?lex Susanna: mor l¡¯hereu del?Noucentisme

El poeta, dietarista i gestor cultural ?lex Susanna ha mort a Gelida a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un c¨¤ncer que li va ser detectat encara no fa un any. La seva traject¨°ria ha estat fecunda: aquest home de cultura, sempre elegant i educat, ha estat una de les figures m¨¦s rellevants del sistema literari catal¨¤ de la democr¨¤cia. Durant el per¨ªode en el qual aquest sistema s¡¯estava comen?ant a fonamentar despr¨¦s de la dictadura, ¨¦s a dir, durant la Normalitzaci¨® entesa com a cicle cultural, Susanna va ser un agent de modernitzaci¨® fonamental. Nascut a Barcelona el 1957 i fill d¡¯una fam¨ªlia il¡¤lustrada, el principi va ser la poesia i primer va ser el surrealisme.

En plena Transici¨®, a la vegada que va comen?ar a estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va publicar els seus primers versos a revistes de poesia (la primera, Bava per a v¨®s). Mentre escoltava les lli?ons de Jos¨¦ Maria Valverde, Antoni Comas o Rosa Cabr¨¦, enlla?ava amb grans poetes catalans que havien desaparegut del c¨¤non. Si el 1979 ja escrivia amb sensibilitat sobre Mari¨¤ Manent ¡ªfigura amb qui es va anar emmirallant al llarg del temps¡ª, l¡¯estiu d¡¯aquell any, des de Nova York, es cartejava amb Joan Vinyoli. Tenia nom¨¦s vint-i-dos anys i els seus interessos fonamentals ja eren l¡¯art i la poesia.

L¡¯estiu del 79, mentre era als Estats Units, els seus germans van enviar un llibre de versos al Premi Miquel de Palol. El va guanyar. Havia tradu?t Aragon, Breton i P¨¦ret, aquest surrealisme era present als poemes, per¨° ja aleshores sentia que havia evolucionat. ¡°La meva poesia actual s¡¯avindria a la idea de Wordsworth de poesia com a emoci¨® recordada en la calma¡±. Segurament aquest seria el nucli de la seva po¨¨tica.

El 1980 ja es podien llegir De l¡¯home quan no hi veu, publicat a Llibres del Mall, i el premiat Mem¨°ria del cos, editat per La Gaia Ci¨¨ncia. ¡°Intel¡¤lectual pur, te¨°ric fins al moll de l¡¯os, lluita per trobar a cada pas un nou cam¨ª expressiu objectivament i subjectivament correcte per¨° sempre apassionat¡±. Aquesta era d¡¯una entrevista publicada a l¡¯Avui i que li va fer Miquel Alzueta, amb qui dirigirien primer la col¡¤lecci¨® Llibres de Glaucos a l¡¯editorial Laertes i a mitjan vuitanta s¡¯independitzarien per crear l¡¯editorial Columna.

Susanna va ser sempre conscient que una cultura moderna necessita cuidar la seva pr¨°pia tradici¨® (el cat¨¤leg de poesia de Columna ho exemplifica, tamb¨¦ la discogr¨¤fica Columna M¨²sica), solidificar una sociabilitat en base a relacions de cordialitat amistosa (val la pena rellegir el seu dietarisme, la meticulositat de les lectures dels amics, d¡¯Yvars a Ser¨¦s) i, a la vegada, dotar-se d¡¯infraestructures per a fonamentar-se. Per aix¨° era hereu d¡¯un Noucentisme que fa compatible classicisme i cosmopolitisme. Perqu¨¨ el Noucentisme era creaci¨® i gesti¨® per crear una cultura europea, de qualitat, perfectament aut¨°noma. Una cultura com a eina civilitzadora. Un primer exemple mod¨¨lic d¡¯aquest prop¨°sit, que connecta amb la seva curadoria de l¡¯escultor Maillol, va ser el seu Monsieur Teste de Val¨¦ry, que va guanyar el Serra d¡¯Or de Traducci¨®.

