Ja s¨®n aqu¨ª! El panorama po¨¨tic batega i es renova

Per a qui no estigui al cas de com batega i es renova el panorama po¨¨tic del pa¨ªs, aqu¨ª us oferim una petita mostra amb els noms i els quefers d¡¯algunes veus joves interessants. Ho fem basant-nos en diverses novetats editorials relativament recents i amb la pretensi¨® d¡¯ajudar a fer-nos una idea dels nous plan?ons que creixen en aquest opulent paisatge. Per¨° no volem, nom¨¦s, mostrar la vitalitat i renovaci¨® d¡¯aquest sector de la literatura catalana amb cofoisme barat, sin¨®, sobretot, constatar la naturalitat amb qu¨¨ es va actualitzant i es remou amb autors de totes les edats i de tot arreu, i comprovar com aquesta nova tanda ¨¦s alegrement diversa i abundant, rica i atractiva. Tampoc no es tracta d¡¯un r¨¤nquing dels millors, ni d¡¯una llista exhaustiva. Temps al temps.

Com que voldr¨ªem, aix¨° s¨ª, parlar real?ment de joventut i fer-ho amb propietat, ens hem proposat un topall en l¡¯edat dels poetes que esmentarem, de manera que no trobareu ning¨² nascut abans de l¡¯any 1990. Ens ha semblat un n¨²mero prou rod¨® i significatiu: els m¨¦s grans van fer-se majors d¡¯edat amb la gran recessi¨® i la crisi financera del 2008.

Una de les principals figures d¡¯aquesta fornada ¨¦s la badalonina Maria Sevilla Paris, que acaba de publicar La nit ov¨ªpara (Documents Documenta, 2024), un llibre bell i dolor¨®s, farcit d¡¯un joguineig amb el vocabulari cient¨ªfic i fruit d¡¯un treball est¨¨tic interessant¨ªssim que certifica que la via po¨¨tica per on fa recerca (llegiu ¡®Plastilina¡¯) ser¨¤ un cam¨ª fecund i profund. Sevilla ¨¦s una de les ¨¤nimes actuals (amb Laia Carbonell i Raquel Santanera) del cicle de l¡¯Horinal (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Liter¨¤ries), que fa de centre neur¨¤lgic i de llar de la poesia en veu alta (des de la Deskomunal, a Sants), i tamb¨¦ ¨¦s una int¨¨rpret singular per la manera com diu i acompanya els seus versos.

Fedals de Sevilla, tenim el menorqu¨ª Guillem Benejam, autor de Fond¨¤ria (Adia Edicions, 2023), una obra que torna a demostrar-nos la seguretat versificadora d¡¯un home que estima la seva illa perqu¨¨ la coneix i la treballa, i el sabadellenc Gerard Ballester, que ha guanyat el premi Terra de Fang de Deltebre amb Les contractures (Onada Edicions, 2024), un artista pl¨¤stic de sensibilitat desperta que observa i descriu la vida amb una imatgeria molt ben retallada.

Per una altra banda, tenim el primer llibre de poesia d¡¯Eloi Creus, de qui ja sab¨ªem que ¨¦s un traductor excel¡¤lent (del llat¨ª, del grec i de l¡¯itali¨¤), i que ara, amb Com una mosca enganxada a la mel (Go?dall Edi?cions, 2024), ens demostra que tamb¨¦ t¨¦ l¡¯estre esmolat i que, gr¨¤cies a ell, la llengua catalana seguir¨¤ navegant, de tant en tant, en els ritmes hel¡¤l¨¨nics, per cantar tant les ambig¨¹itats com les exactituds de la realitat i de l¡¯amor; una pe?a important perqu¨¨ compon els poemes des d¡¯una est¨¨tica que beu de la tradici¨® moderna amarada de classicisme.

?s destacable, tamb¨¦, El vast domini (Bromera Edicions, 2024), de la castellonenca Aina Garcia-Carb¨®, una poeta plena de for?a combativa i rebel, que clama des d¡¯una set de just¨ªcia arravatada.

En un espai estranyament compartit entre elles, podr¨ªem situar-hi Chantal Poch, autora de Cremaven (LaBreu Edicions, 2023), i Laia Pujol Abizanda, autora de Les b¨¨sties mudes (Editorial Fonoll, 2023), ambdues grans coneixedores del m¨®n del cinema, i prudentment t¨ªmides, per¨° que per escrit esclaten, l¡¯una cap al desig mesurat amb comptagotes i l¡¯altra cap a l¡¯¨¨pica de la confessi¨®, per demostrar-nos que la poesia no ¨¦s feta de sucre i silenci, sin¨® d¡¯una necessitat (sovint insatisfeta o impossible de satisfer) de comunicaci¨® lacerant.

