¡®Merc¨¨ i Joan¡¯: Rodoreda in love

¡°No hem de confondre les causes de la vig¨¨ncia de l¡¯obra de Rodoreda amb els seus s¨ªmptomes, prenguin forma de sticker, inflaci¨® d¡¯adaptacions teatrals de les novel¡¤les, publicacions oportunistes coincidint amb el quarant¨¨ aniversari de la seva mort o, fins i tot, forma de cita musical en una can?¨® quica d¡¯Els Amics de les Arts¡±. Ho escriu Neus Penalba a l¡¯assaig Fam als ulls, ciment a la boca (3i4), en una introducci¨® que sembla imposada per l¡¯ambient perqu¨¨ no es pot parlar de Merc¨¨ Rodoreda sense emmarcar-la abans. Durant els ¨²ltims anys ha passat de lectura obligat¨°ria a escriptora cursi, mem ir¨°nic, emblema nacional, mare abandonadora i intel¡¤lectual espiritual, i sembla que parlar d¡¯una requereix primer rebutjar les altres. La pregunta sobre per qu¨¨ Rodoreda no es deixa d¡¯actualitzar ¨¦s ¨°bvia i misteriosa alhora. Com tots els cl¨¤ssics, la seva obra ens permet interrogar-la constantment, i alhora cada cop que ho fem, en tra?m alguna part. Cansada d¡¯apropiacions cuquis, Penalba ens deia que calia atrevir-nos a llegir l¡¯escriptora amb tota la seva seriositat. No fa ni un any i Rodoreda torna a les taules de novetats amb una aproximaci¨® tan diferent com la del biopic rom¨¤ntic.

Eva Comas-Arnal ha guanyat el Premi Proa de Novel¡¤la amb una ficci¨® sobre la vida de Merc¨¨ Rodoreda i Armand Obiols/Joan Prat entre els anys 1939 i 1948. ?s a dir, des de la seva arribada al Ch?teau de Roissy-en-Brie fins al moment en qu¨¨ tots dos treballaven per a la Generalitat exiliada a Par¨ªs, passant per Llemotges i Bordeus. Fa anys que Comas-Arnal es dedica a Rodoreda i n¡¯ha publicat els assajos acad¨¨mics El somni blau i Afinar l¡¯estil, els dos sota l¡¯empara de l¡¯IEC. Mentre estudiava vida i obra, diu, se li va acudir la idea de novel¡¤lar els vaivens de l¡¯autora durant els anys m¨¦s intensos de guerres i postguerres, i va posar com a nucli la relaci¨® amorosa entre els dos escriptors. D¡¯aqu¨ª el t¨ªtol, Merc¨¨ i Joan, que agafa els seus noms de pila per avisar que aix¨° va d¡¯una dona i d¡¯un home.

¡°He fet el meu Shakespeare in love¡±, deia Comas-Arnal a la cerim¨°nia del premi. Per¨° no ben b¨¦. La pel¡¤l¨ªcula de John Madden feia una interpretaci¨® humor¨ªsticament anacr¨°nica i, per tant, molt fantasiosa, de la vida de l¡¯escriptor. En canvi, Merc¨¨ i Joan es basa fidelment en la documentaci¨®, omplint-ne els buits diguem-ne sensorials, com la manera de follar, per¨° tamb¨¦ la psicologia d¡¯amics nom¨¦s esmentats a les cartes. I aix¨° ¨¦s el que t¨¦ de bo i de dolent. Donant forma de novel¡¤la rosa a vides que fins ara es podien con¨¨ixer a partir de la no-ficci¨®, far¨¤ que molts lectors nous, potser aquells que arrosseguen el llast de la lectura obligat¨°ria, arribin a llegir sobre les circumst¨¤ncies que van viure Rodoreda i Obiols aquells anys. De fet, a mesura que hi ha m¨¦s escenes que recreen episodis hist¨°rics, la novel¡¤la va persuadint, perqu¨¨ el treball ¨¦s exhaustiu: Comas-Arnal sap del que parla i entoma b¨¦ temes peluts com la feina d¡¯Obiols al camp Lindemann.

Per¨°, com l¡¯autora insisteix sempre que pot, aquesta ¨¦s una novel¡¤la d¡¯amor. El lector que s¨ª que s¡¯hagi acostat a les biografies o reculls de cartes que s¡¯han anat publicant al llarg dels ¨²ltims anys, sap que la relaci¨® entre Obiols i Rodoreda va ser especialment tortuosa. Els dos van arribar a Roissy-en-Brie casats i amb un fill a Catalunya, i durant els anys que abasta la novel¡¤la, Obiols no va acabar de deixar morir la relaci¨® amb Montserrat Trabal, la seva dona, ni va tenir gaire determinaci¨® en l¡¯amor. Aix¨° porta a abjecci¨® i gelosies que Comas-Arnal reflecteix per¨° tamb¨¦ vol salvar perqu¨¨, escriu, ¡°qui ven? en l¡¯amor, ven? en tot¡±. Merc¨¨ i Joan acaba b¨¦, per¨° sabem que Rodoreda i Obiols no van acabar de v¨¨ncer mai del tot.

El dia del premi, es feia servir l¡¯argument que qualsevol cultura normal compta amb pel¡¤l¨ªcules i novel¡¤les basades en la vida dels seus escriptors c¨¨lebres. Per¨° qualsevol cultura normal no ha de reivindicar gaire el que fa. ?s evident que ara llegim els cl¨¤ssics desacomplexadament, que el mem conviu amb la lectura seriosa i amb la bioficci¨® pop, i que tots es poden retroalimentar sense necessitat de fer-se mal. Tamb¨¦ que Rodoreda ser¨¤ un esquer i, gr¨¤cies a la seva figura i tota la intel¡¤lectualitat a l¡¯exili del seu voltant, un melodrama d¡¯amors i gelosies a l¡¯Europa del segle XX guanya gravetat.

Per¨° d¨¨iem que ¨¦s impossible oferir una Rodoreda sense trair-ne d¡¯altres, i en aquest cas el desig d¡¯explicar part de la seva hist¨°ria com una novel¡¤la lleugera deixa de banda certa complexitat que caracteritza l¡¯obra de l¡¯escriptora. Com passa amb tots els biopics, Comas-Arnal no pot nom¨¦s explicar els fets, ha de triar l¡¯artifici literari idoni per donar-los un sentit: inclou un narrador conscient de la mirada del present, impregna la novel¡¤la d¡¯expressions refistolades d¡¯¨¨poca, treballa l¡¯oralitat en cada personatge i, fins i tot, imita l¡¯estil literari de Rodoreda en alguns fragments. Tot, amb una voluntat deliberadament clarificadora. I precisament perqu¨¨ hem llegit Rodoreda sabem que, per a ella, no hi ha manera de narrar un conflicte sense l¡¯esfor? literari que en rebutja una mica la interpretaci¨®.