A principis de 1983 uns joves de Granada es posicionaven a la vida liter¨¤ria espanyola amb una nova po¨¨tica. Una eina per legitimar-se era crear tradici¨®. Luis Garc¨ªa Montero va dir a Jaime Gil de Biedma que li dedicarien un n¨²mero de la m¨ªtica revista Litoral. Jaime Gil va suggerir noms de possibles col¡¤laboradors. ¡°?lex Susanna: un joven poeta catal¨¢n muy bueno, y muy inteligente¡±. La relaci¨® Gil de Biedma / Susanna va ser important i va tenir una concreci¨® brillant¨ªssima: el pr¨°leg de Gil de Biedma a la traducci¨® catalana dels Four quartets d¡¯Eliot. La relaci¨® amb Garc¨ªa Montero tamb¨¦ seria rellevant: d¡¯alguna manera ells dos, amb po¨¨tiques convergents, havien estat ungits com els pr¨ªnceps de la nova poesia de la democr¨¤cia, un a les lletres catalanes i l¡¯altra a les espanyoles.

No ¨¦s estrany que tots dos coincidissin a un dels cert¨¤mens emblem¨¤tics de la Cultura de la Transici¨®: los Encuentros de Verines organitzats des de 1985 per V¨ªctor Garc¨ªa de la Concha, un espai de cohesi¨® de les noves promocions liter¨¤ries i als quals assistien autors de totes les cultures espanyoles. All¨¤ coneix a Suso de Toro o a Bernardo Atxaga. Aquell 1985 ell pilota el primer Festival de Poesia de Barcelona, emparat d¡¯entrada per la Fira del Llibre. El 4 de juny, a les nou del vespre i a l¡¯Institut Franc¨¨s, es va fer el primer recital. Ell va llegir els seus versos, per¨° no nom¨¦s. ¡°Actuar¨¤ com a mestre de cerim¨°nies el poeta ?lex Susanna¡±, es podia llegir a l¡¯anunci a la premsa.

Poeta, editor, gestor cultural i professor. No tenia 30 anys. Va anar d¡¯un p¨¨l que no guany¨¦s el Carles Riba, que es va endur Carles Torner (tampoc se li resistiria gaire: el va guanyar amb Les anelles dels anys). El curs 1985 / 86 es va traslladar a Ven¨¨cia per fer-hi classes. A Quadern veneci¨¤, espl¨¨ndid, va recollir aquella experi¨¨ncia. Ha estat un dels principals dietaristes literaris catalans. En aquell llibre de 1989, que va guanyar el Premi Josep Pla i que connectava el dietarisme de Manent, vida i literatura estaven foses. Susanna era un home de cultura. D¡¯una cultura que volia projectar al m¨®n. I comen?ava a saber com fer-ho.

A la Conselleria de Cultura se l¡¯escoltaven. A l¡¯hora d¡¯elaborar els pressupostos de la Generalitat per l¡¯any 1987, una partida era una idea seva: ¡°el pla de traduccions encarregat a ?lex Susanna destinat a aconseguir que cinc de les principals editorials europees donin entrada als seus cat¨¤legs a deu obres catalanes¡±. Era una figura de la Cultura de la Transici¨®, perqu¨¨ la Normalitzaci¨® hi estava integrada, per¨° el desenvolupament d¡¯aquell projecte tenia problemes: la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica comen?ava a ser q¨¹estionada i comen?ava una batalla per la llengua. En aquest context el conseller Guitart volia que els escriptors espanyols impulsessin un manifest. Susanna va rebre l¡¯enc¨¤rrec de liderar-ho i ho faria activant la xarxa informal de Verines. El 1994 es va celebrar una trobada a Sitges. Bones paraules, s¨ª, per¨° res m¨¦s. No es va aconseguir consensuar un document de m¨ªnims.

