Benvinguts a Sarnalona: Eduard Olesti, Alba G¨®mez Gabriel i Cinta Farn¨®s escriuen sobre el malestar a la ciutat

Fa poc m¨¦s d¡¯un any, a Barcelona va haver-hi una plaga de sarna bastant sonada. ?s un par¨¤sit que es contagia pel contacte directe amb una pell infectada i que pica molt, i aix¨° el deixa en un punt mitj¨¤ c¨°mic entre la vergonya d¡¯una malaltia de transmissi¨® sexual i la quotidianitat d¡¯una grip. Se¡¯n feien moltes, de bromes sobre el tema, i a internet Barcelona va quedar substitu?da per Sarnalona. El joc de paraules ¨¦s f¨¤cil, per¨° tamb¨¦ s¨ªmptoma d¡¯una relaci¨® displicent dels joves amb la ciutat, de m¨¦s ganes d¡¯humor intel¡¤ligent que de rebel¡¤lar-se contra res.

S¡¯ent¨¦n, doncs, que Eduard Olesti hagi fet de la sarna un fil que travessa la seva primera novel¡¤la, i hi viu sota la pell. Es tracta de Gossos dempeus (Club Editor), que arriba a les llibreries el 24 de setembre. ?s un dels diversos t¨ªtols que se centren en la vida a la Barcelona actual, que no ¨¦s postol¨ªmpica sin¨® posttur¨ªstica, postcovid i postproc¨¦s. No cal dir que, de mar, muntanya i ciutat, n¡¯hi ha hagut tota la vida, als llibres, per¨° sembla que despr¨¦s d¡¯un temps parlant de ruralia m¨¦s o menys folkloritzada ens torna a interessar la urbanitat abjecta. Fa un parell d¡¯anys, Andrea Genovart incomodava amb Consum preferent (premi Llibres Anagrama), una novel¡¤la que vomitava el menjar i la r¨¤bia de classe a la ciutat; i en fa un, Eva Baltasar responia entrevistes sobre la precarietat de l¡¯habitatge arran d¡¯Oc¨¤s i fascinaci¨® (Club Editor), una hist¨°ria sobre la caiguda en la indig¨¨ncia i el deliri conseq¨¹ent. El cas ¨¦s que, entre les novetats de la represa, hi ha menys terra i m¨¦s asfalt, par¨¤sits, olor de pixum i desnonaments.

La ciutat d¡¯Olesti ¨¦s m¨¦s Sarnalona que Barcelona perqu¨¨ els personatges que la travessen s¨®n joves d¡¯ascend¨¨ncia burgesa amb carreres art¨ªstiques i ¨ªnfules intel¡¤lectuals insuportables, que escolten ¡°un tecno alemany for?a eficient¡± i tenen una relaci¨® c¨°moda amb la coca?na. La novel¡¤la rebrega amb gr¨¤cia perspectives i l¨ªnies temporals al voltant d¡¯un misteri: resulta que un tal Altort ha tornat amb la intenci¨® de fer una ¡°obra de teatre total¡±. Descobrir qu¨¨ vol dir aix¨° implica jocs metaficcionals, certa viol¨¨ncia i molta, molta autoconsci¨¨ncia. A Gossos dempeus cada recurs estil¨ªstic t¨¦ un contrap¨¨s que li treu ferro i cada filosofada, una imatge rid¨ªcula a l¡¯altura. El tret diferencial ¨¦s que no perd ni un segon a queixar-se de la mis¨¨ria a la ciutat, sin¨® que aquesta ¨¦s un escenari on jugar amb la veritat i la mentida (el protagonista afirma que en mat¨¨ria de realitat, ¨¦s m¨¦s ¡°contemplatiu que intervencionista¡±). La idea ¨¦s que retor?ar la paradoxa i no intervenir o fer-ho s¨¤dicament incrementa el caos d¡¯una manera m¨¦s interessant que dir el que s¡¯ha de fer.

