Nosaltres, els inconstants lectors d¡¯Alice Munro

El cas d¡¯Alice Munro fa mesos que aixeca polseguera. Un bon grapat de reaccions s¡¯han centrat en el problema de la separaci¨® entre obra i autor, o com continuar llegint a un autor que els ha decebut. En molts dels arguments percebo confusions o malentesos que potser mereixen una reflexi¨®.

1

Les novel¡¤les no sempre s¨®n prolongacions de la moral dels seus escriptors. De fet, ni tan sols els actes s¨®n sempre una conseq¨¹¨¨ncia directa de les nostres creences morals, moltes de les quals estan suspeses en l¡¯ordre te¨°ric fins que l¡¯experi¨¨ncia ens obliga a taxar-les. Davant pressions excepcionals un no tria ser valent o covard ni tampoc sap com reaccionar¨¤ davant una situaci¨® ins¨°lita, per no dir extrema. L¡¯acci¨® ¨¦s, sovint, una sorpresa del car¨¤cter.

Moltes novel¡¤les importants no es desenvolupen tant en el rep¨¤s confortable de la moral del dia a dia, on tots podem ser ¡°bons¡± en condicions avantatjoses, dins del costum i coneixent per endavant la recompensa que rebrem (i l¡¯esfor? que ens costar¨¤), com en exploracions de decisions morals complexes, en situacions ¨²niques o almenys in¨¨dites. T. S. Eliot ho va dir d¡¯una manera inoblidable: ¡°L¡¯espantosa aud¨¤cia d¡¯un moment de feblesa / que una vida de prud¨¨ncia no esborrar¨¤¡±. Dos versos que assenyalen una situaci¨® reversible: l¡¯exploraci¨® d¡¯aquests episodis sobtats de covardia o indig¨¨ncia moral que cap vida justa i prudent podr¨¤ esborrar ni molt menys expiar.

2

Per¨° fins i tot quan una novel¡¤la (o un conte) no explora estats excepcionals de la moral, n¡¯hi ha prou que abordi problemes complexos o embullats (d¡¯aquests que es dilaten en el temps), i davant dels quals el manual del bon ciutad¨¤ no troba una soluci¨® on ning¨² pateixi. Ens adonem d¡¯una presumpci¨® constant entre els lectors afectats pel comportament p¨²blic o privat dels seus novel¡¤listes: existeix un correlat entre la moral de l¡¯escriptor i la moral de la novel¡¤la. De manera que un escriptor ¡°bona persona¡± hauria d¡¯escriure ¡°novel¡¤les sobre la bondat¡± i un ¡°mala persona¡± hauria d¡¯escriure ¡°novel¡¤les sobre la maldat¡±. Amb independ¨¨ncia de la intromissi¨® de la qualitat liter¨¤ria, el que suscita l¡¯esbala?ment ¨¦s que un escriptor capa? de cometre un delicte i una falta (no diguem ja un crim) pugui comprendre les v¨ªctimes, proposar solucions o oferir mostres emotives de pietat o abnegaci¨®.

Penso que en la base d¡¯aquest desconcert roman la dificultat d¡¯entendre com funciona la imaginaci¨®. Un problema que afecta cr¨ªtics i lectors, per¨° tamb¨¦ un bon nombre de col¡¤legues que passen de l¡¯autoficci¨® a la novel¡¤la documental, i viceversa, sense detenir-se mai a imaginar res. Per¨° el cas ¨¦s que la majoria de grans novel¡¤les fan servir l¡¯¡±experi¨¨ncia real¡± com a motiu que es desenvolupa amb la imaginaci¨®. L¡¯¡±experi¨¨ncia real¡± se situa al mateix nivell que les conjectures, les mentides, les falsedats, les il¡¤lusions, les fantasies o l¡¯autoengany. La ficci¨® construeix (o desenvolupa amb la imaginaci¨®) situacions vitals i morals possibles que no sempre tenen relaci¨® amb el que va fer o el que va deixar de fer l¡¯autor, ni la gent del seu entorn o de qui n¡¯ha sentit a parlar.

Els transsumptes, les pistes biogr¨¤fiques, la contracci¨® del sentit de milers de p¨¤gines a una an¨¨cdota protagonitzada per l¡¯autor (o a una declaraci¨® o al testimoni d¡¯un tercer) o el psicologisme ressuat de reduir-lo tot a una expiaci¨® de la inf¨¤ncia s¨®n vies nefastes per abordar les claus d¡¯un text de ficci¨®. Qualsevol escriptor amb imaginaci¨® podria desenvolupar desenes de relats (amb interpretacions diferents) del mateix episodi. Si sumem tots els desenvolupaments i les transformacions de la ficci¨®, comprendrem que explicar tota aquesta complexitat per les extrapolacions que fem a partir d¡¯un grapat de dades mig sabudes de la vida moral i pr¨¤ctica de l¡¯autor ¨¦s com intentar buidar el mar amb una ampolla.

Si l¡¯autor es basa en la seva experi¨¨ncia o en el que sap de l¡¯experi¨¨ncia d¡¯uns altres ¨¦s irrellevant per al text. I hauria de ser irrellevant per al lector tret que busqui en l¡¯escriptor un guia, un model, un far un mestre o un sant. Lawrence ho va dir millor que qualsevol: ¡°Confia en el conte, no en qui l¡¯explica¡±. Llegir les ficcions com si els seus autors estiguessin morts, i les seves vides esva?des.

3

Un altre aspecte desconcertant de les reaccions ¨¦s la idea que es manega de persona ¡°bona¡± i ¡°dolenta¡±. Es pressuposa que l¡¯individu t¨¦ una ess¨¨ncia bondadosa o maligna de la qual emanen totes les accions, contravenint l¡¯experi¨¨ncia quotidiana on fins i tot els criminals s¨®n capa?os de gestos nobles i actes generosos (sense que aix¨° expi? la seva responsabilitat davant la llei i les v¨ªctimes), reduint aix¨ª als escriptors a personatges arquetips incapa?os de diferents flexions morals. Per¨° si aquesta presumpci¨® ¨¦s un desprop¨°sit en el pla de l¡¯experi¨¨ncia vital, arriba a cotes d¡¯absurd quan pretenem aplicar-la tamb¨¦ a una funci¨® de la ment tan esquiva i diferent com la ficci¨®.

Entristeix una mica que siguin precisament els lectors (els lectors, per l¡¯amor de Cervantes, quantes vegades serem tra?ts per ells!) els que no concebin que alg¨² que pugui ser covard, desatent, entossudit o pusil¡¤l¨¤nime (atributs corrents de ¡°la maldat¡±) pugui tamb¨¦ quan escriu ser comprensiu, ferm i noble. No tracten tantes novel¡¤les de la quantitat de persones que caben en una persona? No ¨¦s l¡¯endiablada i l¨¤bil vida moral l¡¯assumpte de les ficcions de Dickens, George Eliot, Balzac, Proust, Joyce, Woolf, Conrad i tots els russos sense excepci¨®, Murdoch, Coetzee, Mar¨ªas, Rodoreda i tamb¨¦ del seu escriptor favorit? Auden ens recorda que dels benaurats es diu que podran ser observats sense temor des de tots els angles, per¨° ¡°nosaltres, els inconstants¡± potser hem de conformar-nos amb la modesta promesa de la literatura: que molt abans de ser perdonats serem compresos.