La seva decepci¨® sobre la institucionalitzaci¨® d¡¯una Espanya que assum¨ªs com a pr¨°pia la pluralitat cultural aniria en augment. Com el gruix dels actors de la cultura catalana, va apostar per l¡¯independentisme durant el Proc¨¦s. Els seus dietaris s¨®n el testimoni de la seva viv¨¨ncia honesta i d¡¯un desenc¨ªs que tamb¨¦ ho era. Per¨° res m¨¦s allunyat del seu tarann¨¤ dialogant que la pulsi¨® destructiva. Era un constructor cultural. Va ser un alfil fonamental per a la creaci¨® de la instituci¨® que obre i tanca un cicle de la cultura catalana: l¡¯Institut Ramon Llull.

El Llull es va fundar durant la darrera legislatura de Jordi Pujol a la presid¨¨ncia. Era l¡¯any 2002. El prop¨°sit expl¨ªcit de l¡¯Institut era la internacionalitzaci¨® de la llengua i la cultura catalanes, per¨° tamb¨¦ en tenia un altre d¡¯impl¨ªcit: el de la generaci¨® de prestigi intern. Ell en parlava amb Baltasar Porcel o Emili Rosales. El seu primer director va ser Joan Maria Pujals, que havia estat conseller de Cultura. El director de l¡¯¨¤rea de literatura fou Susanna. Hi va entrar amb un ambici¨®s projecte al cap: aconseguir que la literatura catalana fos la convidada d¡¯honor a les principals fires de llibres del m¨®n. Va establir contactes practicant la diplom¨¤cia cultural i usant com a principal argument industrial la pot¨¨ncia de la capitalitat editorial de Barcelona. I la literatura catalana va ser convidada a la Fira de Guadalajara i tamb¨¦ a la de Frankfurt. Quan va dissenyar l¡¯operaci¨® de diplom¨¤cia cultural a trav¨¦s del Llull ho va fer amb un objectiu ambici¨®s: fer els possibles per tal que un escriptor catal¨¤ ¨Cprimer podria ser Baltasar Porcel, despr¨¦s hauria de ser Jaume Cabr¨¦¨C reb¨¦s el guard¨® que concedeix l¡¯acad¨¨mia sueca.

Susanna va dirigir el Llull entre 2013 i 2016. Abans la Fundaci¨® Caixa Catalunya, amb la Pedrera com a centre d¡¯operacions, i despr¨¦s l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Patrimoni Cultural. El 2019 va publicar una antologia de la seva poesia titulada Dits tacats. La par¨¤bola com a gestor cultural d¡¯alt nivell la clouria la direcci¨® d¡¯art de la Fundaci¨® Vila Casas, una etapa que pot resseguir-se als dietaris Paisatge amb figures i El m¨®n en suspens (Proa).

El segon, que cobreix l¡¯etapa de la pand¨¨mia, s¡¯obre amb la seva assist¨¨ncia al funeral d¡¯Isabel Clara-Sim¨®, que havia despuntat des de la Columna del seu temps. ¡°No entenc com una autora tan i tan popular ¡ªi tan reconeguda¡ª acaba els seus dies tan oblidada o menystinguda pels seus col¡¤legues i autoritats del pa¨ªs¡±. Al primer hi ha una escena preciosa que transcorre a casa del seu amic Artur Ramon a Viladrau. Parlen de la generaci¨® noucentista. ¡°Qu¨¨ en quedar¨¤ de tot plegat, d¡¯aqu¨ª a un temps? Aquest del noucentisme ¨¦s un m¨®n condemnat a ser cada cop m¨¦s minoritari i exclusiu de quatre antimoderns. Quina ll¨¤stima...¡±. Entre els m¨¨rits d¡¯?lex Susanna pocs tan lloables com el seu comprom¨ªs amb aquella cultura civil. Era la seva vida. Trobant-se amb els seus amics i estimant la seva fam¨ªlia, escoltant m¨²sica, contemplant exposicions, viure llegint i escrivint. I aix¨ª va fer la cultura catalana millor.