Neurosi per l¡¯algoritme

Escric aquesta columna amb el dubte de si ¨¦s la darrera. Acaba la temporada, i toca decidir si es renoven o no les veus i els seus espais. El veredicte final, a hores d¡¯ara, no el s¨¦; per¨° albiro la possibilitat de no continuar. Les raons, fonamentades. I ¨¦s que des que vaig comen?ar a col¡¤laborar en aquest mitj¨¤, ara fa gaireb¨¦ un any, carrego amb el frac¨¤s de no haver-me si?tuat ¡ªi la majoria de les vegades ni tan sols entrat¡ª al capdavant del r¨¤nquing. Cada setmana que surt publicada una de les meves divagacions, protagonitzo el mateix ritual: entro al portal d¡¯aquest diari i faig scroll fins a ensopegar amb la llista de les deu peces que m¨¦s clics arrosseguen. Com que la meva no hi ¨¦s, l¡¯endem¨¤ la torno a buscar. I, mentrestant, intento esbrinar com funciona la din¨¤mica d¡¯uns lectors que no s¨¦ ben b¨¦ qui s¨®n fent c¨®rrer l¡¯enlla? als pares, als amics i a un llarg etc¨¨tera. Els agafo per banda i els obligo a respondre¡¯m, compulsivament: ¡°est¨¤ b¨¦?¡±, ¡°t¡¯ha agradat?¡±, ¡°qu¨¨ canvia?ries, qu¨¨ has trobat a faltar?¡±.

Alguna cosa em diu que m¡¯hauria anat millor si hagu¨¦s escrit, per exemple, sobre el fill de puta que em va desvirgar. Per descomptat no penso que aquesta sigui l¡¯¨²nica causa de no ser m¨¦s llegida, vagi sisplau la humilitat per davant. Per¨° suposo que no llan?ar-me a despotricar del nou fenomen cinematogr¨¤fic, La casa en flames, de Dani de la Orden, no intervenir en la pol¨¨mica sobre el cartell de la Merc¨¨ o no haver entrat en terrenys m¨¦s ¨ªntims i morbosos en el seu moment, com ara confessar a qui vaig votar a les passades eleccions o si estava a favor de la cancel¡¤laci¨® de Carlos Vermut, no ha jugat a favor de la viralitat. I ¨¦s que al final hi ha un mat¨ªs abismal entre reflexionar sobre temes d¡¯¨¤mplia actualitat i posicio?nar-te en l¡¯estricta immedia?tesa, independentment de si la q¨¹esti¨® t¡¯¨¦s rellevant o si et requereix cert temps per madurar un discurs solvent.

Quant a les prescripcions culturals, el periodista expert en tecnologia Kyle Chayka analitza, en l¡¯assaig Mundofiltro (Gatopardo), com els algoritmes han contribu?t que consumim un producte superficial i homogeni. Sota l¡¯aparen?a de rebre impactes personalitzats, acabem abocats al dictat de les mateixes novetats, posse?ts per la fal¡¤l¨¤cia d¡¯estar apropant-nos-hi lliurement i des d¡¯un inter¨¨s genu¨ª i diferenciat. Les ressenyes i els articles, per sobreviure, es retroalimenten d¡¯aquest engranatge: ¨¦s estrany topar-nos amb all¨° de qu¨¨ no hem sentit a parlar abans en altres canals. En un context digitalitzat, en qu¨¨ els tempos vitals han adquirit una velocitat equiparable a la de reaccionar a trav¨¦s de likes, no hi ha espai per desenvolupar la curiositat o per sorprendre¡¯ns amb perspectives constru?des al marge d¡¯una tend¨¨ncia massiva de menys de dues setmanes de vida.

Davant d¡¯aquest mapa, la neurosi ¨¦s infinita: si l¡¯¨²nic indicador d¡¯¨¨xit d¡¯un contingut que navega per internet ¨¦s l¡¯atenci¨®, per¨° aquesta no garanteix qualitat ni una veritable inclinaci¨® de l¡¯usuari, com podem con¨¨ixer quin valor t¨¦? El problema no s¨®n tant els criteris que dictaminen si una proposta est¨¤ ben resolta, sin¨® que una bona pe?a ja no sigui suficient per si mateixa. No ser¨¦ jo qui negui que la rendibilitat sempre ha estat un factor important, per¨° sembla que avui dia les estad¨ªstiques s¨®n l¡¯¨²nic a qu¨¨ ens podem agafar. I no hi ha signe m¨¦s apote¨°sic que una cultura mimetizada amb les l¨°giques del mercat.