A l¡¯altra banda, en una extroversi¨® espaterrant, hi ha el santpolenc Oriol Sauleda, que amb I llavors em va dir (Poncianes, 2023), llibre dialogat amb la m¨¨dium Amor Estadella, ha fet un exercici de renovaci¨® del tarot. La seva gosadia tamb¨¦ es pot viure en directe gr¨¤cies a l¡¯espectacle que t¨¦ girant ara mateix amunt i avall, basat en el seu darrer poemari, Llumeneres (Documents Documenta, 2021), en el qual fa participar el p¨²blic en el simulacre d¡¯una rave. I ¨¦s que, en el cas de Sauleda, parlem d¡¯un autor que viu en el doble vessant d¡¯escriure i de recitar, amb un peu al llibre i l¡¯altre a l¡¯escenari, per¨° que ha portat aquesta faceta del xou en viu a l¡¯extrem de la improvisaci¨® i, com una mena de guru, executa cerim¨°nies d¡¯invenci¨® sobtada i agermanament.

Hereu, precisament, de la tradici¨® nostrada del cant improvisat, ¨¦s a dir, criat en el grup de Glosadors de Mallorca, hi trobem una altra de les primeres espases d¡¯aquesta generaci¨®, el campaner Miquel ?ngel Adrover, autor de Les cares de la cugula (Adia Edicions, 2023), una obra que rellegeix i replica una tradici¨® liter¨¤ria escollida amb el cor i la pensa, feta de llibres i de veus, i participada amb fervor. El llibre, en aquest cas, porta un codi QR per poder sentir els poemes recitats per l¡¯autor, que treballa aquesta faceta de la raps¨°dia amb destresa.

?s precisament per portar enfora la veu dels versos, que l¡¯eivissenca J¨¨ssica Ferrer Escandell, autora de Fissures (Editorial Fonoll, 2023), ha muntat una m¨ªnima companyia joglaresca, Ses Honorables Virtuts Il¡¤l¨°giques, per teatralitzar i desempaperar poemes.

En una altra longitud d¡¯ona, hi tenim un altre personatge important en aquest retrat de grup: l¡¯osonenca Maria Isern, que al llibre Rusc (Labreu edicions, 2023) hi treballa una escriptura hipn¨°tica i m¨¤gica, quasi sensitiva, que trasllada la po¨¨tica a un estadi semion¨ªric per¨° que remou la pell. I, en un lloc tamb¨¦ singular, podem descobrir el primer llibre del llan?anenc Guillem P¨¦rez, Mon cor a l¡¯illa d¡¯O (Llibres del Segle, 2024), que sembla successor del m¨®n somni¨®s d¡¯aquells estiuejants de l¡¯Alt Empord¨¤ (Foix, Garc¨¦s... fins i tot Vicen? Altai¨®) i, amb cants ritual¨ªstics, basteix una mena de gran sortilegi. En aquest grup, encara hi podr¨ªem incloure els ressons orientalitzants de l¡¯olivera Esther Climent Gort, autora de Getabako (Bromera Edicions, 2023), no perqu¨¨ tingui l¡¯aire irreal o fantasi¨®s, sin¨® per la delicadesa.

El certamen Salvador Iborra ha servit de plataforma i de punt de trobada per a les darreres promocions

Tancant el grup de poetes que ja comencen a tenir una edat (i, alguns, una traject¨°ria), tenim els dos ¨²ltims guanyadors del premi Ausi¨¤s March de Gandia, el navassenc Xavier Mas Craviotto, autor de La llum subterr¨¤nia (Edicions 62, 2023), i el barcelon¨ª Eduard Olesti, autor d¡¯Un cowboy crepuscular (Edicions 62, 2023). Mas Craviotto ¨¦s una figura fulgurant per l¡¯excel¡¤l¨¨ncia amb qu¨¨ ha conreat la prosa i la poesia i, segurament, l¡¯autor m¨¦s guardonat d¡¯aquesta selecci¨®, per¨° ho ¨¦s per m¨¨rits ben guanyats. Olesti, per la seva banda, ¨¦s un home que s¡¯ha mogut pel m¨®n del teatre i ¨¦s el m¨¦s ir¨°nic i incisiu dels aqu¨ª citats, perqu¨¨ s¡¯enfronta al joc po¨¨tic des del descarament amb l¡¯artifici, amb la consci¨¨ncia sempre activa i el rev¨°lver sempre a punt per fotre un tret on calgui.

