Leopold Sams¨®: ¡°No m¡¯he considerat artista ni he volgut fama, soc un artes¨¤ de la fotografia¡±

La cita ¨¦s a l¡¯estudi del fot¨°graf Leo?pold Sams¨® (Barcelona, 1946) en un pis del carrer Princesa. La sorpresa no s¨®n els mosaics Nolla, els sostres de m¨¦s de tres metres ni una biblioteca a vessar de llibres d¡¯art. All¨¤ on m¡¯esperava un plat¨® de fotografia ara hi ha un sal¨® de revista d¡¯interiors. De seguida veig La Reina (la m¨ªtica treballadora del sexe M¨°nica del Raval), el legionari, tamb¨¦ un grupet de nans vestits de torero. Em miren des del seu marc, immortalitzats en blanc i negre, recolzats contra la paret. A ells i a molts altres personatges ¡ªalguns de ben coneguts, altres an¨°nims¡ª els podr¨¤ contemplar qui s¡¯acosti a Tan lluny, tan a prop, la retrospectiva del treball personal de Sams¨® que inaugura l¡¯estiu al Palau Solterra de Torroella de Montgr¨ª. Tamb¨¦ s¡¯hi exposen imatges de paisatges i escenes de la Barcelona canalla dels anys setanta i vuitanta, a m¨¦s d¡¯un v¨ªdeo de Franc Aleu ¡ªel seu antic assistent¡ª que van enregistrar junts a Isl¨¤ndia. En total, un centenar de fotografies que la comiss¨¤ria Pilar Parcerisas ha seleccionat entre la donaci¨® que Sams¨® ha fet a la Fundaci¨® Vila-Casas.

R. Com arriba un noi de vint anys a ferun retrat a Dal¨ª?

P. La meva fam¨ªlia es dedicava al comer?, per¨° a mi m¡¯interessava m¨¦s la fotografia, encara ara em sembla un enigma. Aix¨ª que de ben jovenet vaig entrar d¡¯aprenent amb Enric Gras. Era un fot¨°graf molt t¨¨cnic que treballava amb c¨¤meres de gran format. Un dia li van trucar perqu¨¨ uns americans estaven fent un filmet amb Salvador Dal¨ª i Xavier Cugat al Palau G¨¹ell i necessitaven alg¨² que fes la foto fixa. Era el 1966. Com que ell no podia anar-hi, m¡¯hi va enviar a mi. Sempre dic que aquell retrat de Dal¨ª va ser la sort de la meva vida. Al principi el va signar Gras, per¨° quan va tancar l¡¯estudi per dedicar-se a l¡¯edici¨®, li vaig demanar si me¡¯l podia tornar i no va posar-hi cap inconvenient. Fins i tot em va acabar passant la seva cartera de clients.

R. Quan decideix establir-se pel seu compte?

R. Va ser en tornar del servei militar, recordo que van ser uns anys molt durs. Tenia una bona base t¨¨cnica, per¨° em faltava composici¨®. Aix¨ª que em vaig posar a estudiar el Renaixement, m¡¯atreien la simetria, l¡¯equilibri... Per guanyar-me la vida em vaig enfocar en la publicitat, en bona part gr¨¤cies a Gras, per¨° no feia campanyes per a revistes sin¨® cat¨¤legs comercials per a laboratoris, empreses t¨¨xtils... Tamb¨¦ per a artistes com T¨¤pies i Plensa, a m¨¦s d¡¯enc¨¤rrecs editorials, com un de Grijalbo que em va tenir tres anys viatjant per Am¨¨rica. A mi em coneixia la gent del sector, no el gran p¨²blic.

