El bibliob¨²s de Quim Monz¨®

Quan el 7 de mar? es va fer p¨²blic que Quim Monz¨® era el 50¨¨ Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes, l'escriptor, sempre r¨¤pid en la r¨¨plica, enginy¨®s i molt viu, ja va avan?ar que no sabia com respondre a la carta que el president d'?mnium Cultural, Jordi Cuixart, li va escriure des de la pres¨® de Soto del Real, fruit del proc¨¦s, per comunicar-li la decisi¨®. ¡°No s¨¦ qu¨¨ dir-li, no aconsegueixo acabar-la¡±, va dir sobre la missiva de resposta, incomoditat moral que va fer extensible al discurs que havia de pronunciar en rebre el guard¨®. Ahir, arribat el moment, davant d'un Palau de la M¨²sica Catalana amb 2.000 persones, Monz¨®, en una situaci¨® que va qualificar d'¡°anormal¡±, ho va aplicar a ell?mateix: va controlar una mica el seu humor ¨¤cid tan propi de la seva obra i de la seva dist¨¤ncia curta (maneres tamb¨¦ d'ocultar-se un mateix) i, potser com a homenatge a Cuixart, va entreobrir una finestra que sempre t¨¦ tancada: la de la seva vida.

Lluny, doncs, del conte amb molta retranca del discurs amb qu¨¨ va obrir la 59a edici¨® de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt del 2007, que tenia la cultura catalana com a convidada, Monz¨® es va aferrar al model de resposta dels guardonats als Oscar i es va remuntar a episodis de la seva infantesa que el van portar a la lectura i l'escriptura.

Aix¨ª, despr¨¦s d'assenyalar que va n¨¦ixer un dilluns de mar? del 1959 i que es va passar dies a la Maternitat de Barcelona perqu¨¨ va sortir mig ofegat pel cord¨® umbilical, va confessar que el ¡°centre narratiu¡± de casa seva era la r¨¤dio i hi escoltava ¡°radionovel¡¤les i contes infantils, dels quals vaig aprendre molt¡±.

Tampoc hi havia gaire cosa a casa per llegir: un parell de novel¡¤les, un diccionari i un manual d'instal¡¤lacions el¨¨ctriques, que el seu pare va comprar ¡°per veure com anava l'electricitat i els cables i estalviar-se pagar un lampista¡±.

La met¨¤fora va arribar quan va citar el bibliob¨²s de la Diputaci¨®, que aparcava a la pla?a de Sants i que li va permetre accedir a la lectura, essencial, a m¨¦s dels llibres de vell del mercat de Sant Antoni. Des dels 14 anys, quan va comen?ar a treballar, comprava volums, per¨° tamb¨¦ en robava, ¡°igual que hi ha pol¨ªtiques que, sense voler, es posen a la bossa pots de crema antienvelliment¡±, va dir en refer¨¨ncia a Cristina Cifuentes, de les poques bromes que es va permetre. El Drugstore del Passeig de Gr¨¤cia (¡°que f¨¤cil era endur-se'ls¡±) va ser el seu lloc de furt preferit.

Mare d¨¨spota i n¨¤usees

Noi de pis, poc sociable, desordenat lector de Salgari a Beckett, Monz¨® es va posar a escriure ¡°com a ter¨¤pia¡± perqu¨¨ ¡°odiava el m¨®n que m'envoltava, el r¨¨gim claustrof¨°bic que regia el pa¨ªs i els meus pares; sobretot, la meva mare, que em semblava d¨¨spota¡±. La ¡°basca¡± era tal que va imaginar ¡°moltes vegades¡± llan?ar-se pel balc¨®. Per aix¨°, el primer relat que va escriure amb 14 o 15 anys el va titular El su?cidi: l'adolescent, sol a casa, es tira pel balc¨®, per¨° no aconsegueix matar-se. Pel que sembla tamb¨¦ componia poemes, ¡°que no llegir¨¤ ning¨² perqu¨¨, encertadament, un dia els crema¡±.

El gir literari amb el bibliob¨²s el va fer quan, a manera de flashback, va recordar que quan venia el vehicle de la Diputaci¨® no sabien llavors que el primer havia nascut amb la Mancomunitat i que un d'ells, el 23 de gener del 1939, davant la imminent entrada de les tropes franquistes a Barcelona, portaria Rodoreda, Oliver, Trabal i Obiols a l'exili. ¡°Que en comptes de proveir de llibres els ciutadans s'utilitz¨¦s per portar escriptors a l'exili ¨¦s un retrat n¨ªtid del que hem viscut al llarg de la hist¨°ria i del que vivim encara¡±. I va acabar tal com havia dit el cr¨ªtic Manel Oll¨¦ abans des de l'escenari: el final del relat, com la punta d'una fletxa: ¡°Em pregunto si haurem de tornar a utilitzar aviat un bibliob¨²s perqu¨¨ persones, escriptors o no, es puguin escapar de la injust¨ªcia, l'opressi¨® i la tirania¡±. I va cantar Els segadors.