¡®Un rastre de viol¨¨ncia¡¯, de Mark O¡¯Connell: Dos crims, molts perqu¨¨s

Tota resposta a un crim t¨¦ almenys dues velocitats. La policial, urgent i pr¨¤ctica, nascuda de la necessitat de trobar els culpables i portar-los davant la just¨ªcia. La liter¨¤ria, pausada i reflexiva, que busca la profunditat de la comprensi¨®. Qui, com i quan serien les preguntes essencials de la primera, mentre que el perqu¨¨ centraria els esfor?os de la segona. En part a causa de la manca de suport period¨ªstic i editorial, en part pel perfil del p¨²blic lector, la major part del true crime espanyol i catal¨¤ es troba tan a tocar de l¡¯actualitat que juga en la lliga de la immediatesa que defineix l¡¯actuaci¨® de les forces de la llei. Amb Un rastre de viol¨¨ncia, Mark O¡¯Connell (Kilkenny, 1979), al contrari, no sols s¡¯inscriu en l¡¯escola de la maduraci¨® a molt llarg termini del crim per tal de procurar arribar a un dibuix complet, fins i tot a alguna veritat ¡ªhan transcorregut quatre d¨¨cades des que Malcolm Macarthur, un home de bona fam¨ªlia, amb contactes pol¨ªtics de pes i sense cap pertorbaci¨® mental aparent, va matar dues persones per problemes econ¨°mics no fatalment angoixants¡ª, sin¨® que porta el g¨¨nere fins a unes cotes personals i metaliter¨¤ries molt estimulants. Al perqu¨¨ del crim s¡¯¨²neix el perqu¨¨ del true crime i per qu¨¨ faig jo true crime.

En una jugada arriscada, l¡¯autor fa voltar el llibre tant en la reconstrucci¨® dels fets luctuosos i l¡¯intent de trobar respostes als nombrosos buits com en l¡¯an¨¤lisi de les reaccions emocionals i els dilemes morals que el seu projecte li genera. Som m¨¦s a prop, doncs, de la via introspectiva i de moments neur¨°tics de l¡¯Emmanuel Carr¨¨re de L¡¯adversari que de la voluntat de romandre darrere la barrera del Patrick Radden Keefe de Canalles. La proximitat en diversos plans als fets i al subjecte ¡ªel ¡°trauma¡± infantil provocat pel cas, la perviv¨¨ncia de certs punts cecs en l¡¯imaginari col¡¤lectiu, que els seus avis fossin ve?ns de l¡¯assass¨ª, trobar-se¡¯l la ciutat...¡ª justifica que O¡¯Connell creui la investigaci¨® period¨ªstica amb la cr¨°nica ¨ªntima, l¡¯afany detectivesc amb la interrogaci¨® sobre el seu propi car¨¤cter. De totes maneres, m¨¦s interessant i punyent que aquesta mirada cap endins ¨¦s el q¨¹estionament de l¡¯¨¨tica de la feina en marxa, els perills derivats de canalitzar una trag¨¨dia a trav¨¦s d¡¯un format literari que no li faci just¨ªcia o que generi en el lector una dist¨¤ncia pr¨°pia de la ficci¨® o redueixi els protagonistes a personatges. Dilemes existencials a banda, cal dir que l¡¯autor fa una radiografia colpidora de la banalitat del mal: Macarthur s¡¯acaba erigint en una figura insondable i un enigma esfere?dor, la seva grisor, indifer¨¨ncia i impertorbabilitat fan pensar que el pitjor monstre ¨¦s aquell que no sap que ho ¨¦s. (Llegint el llibre em venien al cap unes declaracions de Keefe, arran de Canalles, on incidia en la manera en qu¨¨ tots ens expliquem una hist¨°ria sobre les nostres vides en qu¨¨ mai som els dolents de la pel¡¤l¨ªcula, demostraci¨® que vivim en un estat de negaci¨® continu). En la relaci¨® complexa i a estones demencial entre l¡¯escriptor i l¡¯assass¨ª ¡ªun gat exasperat i amb mala consci¨¨ncia i un ratol¨ª digressiu imprevisible que mai sap(s) si amaga un boig, o un calculador, una ment hiperracional o un malalt¡ª, Un rastre de viol¨¨ncia sembla obrir nous camins per al g¨¨nere. I al final, la meravellosa incertesa de tot plegat, la impossibilitat de reconciliar la vida i la literatura. La naturalesa humana no t¨¦ mai una resposta clara i consoladora i, per tant, la voluntat d¡¯un autor de true crime de trobar coher¨¨ncia narrativa est¨¤ per sistema abocada al frac¨¤s.

Un rastre de viol¨¨ncia?

Mark O¡¯Connell ?
Traducci¨® de Carme Geron¨¨s
Comanegra. 208 p¨¤gines. 20,9 euros