Llegeix el conte ¡®Els desperfectes¡¯ d¡¯Irene Pujadas, que publica ¡®The New Yorker¡¯

¡°L¡¯autora que ens ocupa avui debuta l¡¯any 2021, amb un recull de contes que es publica sota l¡¯empara amable de la joventut i el primer llibre. El recull no arriba a la trentena de textos, i dic textos perqu¨¨ la cr¨ªtica de l¡¯¨¨poca ja va assenyalar la problem¨¤tica d¡¯encasellar aquelles peces dins del g¨¨nere ?conte?¡±. Ho escrivia Irene Pujadas a l¡¯¨²ltim conte del recull Els desperfectes (L¡¯Altra Editorial), que tanca amb una mena de projecci¨® caricaturesca de la seva carrera liter¨¤ria. Que seria la primera escriptora catalana de ficci¨® tradu?da a The New Yorker no ho va arribar a imaginar. La revista ha triat per la secci¨® Flash Fiction, que durant l¡¯estiu publica contes breus, el relat que li dona el t¨ªtol al recull Els desperfectes, publicat arran del Premi Documenta 2020 i tamb¨¦ guanyador del Premi Ciutat de Barcelona. El primer conte ¨¦s el que cont¨¦ la filosofia de tot plegat: nadons cauen de les mans de la gent i es trenquen en mil bocins, perqu¨¨ en aquest recull els desperfectes no s¨®n una ungla trencada sin¨® alguna cosa m¨¦s seriosa, per¨° els personatges s¨®n impermeables i l¡¯autora sempre morda?. La traducci¨®, a c¨¤rrec de Julia Sanches, compartir¨¤ espai amb escriptors de renom com Haruki Murakami, Ottessa Moshfegh, Peter Orner o Emma Cline. Ho celebrem amb la publicaci¨® de l¡¯original en catal¨¤.

Els desperfectes

Em van explicar, per ajudar-me, dues hist¨°ries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora. La primera comen?ava a la porta d¡¯un pis. Dins el per¨ªmetre de la casa, una dona; fora el per¨ªmetre de la casa, un home. Ell volia endur-se la criatura. La vull i punt, cridava. ?s mig meva. Aix¨° m¡¯ho va explicar un ve¨ª d¡¯aquesta gent; se¡¯ls mirava per l¡¯espiera i el molt covard no hi va fer res. Me l¡¯he guanyat, deia l¡¯home, cada nit m¡¯aixeco per adormir-la, o cada mat¨ª m¡¯aixeco per donar-li un biber¨®, o cada tarda l¡¯entretinc una estona. I tu qu¨¨ has fotut?, preguntava l¡¯home. I ella responia: No et fot, a mi va esqueixar-me el cony, a mi em va alterar tot el cos, etc¨¨tera. I la conversa sobre els greuges causats per la criatura avan?ava sense tenir en compte la integritat f¨ªsica de la criatura, un tros de carn rosada i tendra, tota ella suau i copiosa, que es balancejava d¡¯una banda a l¡¯altra del l¨ªmit perimetral del pis, ara dins, ara fora, fins que finalment va trencar-se i la dona i l¡¯home van dir alhora: mira qu¨¨ has fet; cosa que provava que, com a m¨ªnim, tenien algun tret en com¨².

La segona hist¨°ria tenia a veure amb una festa, un lloc curull d¡¯intel¡¤lectuals amb opinions extravagants. Una de les dones, la Marie (em van dir que es deia Marie), no havia agafat mai un nad¨®. L¡¯exist¨¨ncia d¡¯una forma de vida tan preuada i tan vulnerable la desassossegava. Tenia pensaments pertorbadors. Qualsevol criatura podia ennuegar-se amb una oliva, podia deformar-se-li el cap, podia donar-se un copet i quedar tetrapl¨¨gica per sempre. Un descuit i a la caixa. Tot aix¨° va explicar-m¡¯ho un amic que era a la festa i que va presenciar-?ho tot. Segons la Marie, el ventall de desgr¨¤cies possibles era tan extrem que amb prou feines compensava les alegries que podia donar-te, b¨¤sicament veure florir una vida, amanyagar-li els sacsons, ensenyar-li paraules, veure com descobria les olors o com s¡¯enfonsava a l¡¯aigua per primera vegada. A la Marie li havien caigut coses, fins llavors: li havia caigut un gerro japon¨¨s, regal d¡¯una mare morta (no la seva); li havien caigut o havia tirat set copes; li havia caigut un rectangle de vidre balc¨® avall, i de poc no decapita l¡¯home que venia a col¡¤locar la finestra. La mare del nad¨® d¡¯aquella nit portava una clenxa al mig: la cabellera li queia, disciplinada, al costat de les galtes. La mare del nad¨® era aprensiva, per¨° massa diplom¨¤tica per no fer l¡¯ofrena habitual: vols agafar-lo? El nad¨® va escapolir-se sota les mans de la Marie. Era com un bloc de mantega rodanx¨® i rialler, com una ensa?mada. Va estavellar-se a terra i va partir-se en mil bocins, i de l¡¯ensurt, de la necessitat d¡¯aixecar els bra?os i obrir els palmells i fotre un crit, dos dels comensals van tirar el vi a terra. Aix¨ª que ¨¦s de just¨ªcia dir que, aquella nit, a la Marie no nom¨¦s li va caure el primer nad¨® sin¨® tamb¨¦ la vuitena i la novena copa, que no ¨¦s poc.

Aquestes hist¨°ries van explicar-me-les un parell de mesos despr¨¦s que a mi tamb¨¦ em caigu¨¦s un nad¨®, amb l¡¯escampada de rigor de bra?os, orelletes i cames. Encara te¡¯n podria explicar alguna altra, em van dir. Tots coneixem el poder curatiu d¡¯una bona hist¨°ria de fracassos. Al cap i a la fi aix¨° ja havia passat abans i tamb¨¦ li passaria a alg¨² altre. Jo no havia volgut mai fills precisament per aix¨°. Sabia que els tustaves una part del cap i els quedava tustada per sempre. Tenien tretze anys i ho veies: fa dotze anys vaig tustar-te aqu¨ª i t¡¯hi ha quedat la marca. Els estiraves massa el peuet i et quedaves amb el peuet a la m¨¤, i la criatura arrencava la ploradissa. La Maia em va dir: nom¨¦s seran deu minuts. Jo li vaig dir que en deu minuts podia passar qualsevol desgr¨¤cia. Ella em va dir: fes el favor de madurar. En aquella ¨¨poca jo ja havia adquirit un coneixement profund de mi mateixa, per¨° no volia decebre la meva amiga. Aquest va ser el meu error: no voler decebre la meva amiga. El pr¨°xim cop ja l¡¯esmenar¨¦, i ara com ara ens hem de menjar els desperfectes.