Festival 42: Terror¨ªfica, fant¨¤stica complicitat

H. P. Lovecraft, fundador del terror modern i c¨°smic, era un reprimit sexual racista que, quan va fracassar en el seu matrimoni, va tornar al poble a viure amb dues tietes fins al final dels seus dies. Un dels seus millors amics, Robert E. Howard, ¨¦s un dels pares de la fantasia heroica. El creador de C¨°nan el b¨¤rbar va evolucionar de nyicris a catxes halter¨°fil i es va su?cidar d¡¯un tret al cap quan la seva mare sobreprotectora va caure en un coma (ell tenia 30 anys).

Tot aix¨° ve a tomb per l¡¯alegria que produeix, m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s, veure el Festival 42, el festival de literatura fant¨¤stica de Barcelona, ple de dones, noies i nenes. Moltes m¨¦s que homes. En la seva quarta edici¨®, quasi 8.000 persones van desfilar per la Fabra i Coats. I si era la primera vegada que hi assisties (no era el meu cas), nom¨¦s calia fer dues passes per veure que l¡¯estereotip de fan del fant¨¤stic com a friqui del rol, seguidor del m¨¨tal extrem i el gore i enemic de la dutxa ha passat a la hist¨°ria (si ¨¦s que mai va existir). La gr¨¤cia del 42 ¨¦s que Ricard Ruiz Garz¨®n ha sabut oferir, en un espai auster i molt redu?t ¨Ddues sales d¡¯actes i tres de tallers, poc espai si tenim en compte com s¨®n les comic cons¨D una panor¨¤mica en carn i ossos del millor del fant¨¤stic editorial catal¨¤, espanyol i internacional. Enguany, el leit motif han sigut els dracs, i en segon terme el terror en el seu vessant m¨¦s irracional i costumista, el horror folk.

El 42 ¨¦s molt poc efectista, vens a gaudir de l¡¯espectacle de la paraula: per als conversos, escoltar els autors parlant de com teixeixen els seus universos imaginaris produeix la mateixa emoci¨® que gaudir dels contes de por a la vora del foc. Tamb¨¦ t¨¦ alguna cosa de club de la com¨¨dia: tots asseguts, en la foscor, mentre sentim escriptors com el novel¡¤lista P. Dj¨¨li Clark ¨Dnovaiorqu¨¨s d¡¯her¨¨ncia afrocaribenya¨D preguntar a Ursula Vernon ¡°qu¨¨ pot haver-hi m¨¦s guai en aquest m¨®n que un bat shark¡±, ¨¦s a dir, un taur¨® amb ales (mentre Catriona Ward, reina del horror folk ritual, autora d¡¯esglaiadores novel¡¤les plenes de mutilacions rituals i giragonses freudianes, nom¨¦s trenca el silenci per apuntar que ¡°en un llibre de por pots matar qualsevol, per¨° mai el gat o el gos¡±). Altres icones mundials com Ted Chiang o el nostre Edgar Cantero especulen sobre les virtuts de les batpiranyes o de si posar feres amb tentacles ¨¦s una obligaci¨® ¨¨tica si et declares lovecrafti¨¤.

Els g¨¨neres fant¨¤stics evolucionen amb la societat, esclar, i el 42 tamb¨¦ ¨¦s un lloc meravell¨®s per mirar cap a on van. Enguany hem pogut assistir a col¡¤loquis sobre l¡¯steampunk com a den¨²ncia racial, o de com ha evolucionat la representaci¨® dels dracs en la fantasia feminista o en els videojocs. Cada xerrada, deliciosament especialitzada, podria tenir una transcripci¨® com un assaig sobre aspectes ultraespec¨ªfics de g¨¨neres que encara s¡¯obvien de manera clamorosa a la universitat: el 2024, als Estudis Anglesos de la UB, antiga Filologia Anglesa, no hi ha cap assignatura dedicada al terror o la ci¨¨ncia-ficci¨®.

El ventall del 42 ¨¦s tan ampli que, per m¨¦s que t¡¯interessin les realitats paral¡¤leles terror¨ªfiques, en descobrir¨¤s de noves. Servidor, fan de la mandanga truculenta, no s¡¯ha recuperat de copsar, de cop, l¡¯exist¨¨ncia de la romantasy, h¨ªbrid de fantasia heroica amb romanticisme (el de novel¡¤les amb portades de color rosa, no pas el dels poetes t¨ªsics): 400 persones enxubades per escoltar la reina mundial del g¨¨nere, Rebecca Yarros.

La ficci¨® terror¨ªfica va tenir m¨¦s pres¨¨ncia que en altres edicions. ?s inspirador escoltar les confessions d¡¯autors que, m¨¦s que escriure, militen, i que comparteixen qu¨¨ els impulsa a escriure amb la complicitat d¡¯una encaixada de mans secreta (encara que te la facin davant de 197 persones m¨¦s). Com va explicar el valenci¨¤ Emilio Bueso, ¡°escriure terror et crema molt, perqu¨¨ t¡¯ha de fer molta por a tu mateix abans que a ning¨², i aix¨° ¨¦s molt dur¡±. I, encara pitjor, has de partir de la base que ¡°no posar¨¤s la por dins el cos del lector, no el sacsejar¨¤s. Ell est¨¤ assegut al sof¨¤ amb un infusi¨®, i no pots fer res contra l¡¯estimulaci¨® audiovisual del cinema¡±. El 42 ja ha esdevingut un ritual al servei del barcelon¨ª i de la cultura catalana: d¡¯aquells saraus on et fa feli? veure-hi estampat el logo de l¡¯Ajuntament perqu¨¨ saps que el teu IBI s¡¯inverteix en educaci¨® i no pas en regates de blancs. Posats a demanar, que s¡¯expandeixi per tota la ciutat i s¡¯imbriqui en la quotidianitat, com el festival del c¨°mic de Li¨®. O potser millor que no: que la Fabra i Coats quedi com la nostra casa del misteri.