La pol¨ªtica de J. D. Vance ¨¦s als seus?llibres

J. D. Vance no ¨¦s el primer aspirant a la Casa Blanca propulsat per un llibre: el 1956, John Fitzgerald Kennedy va publicar Profiles in courage, que va guanyar el premi Pulitzer, es va convertir en un best-seller nacional, i va asfaltar el cam¨ª a la futura presid¨¨ncia amb aquell prestigi i aquella capacitat de persuasi¨® ¨ªntima que nom¨¦s tenen els llibres. Per¨° Kennedy ja tenia una carrera pol¨ªtica abans d¡¯estrenar-se com a autor, i ara sabem que el llibre de Kennedy el va escriure el seu redactor de discursos, cosa que ja se sospitava des del comen?ament. Vance no era absolutament ning¨² abans del llibre, i no hi ha cap dubte que ¨¦s el responsable de la primera a l¡¯¨²ltima paraula d¡¯Una fam¨ªlia americana, tradu?t al catal¨¤ per Albert Torrescasana a Ara Llibres.

El 2016, l¡¯¨¨xit de Vance va ser guanyar-se l¡¯etiqueta d¡¯explicador del trumpisme: el llibre oferia un retrat dels votants de Trump amb el llenguatge dels que no entenien aquests votants i, en general, els detestaven. De fet, els grans promotors del llibre van ser els dem¨°crates, que en el relat de Vance hi van trobar una via per entendre l¡¯atractiu del trumpisme i, al mateix temps, criticar Donald Trump. Com ens recorden tots els perfils period¨ªstics, l¡¯actual n¨²mero dos de la llista republicana va dir que Trump era ¡°hero?na cultural¡± o que ¡°podia tornar-se el Hitler americ¨¤¡±. El 2024, la gr¨¤cia del llibre no ¨¦s all¨° que retrata Vance, sin¨® que ens serveix per fer un retrat del mateix Vance o, en altres paraules, que ens explica com el trumpisme ha deixat de ser una improvisaci¨® que atrau el poble i s¡¯ha convertit en un projecte seri¨®s que atrau cada cop m¨¦s elits.

Una fam¨ªlia americana va ser un llibre popular perqu¨¨ ¨¦s un llibre populista. El llenguatge ¨¦s planer i les mem¨°ries encadenen els fets de la vida de Vance amb la senzillesa visual d¡¯un melodrama televisiu sense met¨¤fores ni metaf¨ªsica. La sociologia tamb¨¦ ¨¦s molt elemental: se citen estudis acad¨¨mics i es parla d¡¯hist¨°ria, de pol¨ªtica i d¡¯economia, per¨° no hi ha ni una sola Gran Teoria. De fet, un llibre dedicat a explicar el secret dels hillbillies (els habitants aut¨°ctons dels Apalatxes dels Estats Units, actualment una de les zones m¨¦s deprimides del pa¨ªs), acaba amb l¡¯autor anunciant-nos que ¡°cap llibre, expert o camp d¡¯estudi no podia explicar del tot els problemes dels hillbillies als Estats Units contemporanis¡±.

Que el llibre resulti decebedor per a un lector amb ambicions il¡¤lustrades ¨¦s justament el missatge: vuit anys despr¨¦s de la vict¨°ria de Trump, als Estats Units ¡°populisme¡± ha deixat de ser l¡¯insult buit que encara ¨¦s a Europa i ha esdevingut una etiqueta descriptiva i perfectament reivindicable. El missatge profund d¡¯Una fam¨ªlia americana ¨¦s que les comunitats s¨®n m¨¦s importants que res del que podr¨¤ veure mai un expert en pol¨ªtiques p¨²bliques. Vance va ser molt elogiat perqu¨¨ no presentava els hillbillies com a v¨ªctimes i els instava a responsabilitzar-se de la seva situaci¨®. Per¨° el revers d¡¯aquest antipaternalisme ¨¦s una sacralitzaci¨® de la identitat que tamb¨¦ cau en paternalismes. Per Vance, la manera d¡¯estar al m¨®n d¡¯un grup de persones els proporciona un sentit immune a la cr¨ªtica universalista i racional. I, si una comunitat com la dels hillbillies, que ¨¦s la seva, acaba enfonsada en una espiral de viol¨¨ncia, atur i drogoaddicci¨®, la soluci¨® mai pot ser criticar-la i transformar-la amb un llenguatge vingut de fora i que parli des de dalt. Amb una tautologia decebedora, per salvar les comunitats esgarriades, la resposta sempre ¨¦s m¨¦s comunitat.

