L¡¯estranyesa entre pares i fills, protagonista de la ¡®rentr¨¦e¡¯

A Els Mandible, Lionel Shriver narra els efectes d¡¯una futura ru?na financera sobre diverses generacions d¡¯una fam¨ªlia de la classe mitjana dels Estats Units entre els anys 2029 i 2047: el d¨°lar deixa de ser la moneda patr¨®, R¨²ssia i la Xina dominen el m¨®n, i el mur de R¨ªo Grande impedeix que els nord-americans travessin la frontera de M¨¨xic. Els Mandible ja no poden pagar la resid¨¨ncia dels ancians, han de compartir un pis a Brooklyn, un enciam costa vint d¨°lars, l¡¯oli d¡¯oliva esdev¨¦ un producte de luxe, i la generaci¨® m¨¦s jove ha d¡¯aprendre a sobreviure de manera autodid¨¤ctica, amb un sentit de l¡¯humor molt negre i aplicant una alta dosi imaginativa a l¡¯economia particular. Menys sat¨ªrica, a Per ¨²ltim, el cor, Margaret Atwood crea un matrimoni jove de la costa nord-oest que ha de viure en el seu cotxe a causa de la recessi¨® econ¨°mica, on les violacions i els robatoris d¡¯¨°rgans no s¨®n els pitjors infortunis que s¡¯escampen per la regi¨®, i el somni de recuperar el sentit de la vida i la protecci¨® contra els mals els pot dur a acceptar la feina i la llar per sempre que anuncia Consilience, una urbanitzaci¨® dissenyada segons l¡¯est¨¨tica i els principis dels barris residencials puritans de l¡¯Am¨¨rica blanca dels anys cinquanta: Doris Day ¨¦s la imatge a imitar. M¨¦s apocal¨ªptic, a La carretera el present que descriu Cormac McCarthy ¨¦s un bosc calcinat ple de cendres, l¡¯¨²nic horitz¨® ¨¦s una carretera inerta on el somni del benestar ja no existeix, i la sola pregunta que es pot plantejar ¨¦s com protegir la fam¨ªlia quan ja no hi ha res per protegir.

Queda molt lluny la defensa a ultran?a que feia Chesterton de la llar familiar ¡ªla fam¨ªlia ¨¦s la m¨¦s antiga de les institucions humanes, t¨¦ autoritat i ¨¦s universal¡ª, entossudit a redescobrir les meravelles del normal, per¨° el cert deu ser que bona part del combustible de les ficcions de tots els temps sembla dur a terme el que anotava Nathaniel Hawthorne en el seu quadern d¡¯apunts: ¡°retratar els diferents membres d¡¯una fam¨ªlia que s¨®n, cadasc¨² a la seva manera, l¡¯exemple d¡¯una determinada virtut; introduir llavors un ¨¦sser posse?t pel vici i descobrir quines relacions poden donar-se entre ell i ells, aix¨ª com tamb¨¦ la forma en qu¨¨ tothom en resulta afectat¡±. Com l¡¯Abril, una de les protagonistes de Jo soc l¡¯¨²ltima Pla?a (Edicions 62), el debut d¡¯Alba G¨®mez Gabriel, premi Sant Joan 2024, no s¨®n pocs els personatges de ficci¨® que han volgut alliberar-se del llast familiar, tot i que sempre ¨¦s plausible que una filla reivindiqui els anys que els seus pares van viure al galop a la manera d¡¯una heroica disrupci¨® generacional, com cavalls m¨¦s o menys salvatges, mentre freq¨¹entaven la Ruta del Bakalao: ¨¦s el que fa Laia Vi?as a Aqu¨ª baix (L¡¯Altra), una mescla de cr¨°nica i literatura plena d¡¯entusiasme i d¡¯inacabable exultaci¨® emocional.

En un altre dels esbossos per a contes futurs, Nathaniel Hawthorne anota el seg¨¹ent: una fam¨ªlia ¡ªel pare, la mare i un parell de fills¡ª surten a passejar, s¡¯endinsen en un bosc, i de seguida perden de vista la nena petita. Alarmats, els pares s¡¯esveren, la criden i la busquen, i ben aviat es tranquil¡¤litzen perqu¨¨ al cap d¡¯una estona torna a estar amb ells. Al principi, ning¨² no hi adverteix cap canvi, per¨° de mica en mica els sembla notar alguna cosa estranya. No ser¨¤ fins temps m¨¦s tard que arribaran incl¨²s a sospitar que la nena que va sortir del bosc no ¨¦s la seva filla, sin¨® en realitat una desconeguda. Hauria de ser la impressi¨® que s¡¯endurien els pares del narrador de Tot als deu (Edicions de 1984), de Jaume Creus, si sabessin el que confessa el seu fill, que als deu anys va endeutar-se per primera vegada, que es va masturbar per primer cop sense saber qu¨¨ era el sexe, que un capell¨¤ el va violentar f¨ªsicament i psicol¨°gicament, que es va enamorar i es va sentir tra?t pel seu millor amic, que va comen?ar a tenir una certa idea de la vida moral: de l¡¯any que en va fer deu, els pares del narrador d¡¯aquesta novel¡¤la nom¨¦s devien tenir idea d¡¯una cosa, que per primera vegada el seu fill va entrar en un quir¨°fan, entre altres raons perqu¨¨ els pares no s¨®n gaire sensibles als graus d¡¯infelicitat i solitud que comporta anar deixant enrere la inf¨¤ncia. ?s la trista bellesa que experimenta a l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Manuel Baixauli, Cavall, atleta, ocell (Periscopi), Alapont, el fuster que nom¨¦s troba consol en la pr¨¤ctica del seu ofici, el pare vidu que s¡¯acusa d¡¯haver sigut massa tolerant amb el seu fill Aristides, d¡¯haver-lo malcriat, com si desconegu¨¦s que un dels atributs de l¡¯adolesc¨¨ncia ¨¦s transformar els malentesos familiars en un element fonamental de la modulaci¨® del car¨¤cter: de sobte, ¡°el millor que li havia passat, un premi atorgat per la mateixa vida¡±, el seu fill, se li apareix com un estrany que es nega a acatar l¡¯ordre familiar, conven?ut que enlloc s¡¯hi est¨¤ tan b¨¦ com fora de casa i al costat dels amics.