Cinta Farn¨®s s¨ª que diu el que est¨¤ malament i el que s¡¯ha de fer, i fa gr¨¤cia que dues novel¡¤les que tracten sobre la urbanitat duguin una cosa tan natural com animals al t¨ªtol: als gossos dempeus d¡¯Olesti, Farn¨®s hi afegeix voltors, perqu¨¨ veu una ciutat m¨¦s amena?adora que domesticable. A Quan ataquen els voltors (La Magrana, a llibreries el 19 de setembre), la met¨¤fora carronyaire ¨¦s ¨°bvia: la protagonista, la Vidal, viu amb angoixa la desfeta del somni barcelon¨ª en una ciutat que sembla que l¡¯observi ofegar-se. Ve del poble a estudiar i enamorar-se, ¡°adrenalina i xibeques¡±, per¨° acaba amb alg¨² que no la tria mai del tot, una feina corporativa humiliant i nost¨¤lgia d¡¯una amistat i una llibertat perdudes. I com una mena de Vivian Gornick, deambula per la ciutat per sentir la solitud compartida.

Sovint la novel¡¤la enfarfega per redundant (hi abunden sent¨¨ncies de l¡¯estil de ¡°Barcelona tenia la capacitat de fer-te sentir nouvinguda cada cop que hi havies de tornar a comen?ar¡± o ¡°la ciutat era un aparador nou i nosaltres nom¨¦s la mir¨¤vem¡±), per¨° tamb¨¦ ¨¦s l¡¯¨²nica que no obvia moments convulsos concrets com l¡¯1 d¡¯octubre. Tamb¨¦ ¨¦s l¡¯¨²nica que juga amb el dualisme ruralitat-urbanitat, per¨° salva la natura del clix¨¦ redemptor quan admet que la sensaci¨® de perill no dep¨¨n del paisatge.

Com si fos impossible imaginar una altra cosa que una olla de grills, Alba G¨®mez Gabriel ¡ªcom Farn¨®s, barcelonina d¡¯adopci¨®¡ª debuta amb una novel¡¤la sobre la ciutat a moltes veus. A Jo soc l¡¯¨²ltima Pla?a (Edicions 62, premi BBVA Sant Joan de literatura catalana), el nucli ¨¦s un espai concret, la pla?a del Sol de Gr¨¤cia, i dona veu a la s¨¨rie de personatges que l¡¯habiten i, en un gest de posthumanisme urb¨¤, tamb¨¦ a la mateixa pla?a. Utilitza expl¨ªcitament l¡¯imaginari de La finestra indiscreta, i una dona sensesostre que viu en un hotel en construcci¨® observa amb els prism¨¤tics els ve?ns de la finca groga del davant. Junts formen un mosaic de vulnerabilitats reconeixibles: el dol d¡¯un jubilat que ha estimat sense gaire ambici¨®, una noia que intenta distreure¡¯s amb sexe s¨°rdid d¡¯un fals enamorament amb el professor universitari, un pare de fam¨ªlia a l¡¯atur en una espiral depressiva, una filla que vol deixar anar llast familiar. M¨¦s expl¨ªcitament que a les altres, en aquesta novel¡¤la el tema ¨¦s el lloc, per¨° no ho ¨¦s tant la ciutat com la llar i la seva fragilitat.

Un problema de vendre¡¯s les ciutats ¨¦s que totes s¡¯acaben assemblant massa, en la realitat i en la ficci¨®, i fa pensar fins a quin punt la gentrificaci¨® i la precarietat es converteixen en un decorat reconeixible. Probablement per aix¨° un dels trets m¨¦s interessants, per locals, d¡¯aquestes novel¡¤les ¨¦s la creativitat amb qu¨¨ solucionen el que ja ¨¦s un t¨°pic: les interfer¨¨ncies ling¨¹¨ªstiques. A Jo soc l¡¯¨²ltima Pla?a, un catedr¨¤tic de filologia catalana veu com el seu m¨®n s¡¯ensorra, i a Gossos dempeus un guiri politoxic¨°man exclama ¡°follar!¡± quan les coses li surten malament i diu que ¡°una ratlla al dia mant¨¦ el doctor allunyat¡±. I, com el nom de Sarnalona, sap greu per¨° tamb¨¦ fa bast¨¤nta gr¨¤cia.