La segona mort de Quim Monz¨®

Monz¨® ha tornat a plegar, per¨° a mi ja no m¡¯enreda m¨¦s. La primera espantada, el 2020, va tenir com a pretext la pand¨¨mia i una depressi¨®, que diria que ¨¦s col¡¤lectiva i no ha abandonat el centre de la cultura catalana. Havia deixat d¡¯escriure la columna di¨¤ria i va a passar a escriure¡¯n tres a la setmana, fins que va desapar¨¨ixer de les p¨¤gines de La Vanguardia durant uns mesos. Llavors vam tenir ¡ªvaig tenir¡ª la temptaci¨® de fer-ne an¨¤lisis m¨¦s o menys serioses, apuntant al canvi dels temps, a la p¨¨rdua de poder de l¡¯escriptor ¡ªfins i tot dels de m¨¤xima refer¨¨ncia com Monz¨®¡ª en la configuraci¨® del llenguatge comunitari i bla, bla, bla. Tornar¨¦ a caure al parany d¡¯un dels trols m¨¦s esf¨¨rics que ha fruitat aquest pa¨ªs. Es va refer i va tornar a escriure articles, no cada dia, fins que el cap de setmana passat va anunciar en una entrevista-performan?a que ara s¨ª que s¨ª. ?s una pe?a gosaria dir que hist¨°rica en la literatura catalana, on Monz¨® deixa anar tota la corda planiana, retor?ant l¡¯autoironia, per engrandir un personatge decadent que nom¨¦s es vol refugiar a Ma?anet de Cabrenys i aprendre a jugar a la botifarra amb la resta de jubilats. ?s una imatge bastant acurada del que sempre n¡¯hav¨ªem dit ?fer-se el pag¨¨s?.

En l¡¯entrevista, que va comptar amb la complicitat necess¨¤ria de Mag¨ª Camps, Monz¨® deia que s¡¯ha avorrit d¡¯escriure articles, per¨° jo, permetent-me la llic¨¨ncia, afegir¨¦ que ja no li cal. De fet, ja no s¨®n necess¨¤ries les columnes de cap escriptor. La il¡¤lusi¨® de l¡¯articulista, velada o no segons la vanitat de cadasc¨², ¨¦s tenir una influ¨¨ncia immediata en les opinions populars o, si m¨¦s no, en els biaixos interpretatius de les coses que ens passen com a col¡¤lectiu. Aquest poder s¡¯ha desfet no tant perqu¨¨ la feina dels escriptors s¡¯hagi allunyat gaire del sentir del poble, sin¨® perqu¨¨ ja no els llegeix ning¨². Molts s¡¯ho han guanyat a pols, dissociant l¡¯obra liter¨¤ria dels llibres, generalment exigent i de qualitat, de la dels articles, un tr¨¤mit on els diaris nom¨¦s volen comptar amb firmes prestigioses i els demanen peces que no portin gaires merders. I que els escriptors, mal pagats i amb poques ganes de dedicar-hi massa temps, responen amb textos apressats i de circumst¨¤ncies. Aix¨° ¨¦s especialment aix¨ª als pocs mitjans grans que queden. I, com a exemples, recomano fer un cop d¡¯ull a les columnes d¡¯Irene Sol¨¤ a La Vanguardia o d¡¯Empar Moliner a l¡¯Ara.

Sap greu, perqu¨¨ la literatura catalana ha tingut la singularitat, sobretot l¡¯¨²ltim segle, de concentrar molta de la seva qualitat en el periodisme. I podria mencionar Sagarra o Pla o Roig o el mateix Espin¨¤s ¡ªcom fa Monz¨®. Ells dos han estat els ¨²ltims columnistes diaris catalans compromesos. Un comprom¨ªs no social ni pol¨ªtic, que aix¨° ¨¦s una collonada monumental, sin¨® amb l¡¯obra pr¨°pia, que ¨¦s tot el que un escriptor deixa escrit. Els bons no jerarquitzen. Deia Edgar Illas, el meu monzon¨°leg preferit, que en Monz¨® hi ha una ?doble relaci¨® de l¡¯obra amb el mercat?. D¡¯una banda, l¡¯articulisme treballa per a l¡¯interior i la ficci¨® (Monz¨® sembla que obre una porteta a reprendre-la) ¨¦s exportable. ?s a dir, el que ens hauria de donar aquest premi Nobel que no arriba mai ¡ªni arribar¨¤. B¨¦, potser aix¨° ¨¦s aix¨ª, per¨° em nego a acceptar que els articles siguin una ?transacci¨® de botiga?, encara que el sistema medi¨¤tic colonial ens hi empenyi.

En tot cas, Monz¨® i mon pare tenen la mateixa edat, i s¨®n d¡¯una generaci¨® generosa que no ha requerit matar-los freudianament, perqu¨¨ han tingut la delicadesa de matar-se tots sols. Aix¨° sempre ¨¦s d¡¯agrair.