D¡¯entre els m¨¦s joves que tot just comencen a despuntar, trobem l¡¯igualad¨ª Albert Rabell, autor de Fora de la nosa (Viena Edicions, 2023), un llibre molt ben constru?t i de versos impecables, o el poblat¨¤ Hug Casals Rotllant, autor d¡¯Un cos que bull (Galerada, 2023), un seguit d¡¯apunts dispersos de diari, moments de vida i viatges.

Hi ha un parell de casos intel¡¤lectualment estimulants. En primer lloc, la vendrellenca Laia M. Llobera, que, amb Altres plagues (Edicions de 1984, 2023), fa un exercici de reflexi¨® vital i art¨ªstica que porta cap a l¡¯ebullici¨® verbal el que en el seu primer poemari semblava fet encara amb esquadra i cartab¨®. I hi ha la vasta cultura que manega amb tra?a el santcugatenc Pol Vouillamoz, autor de Proses del caient (Edicions de 1984, 2023), que ens ha plantat una obra complexa amb un caire teatral i un to eleg¨ªac.

Provinent tamb¨¦ del m¨®n de la dramat¨²rgia, tenim el barcelon¨ª Mart¨ª Berlanga, autor de Quadrup¨¨dia (Labreu Edicions, 2023), un poemari d¡¯amors i desamors, sexe i passi¨®, que ha guanyat el darrer premi Francesc Garriga. I, finalment, el barcelon¨ª Jun Komura, autor d¡¯Els enyoooors (Viena Edicions, 2024), una veu clara i directa, amb una desimboltura envejable, que desf¨¤ t¨°pics i escriu amb una energia destra i ben travada, que ha guanyat el Salvador Iborra.

La majoria d¡¯aquests darrers autors han passat (i alguns guanyat) pel certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra, una proposta de l¡¯AELC, l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de la Joventut i l¡¯Institut Balear de la Joventut. Es tracta d¡¯un concurs important perqu¨¨ ha servit de plataforma i de punt de trobada per a les darreres promocions, i no sols els ha donat l¡¯opci¨® de trobar-se i confraternitzar, sin¨® que els ha mostrat eines que poden ajudar a aplanar-los el cam¨ª cap a un treball po¨¨tic m¨¦s s¨°lid. Perqu¨¨ la gr¨¤cia est¨¤ en el fet que l¡¯organitzaci¨® del concurs reuneix una bona colla de finalistes en un parell d¡¯estades de treball de dos o tres dies i, d¡¯aquesta manera, genera complicitat i dona un valor afegit a la convocat¨°ria.

Certament, aquest pa¨ªs segueix descobrint la majoria de nous poetes gr¨¤cies als premis i, a m¨¦s de l¡¯Iborra, cal parlar del planter que ha anat distingint el premi Francesc Garriga (organitzat per un conglomerat editorial de luxe: LaBreu, Adia, Edicions del Buc i Caf¨¨ Central), que potser ha tendit m¨¦s a premiar les ¡°po¨¨tiques del cos¡± (una est¨¨tica que encaixa molt b¨¦ per descriure l¡¯estil de Pol Guasch o Guillem Gavald¨¤), o el premi Mart¨ª Dot (convocat per l¡¯Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), que ha anat cap a un art un punt m¨¦s estripat (penso en Guim Valls o Carla Fajardo). Sense oblidar la gran font de poetes del pa¨ªs, el premi Amadeu Oller (convocat per la parr¨°quia de Sant Medir, a La Bordeta), que darrerament ens ha dut noms tan pesants en la cultura actual com Irene Sol¨¤ o Juana Dolores Romero.

Una altra caracter¨ªstica important que ha canviat en el context po¨¨tic ¨¦s el car¨¤cter d¡¯exhibici¨® p¨²blica, els ¡°recitals¡±, que cada vegada ¨¦s m¨¦s present com una necessitat imperiosa per mostrar i demostrar els talents. Tots els festivals i cicles, slams i tallers que s¡¯han anat escampant per la catalanofonia han fet que la poesia ja no sigui nom¨¦s una cosa llibresca, sin¨® que han convertit aquest art en una q¨¹esti¨® social i socialitzada. Aix¨°, per si mateix, no ¨¦s ni bo ni dolent, pot contribuir a una millora de l¡¯escriptura o no, pot suposar un llast per a les arts de l¡¯orat¨°ria o no, per¨° ¨¦s un fet indiscutible que, avui per avui, la poesia dita, a Catalunya, terra de trobadors, ja forma part de la concepci¨® d¡¯aquest g¨¨nere.