta. El que Bannon veu abans que cap altre ¨¦s que el primer m¨®n ¨¦s ple de perdedors de la globalitzaci¨® que se senten sense ning¨² que els representi, i que la dreta i l¡¯esquerra convencionals fan les mateixes pol¨ªtiques d¡¯immigraci¨®. Quan li pregunto a Aragon¨¨s per qu¨¨ no vota el PDeCAT, la resposta ¨¦s pura estrat¨¨gia: ja ning¨² vota un partit que defensa el lliure mercat i les elits; ara mateix, les dretes que creixen s¨®n les que han adoptat una barreja de proteccionisme industrial, nacionalisme identitari i un discurs radical contra la immigraci¨®, tot plegat en nom de protegir la gent rasa de casa, ¨¦s a dir, la gent com Orriols. Es tracta de provar a Catalunya el mateix que ho est¨¤ petant arreu.

Com sabem, el que ha desinflat el radicalisme potencial de totes aquestes noves dretes ¨¦s l¡¯alian?a contradict¨°ria entre els interessos de les elits i la classe mitjana, que al mateix temps pretenen representar.

Un cop al poder, Trump va rebaixar brutalment els impostos als rics i no va construir cap mur; es va limitar a la guerra cultural i a la polaritzaci¨® ret¨°rica mentre no feia res gaire estructural. Georgia Meloni ha estat una alumna exemplar de l¡¯ortod¨°xia econ¨°mica europea. Santiago Abascal no ha treballat mai fora de la cosa p¨²blica, igual que Marine Le Pen. I aqu¨ª entra Orriols, que ha treballat 16 anys d¡¯administrativa i viu amb els cinc fills, el marit i el gos en el mateix pis de setanta metres quadrats de tota la vida. Quan Orriols activa el populisme antielitista i comen?a a parlar de tancar xiringuitos, pot posar sobre la taula una biografia irreprotxable.

Naturalment, hi ha una tensi¨®. Segons han fet c¨®rrer per les xarxes, Alian?a Catalana ha rebut una allau d¡¯inter¨¨s, tant de futurs militants com de patrons. No obstant aix¨°, el partit no ha fet encara cap congr¨¦s. Els quadres d¡¯Alian?a Catalana parlen de crear un moviment de centredreta ampli, un catch-all party que ocupi l¡¯espai orfe de CiU, des de liberals fins a conservadors, aquesta vegada aglutinats amb un discurs molt m¨¦s dur contra la immigraci¨®. Per¨°, a l¡¯hora de la veritat, cap partit no pot defensar els perdedors de la globalitzaci¨® sense un programa de redistribuci¨® de la riquesa que, necess¨¤riament, faria els rics menys rics. Ning¨² sap si Alian?a Catalana explotar¨¤, per¨° si un moviment municipal surt de Ripoll i comen?a a parlar de pol¨ªtica nacional, haur¨¤ d¡¯afrontar les mateixes contradiccions que totes les dretes alternatives que han aparegut els darrers anys, i a sobre sumar-hi les particularitats que fan que el panorama catal¨¤ sigui molt m¨¦s imprevisible.

Orriols em porta de l¡¯ajuntament al monestir de Santa Maria de Ripoll, el lloc on descansen les despulles de Guifr¨¦ el Pil¨®s, patriarca llegendari de la naci¨®, la tomba amb qu¨¨ l¡¯alcaldessa va il¡¤lustrar un tuit fet la jornada de reflexi¨®, que deia: ¡°Aqu¨ª va comen?ar tot, i d¡¯aqu¨ª estant ho reconquerirem TOT¡±. Per¨° Orriols no fa pas un discurs ¨¨pic, i de fet em reconeix tranquil¡¤lament que no ¨¦s optimista. Com totes les noves dretes que han proliferat a Occident, Orriols floreix del sentiment d¡¯angoixa per la superviv¨¨ncia d¡¯una identitat amena?ada.

Si la genealogia del trumpisme sempre es remunta al cintur¨® d¡¯¨°xid, no ¨¦s dif¨ªcil veure un Detroit en Ripoll: igual que la ind¨²stria m¨¦s ic¨°nica dels Estats Units va anar-se¡¯n en orris amb la globalitzaci¨®, Ripoll ¨¦s una terra amb un passat sider¨²rgic orgull¨®s que ha entrat en declivi i no para de perdre poblaci¨®. Envoltada de llocs m¨¦s pintorescos com Camprodon o Olot, la reorientaci¨® del pa¨ªs cap al turisme no ha aportat gaire res al poble. ¡°De la meva classe, vivint aqu¨ª nom¨¦s en quedem tres¡±. Demano a Orriols per la tria del verb en l¡¯esl¨°gan ¡°Salvem Catalunya¡± i em respon: ¡°La nostra situaci¨® ¨¦s desesperada¡±.