P. Per¨° en paral¡¤lel a la publicitat tamb¨¦ va fer un treball personal, sempre en blanc i negre i amb llum natural.

R. S¨ª, em fascina fer-ho aix¨ª. Per¨° aquest treball personal el feia per a mi, el guardava al calaix, no l¡¯ensenyava a ning¨². He fet molts retrats. Sempre dic que soc retratista. En tinc de Barcel¨®, de Plensa, de Pau Riba, d¡¯Oca?a, de Brossa, de Cesc Gelabert... A alguns els coneixia, altres me¡¯ls presentaven amics en com¨², altres ¡ªcom Vicente Aleixandre¡ª hi contactava jo directament perqu¨¨ m¡¯interessava la seva obra i volia retratar-los. I ells es deixaven. Ara aix¨° seria molt dif¨ªcil d¡¯aconseguir, oi? (riu) Mai he volgut ridiculitzar o potenciar cap personatge, ni fam¨®s ni an¨°nim, nom¨¦s he volgut mostrar-lo al natural.

¡°Sempre dic que aquell retrat de Dal¨ª va ser la sort de la meva vida. La vaig fer el 1966, quan era aprenent d¡¯Enric Gras¡±

P. Per¨° a banda de retrats, tamb¨¦ ha fet reportatge de carrer. Qu¨¨ l¡¯atrau d¡¯aquesta pr¨¤ctica?

R. En un retrat penses la composici¨® al mil¡¤l¨ªmetre, per¨° en el reportatge has de fer una mica d¡¯espia. La foto no l¡¯has de buscar, te l¡¯has de trobar. Al v¨ªdeo de l¡¯exposici¨®, Ferran Barenblit, que va ser el meu assistent despr¨¦s de Franc Aleu, diu que les fotos no has de construir-les, sin¨® descobrir des d¡¯on fer-les, perqu¨¨ ja hi s¨®n d¡¯abans. Jo dominava la c¨¤mera de gran format. Aix¨ª que, per practicar amb una de petita, vaig estar un any anant a la Rambla. Va ser cap el 1977, just abans de marxar a Am¨¨rica. M¡¯agradava la contemplaci¨® i captar aquell instant que queda immortalitzat per sempre. Mira, l¡¯altre dia estava dinant al 7 Portes i em van asseure a prop un client habitual. Li vaig fer una foto d¡¯amagat amb el m¨°bil, per¨° despr¨¦s l¡¯hi vaig ensenyar i li vaig explicar que la volia publicar en un llibre que estic preparant sobre Barcelona, on sortirien Dal¨ª, T¨¤pies, Plensa... i em va contestar:Ah, s¨ª? I tant, i tant, ja la pots posar... Vols veure-la?

P. Aix¨ª que tamb¨¦ fa fotografies amb el m¨°bil!

R. ?s clar! ?s m¨¦s c¨°mode, i la qualitat ¨¦s bon¨ªssima. A l¡¯exposici¨®, totes les que hi ha de l¡¯Argentina les he fet amb aquest m¨°bil. Fa uns anys em van entrar a robar a casa i es van emportar la Leica. Llavors em vaig comprar la primera c¨¤mera digital, per¨° faig servir molt m¨¦s el m¨°bil. Pensa que em vaig jubilar als 60 anys i vaig estar molt de temps viatjant. Ja m¡¯havia oblidat de tot aix¨° de la fotografia quan el meu col¡¤lega Manolo Laguillo em va emp¨¨nyer a treure a la llum el meu treball personal. I d¡¯aqu¨ª tot l¡¯inter¨¨s que s¡¯ha generat darrerament. Per¨° a mi la fama mai m¡¯ha interessat. Soc molt estoic i intimista. De fet, em diuen artista per¨° no me¡¯n sento. Em sento un artes¨¤ de la fotografia amb una sensibilitat que he anat adquirint al llarg dels anys. I en tinc 78.

P. Diria que Sams¨® ha superat Gras, per¨° els seus assistents deunid¨®!

R. I tant que m¡¯han superat! I estic molt orgull¨®s de tots dos, del creatiu i de l¡¯intel¡¤lectual. Si els alumnes no superen el mestre, malament. Jo sempre he sigut gener¨®s, en tinc la fama (riu). I ¨²ltimament m¡¯agrada molt regalar fotos. Quina t¡¯agrada?