M¨¦s cercles i m¨¦s combinacions en l¡¯infinit narratiu de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤

Amesura que es va reeditant, rellegint i estudiant l¡¯obra de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ se¡¯n va fent m¨¦s evident la unitat ¨²ltima m¨¦s enll¨¤ de la reaparici¨® de personatges d¡¯un llibre a l¡¯altre. La revisi¨® d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci (1995/2016) i dels contes recollits a Exorcismes (2018) va servir perqu¨¨ l¡¯autor ens l¡¯apunt¨¦s. Despr¨¦s, els assajos Mem¨°ria vintage (2020) i Kennedyana (2022) en donaren el tel¨® de fons cultural. Paral¡¤lelament escrivia la novel¡¤la Robinson (2017) i els contes que avui s¡¯apleguen sota el t¨ªtol En primera persona, amb una aclaridora nota final de C. Massot que els situa en relaci¨® amb tot aquest proc¨¦s d¡¯autorevisi¨®.

Malgrat la diversitat de g¨¨neres, tipologies i narradors, El m¨®n d¡¯Horaci basteix una ferma cohesi¨® novel¡¤l¨ªstica. ?s un mirall de com es produeix la unitat de l¡¯obra de Pag¨¨s des de la gran diversitat amb qu¨¨ es formalitza. N¡¯¨¦s l¡¯¨¤lef, l¡¯esfera que permet veure¡¯n simult¨¤niament tots els cercles conc¨¨ntrics. Robinson es construeix com el seu pol textual oposat, per¨° no deixa de ser-ne una mena de versi¨® i continuaci¨®, un cercle del cercle, un mirall del mirall. El conte que dona t¨ªtol a En primera persona explica com, durant la revisi¨® d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci, un narrador identificat amb l¡¯autor es veu immers en una recerca semi¨°tica com la dels protagonistes d¡¯aquelles dues novel¡¤les o la del conte que obre el primer llibre de Pag¨¨s, Cercles d¡¯infinites combinacions (1990). A m¨¦s, si aquest contenia una s¨¨rie titulada ¡®Inficci¨®¡¯, En primera persona en cont¨¦ el revers sota el t¨ªtol ¡®Ficci¨®¡¯, que engloba tres textos on es rellegeixen pel¡¤l¨ªcules de manera semblant a com els referents f¨ªlmics actuen a Els jugadors de whist (2009). Aquesta novel¡¤la ¨¦s represa a ¡®Cartes des del Pirineu¡¯, i ¡®Assumptes del cor¡¯ ofereix un spin-off d¡¯El m¨®n d¡¯Horaci. I ¨¦s que som davant d¡¯una antologia de relats molt diversos que, tanmateix, constitueixen una unitat integral dins el conjunt de l¡¯obra de l¡¯autor ¡ªtal com apunta el pr¨°leg de M. Serra mitjan?ant jocs ling¨¹¨ªstics que eleven les connexions a l¡¯en¨¨sima pot¨¨ncia.

Aquesta unitat es deu a la coher¨¨ncia de la po¨¨tica de Pag¨¨s. En un m¨®n postmodern dominat per l¡¯espectacle, esdevingut signe sense referent, convertit en pur simulacre, Pag¨¨s desenvolupa una obra que explica com ens relacionem amb els signes, ¨¦s a dir, amb la realitat. Aix¨° fan, fins a la paranoia, els protagonistes d¡¯'En primera persona¡¯, ¡®La dona del carter¡¯, ¡®Marcians¡¯ o ¡®L¡¯Artista¡¯ ¡ªcom els de totes les novel¡¤les de l¡¯autor. Per aix¨° la seva ¨¦s una po¨¨tica de la reescriptura, de la modificaci¨® intencionada de la realitat que ¨¦s el signe. ¡®En primera persona¡¯ no nom¨¦s reescriu ¡®Cercles d¡¯infinites combinacions¡¯, sin¨® que, en replantejar les bases del conjunt de l¡¯obra de l¡¯autor, es relaciona amb tota. ¡®Illes¡¯ reescriu diverses obres centrades en l¡¯espai del t¨ªtol mentre es reescriu a si mateix. ¡®La petita hist¨°ria d¡¯en Joseph¡¯ reexplica la biografia de Goebbels; ¡®Berthe¡¯ reformula Madame Bovary; ¡®Folly Bridge, 1862¡ä, Al¨ªcia al pa¨ªs de les meravelles; ¡®Stromboli¡¯, Viatge al centre de la Terra; ¡®L¡¯Otto i jo¡¯, la faula de la cigala i la formiga.

Escriure ¨¦s reescriure perqu¨¨ viure ¨¦s naufragar en una xarxa semi¨°tica ¡ªsi ho voleu en termes menys metaficcionals i m¨¦s psicologistes, o humans, llegiu ¡®Un replec del cervell¡¯, ¡®Som estiu¡¯ o ¡®Un dia rod¨®¡¯. Per aix¨° t¨¦ sentit que tants protagonistes del llibre siguin escriptors o artistes. No es tracta de simple autotelisme. Ha estat habitual en Monz¨®, P¨¤mies, Serra o Moliner que l¡¯escriptor sigui el centre de la narraci¨® de maneres cada cop m¨¦s acostades al jo autorial. Els darrers contes de Pag¨¨s treballen aquesta l¨ªnia mitjan?ant un joc metaliterari que busca marcar dist¨¤ncies respecte de l¡¯idil¡¤li que viuen darrerament ficci¨® i autobiografia ¡ªPag¨¨s el critic¨¤ a ¡°Els malentesos de l¡¯autoficci¨®¡± (El Temps, 18-9-2017). La coher¨¨ncia de la po¨¨tica de Pag¨¨s no es deu a l¡¯immobilisme, sin¨® que es modula en funci¨® dels contextos amb qu¨¨ s¡¯ha anat relacionant el lector vora?, competent i sempre hodiern que demostra ser amb aquests contes. Pag¨¨s llegeix i (es) rellegeix, escriu i (es) reescriu en uns relats que, entre el simulacre, la paranoia i la metaficci¨®, rearmen una po¨¨tica postmodernista fonamental del nostre temps integrant-se en el conjunt d¡¯un laberint circular paradoxalment borgesi¨¤ i flauberti¨¤, pynchoni¨¤ i fosterwallaci¨¤, metaficcional i psicologista, continu i variable: ¨²nic i divers.

En primera persona?

Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤?
Emp¨²ries
200 p¨¤gines. 18,50 euros