Pedagogia, pedagogia, pedagogia
Posats a proposar millores, alguns professors que posen la c¨°pia com a c¨¤stig podrien copiar cent vegades unes l¨ªnies de ¡®L¡¯origen¡¯, de Bernhard
Tothom ho diu: per escriure b¨¦ s¡¯ha de llegir. Tots els bons escriptors s¨®n bons lectors, perqu¨¨ llegir grans llibres ¨¦s la millor manera d¡¯aprendre a escriure. Per imitaci¨®. Un amic que dona classes d¡¯escriptura creativa est¨¤ conven?ut que per convertir-nos en l¡¯escriptor que volem ser conv¨¦, a m¨¦s, disseccionar textos que ens meravellin. I una manera imbatible de disseccionar-los ¨¦s copiar-los; si pot ser a m¨¤ i amb bona cal¡¤ligrafia, per all¨° que diuen que escriure a m¨¤ fa que tot s¡¯integri m¨¦s i millor. Copiar vol paci¨¨ncia, per¨° permet descobrir on rau el secret del text, el motor que el fa c¨®rrer m¨¦s que els altres. Traduir un text ¨¦s una manera encara millor de penetrar en les part¨ªcules elementals del text. En els tres casos ¡ªllegir, copiar, traduir¡ª es tracta del mateix: tastar una recepta i aprendre¡¯n els ingredients i les coccions.
La idea de copiar tamb¨¦ persegueix que l¡¯escrivent s¡¯infecti del text copiat, perqu¨¨ la literatura i la llengua s¨®n un virus que s¡¯encomana. Amb una mica de sort, si et passes el dia copiant Proust se¡¯t contagiaran una mica la seva prosa densa i el gust per les frases amb meandres. Sobre les virtuts i els l¨ªmits del plagi ja en va parlar pels colzes Oll¨¦ a Plagia millor! Resumint, ¨¦s all¨° que deia Picasso: ¡°Els bons artistes copien, els grans artistes roben¡±, frase que potser tamb¨¦ ¨¦s en si mateixa un robatori; a T. S. Eliot se li atribueix: ¡°Els poetes immadurs imiten; els madurs, roben¡±.
Si pensava en les virtuts del copiar ¨¦s nom¨¦s per practicar la perspectiva optimista ¡ªque sempre em recomanen per¨° que no m¡¯¨¦s innata¡ª arran del que veig que continua passant al sistema educatiu avui en dia, malgrat que ens omplim la boca parlant d¡¯innovaci¨® pedag¨°gica. Per¨° per m¨¦s que intento trobar algun benefici a castigar una classe sencera a copiar vint vegades la definici¨® de narraci¨®n o a castigar un alumne a escriure desenes de vegades: ¡°Me sentar¨¦ bien¡± o ¡°Me meter¨¦ en lo m¨ªo¡±, no li acabo de trobar el qu¨¨. Entenc la intenci¨® d¡¯una altra professora del mateix institut de fer-los copiar trenta vegades la definici¨® de respeto, per¨° tenir una intenci¨® no la justifica. Tot plegat no ¨¦s cap trauma per a la canalla, simplement ¨¦s in¨²til. Ara b¨¦, optimisme. Siguem constructius. Ja que s¡¯obstinen a infligir aquesta mena de c¨¤stigs, almenys traguem-ne suc i contaminem la canalla d¡¯alguna cosa bona. Que copi?n un viatge o una flor de Rodoreda. Un poema de Vinyoli. ¡°Totes les fam¨ªlies felices s¡¯assemblen. Cada fam¨ªlia infeli? ho ¨¦s a la seva manera¡±. I posats a proposar millores, potser algun d¡¯aquests professors podria copiar cent vegades unes l¨ªnies de L¡¯origen, de Bernhard: ¡°El sistema d¡¯ensenyament ha de canviar-se des dels fonaments, no n¡¯hi ha prou amb anar canviant nom¨¦s una cosa d¡¯aqu¨ª i una d¡¯all¨¤, tot cal que es canvi? en el nostre sistema d¡¯ensenyament, si no volem que la poblaci¨® de la Terra consti nom¨¦s d¡¯¨¦ssers destru?ts i aniquilats per l¡¯antinaturalesa i per tot all¨° que ¨¦s antinatural¡±.