¡®Tots als deu¡¯, la primera novel¡¤la del poeta i traductor Jaume Creus: Canvi de pell

Tot als deu, primera novel¡¤la de Jaume Creus (Barcelona, 1950), poeta i traductor del rus i de l¡¯alemany, no es troba gaire lluny del que fa Gabriel Ferrater a In memoriam. Aix¨ª, Tot als deu, un relat autobiogr¨¤fic on ¡°els personatges reals han estat ficcionats per donar m¨¦s coher¨¨ncia narrativa¡±, ¨¦s tamb¨¦ un intent de formular l¡¯experi¨¨ncia de deixar enrere la inf¨¤ncia i entreveure al lluny la vida sense interfer¨¨ncies que s¡¯imagina que ser¨¤ l¡¯adolesc¨¨ncia, com si s¡¯hagu¨¦s ensorrat l¡¯autoritat paterna, les alegries i les pors adquirissin uns altres noms m¨¦s genu?ns i s¡¯intu¨ªs que l¡¯egocentrisme esdevindria una fase crucial del creixement: ¨¦s el descobriment d¡¯una certa idea de la vida moral, ¨¦s ¡°comen?ar a tenir clar qu¨¨ era just i qu¨¨ era injust¡±, ¨¦s establir uns nexes in¨¨dits fins llavors entre el jo i els altres. Creus va percebre i experimentar aquest canvi de cicle, aquest canvi de pell, l¡¯acceleraci¨® del pas del temps, per¨° en l¡¯instant que es produ?a era incapa? d¡¯explicar-se l¡¯estranyesa de convertir-se en un altre, tan desconegut per a ell mateix com per a la seva constel¡¤laci¨® d¡¯amics i familiars. De totes les transformacions viscudes pel narrador, de les seves noves emocions i dels desdenys acabats de n¨¦ixer, els pares, que a tot arreu mai no s¨®n gaire sensibles als graus d¡¯infelicitat i solitud que comporta anar deixant enrere la inf¨¤ncia, nom¨¦s devien adonar-se d¡¯una q¨¹esti¨® objectiva: que per primera vegada el seu fill va entrar en un quir¨°fan.

A Tot als deu juga un paper cabdal l¡¯inici d¡¯un altre curs en un centre escolar nou, a la manera de punt d¡¯inflexi¨® o d¡¯avantsala de rutines incipients. Creus recorda, i s¡¯ha d¡¯agrair que no caigui en l¡¯extrem de fer teoria de la mem¨°ria en comptes de fer literatura, un seguit d¡¯an¨¨cdotes aparentment anodines que, lluny del transcendentalisme i de la intensitat inversemblant, ofereixen una evocaci¨® n¨ªtida de l¡¯any que en va fer deu: Creus narra l¡¯aprenentatge de la s¨¨rie de rituals i costums que faciliten la superviv¨¨ncia, el descobriment de l¡¯evid¨¨ncia que no es neix per ser socia?ble per¨° que tot sovint s¡¯hi dediquen massa esfor?os, l¡¯estupefacci¨® d¡¯adonar-se que la sinceritat sol ser incompatible amb els vincles humans, la lluita inevitable entre la timidesa i l¡¯orgull, la contribuci¨® involunt¨¤ria dels companys de curs en la formaci¨® del car¨¤cter, les coses dolentes o doloroses que el m¨®n li posa al davant com a targeta de presentaci¨®, els primers contactes amb el sexe i el desig, les primeres relacions amb la imaginaci¨® i la literatura.

Si aquestes estampes quotidianes d¡¯iniciaci¨® a la vida funcionen tan b¨¦, per¨°, no es deu tant a la novetat moral de la mat¨¨ria que l¡¯autor descriu com a l¡¯estrat¨¨gia narrativa que utilitza, a la conviv¨¨ncia harm¨°nica entre les dues veus que es van alternant al llarg de la novel¡¤la. N¡¯hi ha una en tercera persona que s¡¯encarrega de seguir els passos cronol¨°gics del protagonista, i n¡¯hi ha una altra, la de Creus que escriu el llibre que estem llegint, que aporta la perspectiva i l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯edat per valorar la ingenu??tat i la categoria de les descobertes realitzades en el m¨®n perdut de la primera adolesc¨¨ncia. A Tot als deu, amb una elaborada concisi¨®, Creus aconsegueix que tots els protagonistes reals del llibre, certament, siguin ja ¡°personatges de ficci¨®, i fan la seva feina¡±, impol¡¤luta i precisa.