L¡¯estrat¨¨gia de la fugida com a arma de la desobedi¨¨ncia tamb¨¦ ¨¦s present en la personalitat de la Greta, la protagonista de Tots aquells mars (Columna), de Laia Aguilar, que quan veu ¡°que les relacions arribaven a un punt cr¨ªtic, o qui sap si comprom¨¨s, arrencava a c¨®rrer, me n¡¯anava i ho deixava tot d¡¯un dia per l¡¯altre. Maletes, quatre pertinences, alguna pe?a de roba que em descuidava sempre a casa d¡¯algun ex. Com si volgu¨¦s marxar per¨° alhora no marxar del tot, com si volgu¨¦s fugir i alhora amagar-me en una cova...¡±: ¨¦s la feli? resignaci¨® de qui torna a Formentera per retrobar el pilar de la fam¨ªlia, la seva ¨¤via Matilde, encara que el peatge a pagar sigui la desgana d¡¯encarar-se amb la seva mare i assumir la culpa i els remordiments que sent per un fet tr¨¤gic de la inf¨¤ncia. D¡¯un altre retorn a la casa familiar tracta El temps habitat (Proa, a llibreries el 25 de setembre), de Maite Salord, que reinterpreta de manera una mica elemental i inexpressiva el que Tx¨¦khov explicava a L¡¯hort del cirerers: la casa pairal de Menorca est¨¤ a punt de vendre¡¯s a uns francesos, i l¡¯?ngela, la protagonista, despr¨¦s de separar-se del marit, hi torna per recuperar el que la mem¨°ria hi hagi pogut deixar guardat, l¡¯oblit que hi habita, les m¨ªnimes deixalles quotidianes del passat familiar, les postals de l¡¯¨¤nima.

D¡¯una complexitat m¨¦s fascinant ¨¦s el nou llibre d¡¯Elisenda Solsona, Mammalia (Males Herbes) ¡ªla Cora t¨¦ vuit anys i, durant unes vacances al sud de Fran?a, es perd i es refugia en una cova on localitza unes pintures que li desvetllen la imaginaci¨® folletinesca del seu passat¡ª, que sembla que volgu¨¦s donar la ra¨® a Chesterton. Tamb¨¦ sembla que cregu¨¦s en l¡¯arribada d¡¯un dia en qu¨¨ tothom naixer¨¤ en un hospital i morir¨¤ en una resid¨¨ncia, i digu¨¦s que ¡°tot i aix¨ª, sota una tutela cient¨ªfica semblant, no estic en absolut segur que moriran menys persones, i fins i tot he sentit cient¨ªfics que afirmen que en naixeran menys¡±: en un futur molt fosc, vist com un present on les relacions ¨ªntimes es mantenen gr¨¤cies a la tecnologia, a Mammalia la natalitat est¨¤ vigilada de manera estricta per l¡¯Estat, per¨° fins i tot en aquesta situaci¨® an¨°mala la crida de la recerca dels or¨ªgens familiars no hi ¨¦s absent perqu¨¨ la ci¨¨ncia-ficci¨® no est¨¤ renyida amb els pares que s¡¯espanten i fugen com si fossin adolescents. Entre pares i fills, certament, tot s¡¯acosta a l¡¯estranyesa: per aix¨° ¨¦s un territori tan propici per fer-ne literatura, com tan b¨¦ afirmava Nathaniel Hawthorne.

Jo soc l'¨²ltima Pla?a

Alba G¨®mez Gabriel
Edicions 62
232 p¨¤gines
20,90 euros

Aqu¨ª baix

Laia Vi?as
L¡¯Altra Editorial
192 p¨¤gines. 18 euros

Tot als deu

Jaume Creus
Edicions de 1984
224 p¨¤gines
18,50 euros

Cavall, atleta, ocell

Manuel Baixauli
Edicions del Periscopi, 2024
256 p¨¤gines
19 euros

Tots aquells mars

Laia Aguilar
Columna
264 p¨¤gines
20,90 euros

El temps habitat

Maite Salord
Edicions Proa
216 p¨¤gines
20,50 euros

Mammalia

Elisenda Solsona
Males Herbes
18,05 euros
363 p¨¤gines