La llavor que plantava Una fam¨ªlia americana ha florit en una plataforma pol¨ªtica i un programa cada cop m¨¦s organitzat que lluita contra la resta de fam¨ªlies del partit republic¨¤, l¡¯autodenominat ¡°conservadorisme nacional¡±. Els seus enemics s¨®n els dem¨°crates de The New York Times, per¨° tamb¨¦ els reaganites de Wall Street. En el discurs d¡¯acceptaci¨® de la vicepresid¨¨ncia, Vance tancava la intervenci¨® amb el missatge que m¨¦s ha consolidat els darrers mesos, ¡°Am¨¨rica no ¨¦s nom¨¦s una idea¡±, i, com sempre, recordava que vol ser enterrat a una parcel¡¤la del cementiri de Kentucky on hi ha sis generacions de la seva fam¨ªlia. Tamb¨¦ mencionava que fa poc va visitar una ciutat igual que Middletown, que ¨¦s la protagonista de les seves mem¨°ries, i que la immigraci¨® dels ¨²ltims anys nom¨¦s havia portat aquesta ciutat a la pobresa. Es tracta de desqualificar els discursos que identifiquen Am¨¨rica amb els valors abstractes d¡¯igualtat i llibertat quan aquestes paraules es fan servir per anar a guerres exteriors o promoure la immigraci¨®, i infondre una dignitat inexpugnable a les formes de vida concretes de certes comunitats pel simple fet que han sobreviscut al llarg del temps.

No cal dir que la cr¨ªtica comunitarista a l¡¯universalisme liberal t¨¦ segles d¡¯hist¨°ria, la va fer Hegel a Kant i, a finals del XX, als Estats Units la feia Michael Sandel a John Rawls, tots dos amb m¨¨rits indiscutibles. Per¨° potser la novetat que m¨¦s crida l¡¯atenci¨® del comunitarisme de Vance ¨¦s el seu to apocal¨ªptic. Despr¨¦s d¡¯una fase atea estudiant Dret a Yale, el 2019 Vance es va convertir al catolicisme influ?t per Peter Thiel, un dels homes m¨¦s rics del m¨®n i gran ide¨°leg de Silicon Valley que va fer-li de mentor, va donar-li feina en un fons de capital risc, i va finan?ar la campanya que l¡¯elegiria senador a Ohio. Doncs b¨¦, Vance sempre cita la import¨¤ncia del pensament de Ren¨¦ Girard en la conversi¨®, un fil¨°sof que havia caigut relativament en l¡¯oblit, per¨° que Thiel reivindica en tots els seus escrits. I ¨¦s molt f¨¤cil llegir Una fam¨ªlia americana al costat de Veig Satan¨¤s caure com el Llamp, tamb¨¦ tradu?t al catal¨¤ per Mayka Lahoz a l¡¯editorial Fragmenta. La idea de Girard ¨¦s que el problema fonamental dels ¨¦ssers humans ¨¦s que la nostra naturalesa imitativa ens porta a desitjar les mateixes coses i competir per elles fins que caiem en espirals de ¡°rivalitat mim¨¨tica¡± que obliguen els grups a canalitzar la tensi¨® contra un boc expiatori. Per Girard, el cristianisme ¨¦s l¡¯¨²nica religi¨® que descobreix la falsedat del mecanisme del boc expiatori i ens obliga a posar el focus en la culpa de cadasc¨². Entendre el funcionament tr¨¤gic del desig ¨¦s entendre que la humanitat necessita tenir por d¡¯ella mateixa i prioritzar la pietat.

A la llum de la conversi¨® de Vance, Una fam¨ªlia americana sembla una faula girardiana de comunitats destru?des per la rivalitat mim¨¨tica que necessiten desesperadament un salvador cristi¨¤. El llibre explica com, en l¡¯adolesc¨¨ncia, Vance va passar per una fase de fascinaci¨® amb l¡¯Esgl¨¦sia pentecostal del seu pare perqu¨¨ la imatgeria apocal¨ªptica dels sermons setmanals encaixava perfectament amb l¡¯experi¨¨ncia quotidiana de crisi i degradaci¨®. Per Girard, l¡¯enormitat dels reptes contemporanis com ara desigualtat, la guerra nuclear o el canvi clim¨¤tic, implica que ¡°la pol¨ªtica ja no pot salvar-nos¡±: cal anar m¨¦s enll¨¤ i reintroduir categories teol¨°giques i espirituals. Sembla estrany que figures com Thiel i Vance, dos dels tipus m¨¦s influents del m¨®n ara mateix, es declarin profundament guiats per filosofies religioses esot¨¨riques. Per¨° la cr¨ªtica al projecte liberal que ha estat hegem¨°nic des de la segona meitat del segle XX cada cop ¨¦s m¨¦s popular i es fa de maneres m¨¦s expl¨ªcites. I la trobem perfectament exposada en els llibres que escriuen i llegeixen els intel¡¤lectuals que, segons diuen les enquestes, tenen moltes possibilitats de dirigir el dest¨ª del pa¨ªs m¨¦s poder¨®s del m¨®n.