No ¨¦s escola ni ¨¦s italiana

El manuscrit trobat ¨¦s un recurs molt efica? a l¡¯hora de comen?ar una narraci¨®, i tamb¨¦ pot ser-ho per fer un recull de poesies. L¡¯Escola italiana de Josep Pedrals (Barcelona, 1979) no ¨¦s escola ni ¨¦s italiana, per¨° aix¨ª ¨¦s com es presenta un aplec de tres obretes que, si acceptem el relat del pr¨°leg, signat per un inexistent Luca M. Rota, haurem de llegir com a traduccions de sengles originals en itali¨¤. Per¨° aquests originals no hi s¨®n i poca cosa se¡¯ns en diu, sin¨® que pertanyen a ¡°la tradici¨® arrauxada, un tipus de literatura juganera i esbojarrada¡±. ?s un joc semblant al de les nove?les de cavalleria, els autors de les quals solien presentar-les com la traducci¨® d¡¯un antic manuscrit d¡¯origen remot i miraculosament recuperat. Aquest aplec es va publicar el 2003 i ara es reedita afegint-hi un ep¨ªleg farcit de digressions d¡¯un existent Joan Tod¨® que, als seus m¨¨rits de comentarista, cal afegir, si hem de fer cas del que diu, el fet d¡¯haver compartit pis amb l¡¯autor Pedrals. En conjunt ve a ser una par¨°dia de les edicions de textos literaris, ni de bon tros tan brillant com el Foc p¨¤?lid de Nab¨®kov, i dels exercicis de cr¨ªtica liter¨¤ria imagin¨¤ria, com el Pierre Menard de Borges, autors portats a co?laci¨® per Tod¨®.

En primer lloc, hi ha una s¨¨rie de divuit sonetins de versos heptas¨ª?labs d¡¯atribuci¨® incerta, m¨¦s o menys inspirats en la figura de sant Joan Baptista, encara que gr¨¤cies al to grotesc que t¨¦ la hist¨°ria en general, fa pensar m¨¦s en el Sime¨® l¡¯Estilita del film de Bu?uel. Despr¨¦s trobem ¡°Espines de refinaments literaris¡±, un conjunt en prosa d¡¯an¨¨cdotes, citacions i reflexions entorn d¡¯un innominat ¡°mestre¡±, autor d¡¯una copiosa obra en diversos g¨¨neres, que inclou fragments de preceptiva liter¨¤ria. ?s f¨¤cil pensar que constitueixen un autoretrat fantasi¨®s que Pedrals fa de si mateix, i tamb¨¦ que ¨¦s un calaix de sastre: ¡°El mestre va creure durant molt de temps que ell era ple de follia per¨° que aquesta se li manifestava nom¨¦s escrivint¡±. Finalment, ¡°Escrit a la pell amb gangrena¡±, un poema llarg, de 333 versos gaireb¨¦ tots decas¨ª?labs. ?s un relat en primera persona d¡¯alg¨² que desisteix de su?cidar-se i es posa a escriure tota la nit. Ens ofereix el que escriu i ens explica qu¨¨ fa o qu¨¨ passa mentre escriu.

En definitiva, els tres textos m¨¦s l¡¯ep¨ªleg vindicatiu de l¡¯edici¨® d¡¯enguany signifiquen una aposta per uns g¨¨neres o per una faceta de la literatura poc cultivada aquests ¨²ltims temps. El divertiment i la par¨°dia, l¡¯enginy i el joc verbal, de l¡¯astracanada de Pitarra a l¡¯experimentaci¨® a la manera de l¡¯Oulipo, una mica de tot. Tod¨® l¡¯encerta quan destaca que la proposta de Pedrals no ¨¦s tant la rauxa, que, ¡°contra el que vol el t¨°pic, ens t¨¦ ben servits, sin¨® el fet d¡¯encabir-la en uns plantejaments formals continguts¡±, ¨¦s a dir de fer aut¨¨ntica poesia, posant tots els seus recursos ret¨°rics al servei de projectes que contenen molt de par¨°dia, fantasia i un gran esperit sarc¨¤stic. No val la pena discutir si el lloc que tenen aqueste produccions en el conjunt de la literatura ¨¦s m¨¦s o menys important o reconegut perqu¨¨ no venen a substituir-ne d¡¯altres de m¨¦s ambicioses o m¨¦s complexes o m¨¦s elevades en un sentit espiritual, sin¨® que en fan prou complint la missi¨® d¡¯entretenir mitjan?ant un llenguatge virtu¨®s.