Encara l¡¯Holocaust

Miko?aj Grynberg, nascut a Vars¨°via l¡¯any 1966, ha escrit un llibre de gran bellesa i categoria en qu¨¨ no es narra l¡¯Holocaust per experi¨¨ncia pr¨°pia, sin¨® com un solatge que ha quedat a la societat polonesa, igual que es pot parlar del franquisme encara present en una part de la societat espanyola. Els fets hist¨°rics, en especial els m¨¦s pungents, no es dilueixen f¨¤cilment ni s¡¯obliden aix¨ª com aix¨ª. El llibre al¡¤ludit ¨¦s Un brazo muerto del r¨ªo, amb traducci¨® de Maila Lema (Acantilado, 2024).

Tanmateix, el m¨¦s habitual, quant a la hist¨°ria contempor¨¤nia, ¨¦s que la gent s¡¯interessi sobretot pels testimonis de l¡¯horror viscut a Alemanya ¡ªi a tots els pa?sos que va ocupar durant la Segona Guerra Mundial¡ª escrits per aquells que els van sobreviure. La literatura que existeix sobre aquest tema des del punt de vista de l¡¯experi¨¨ncia personal ¨¦s molt abundant. Per¨° ho ¨¦s molt m¨¦s la literatura cr¨ªtica i hist¨°rica que va generar l¡¯extermini no solament de sis milions de jueus europeus, sin¨® de cap a vint milions d¡¯¨¤nimes, si hi afegim totes les persones que van ser assassinades arreu dels territoris conquerits pels nazis entre 1939 i 1945. No hi comptem els morts en combat.

Aquests testimonis de viu en viu ¡ªde fet, de supervivent en supervivent¡ª, que s¨®n escruixidors per molt que els autors vagin fer un esfor? ¡°art¨ªstic¡± per bandejar el sentimentalisme, passen per obres tan importants com ara el llibre de Nadine Heftler Si tu te¡¯n surts¡­ Auschwitz 1944-1945; de Joseph Bialot, de Vars¨°via, que va trigar seixanta anys a publicar les seves mem¨°ries, ?s a l¡¯hivern que s¡¯allarguen els dies; de David Rousset, Els dies de la nostra mort; de Primo Levi, Si aix¨° ¨¦s un home; de Jorge Sempr¨²n, El gran viatge, o Sense dest¨ª, d¡¯Imre Kert¨¦sz. Unes quantes han estat tradu?des al catal¨¤. Una altra cosa s¨®n les narracions que evoquen l¡¯Holocaust sense haver estat viscut personalment. La bibliografia sobre aquest fet ¨¦s enorme, i no ha estat clausurada: entre aquests llibres, m¨¦s f¨¤cils d¡¯escriure que els anteriors, hi ha els de Saul Bellow, Bernard Malamud, Philip Roth o Cynthia Ozick. Estudis, tants com calgui.

Al nostre llibre d¡¯avui, Grynberg parla, d¡¯una banda, de la mem¨°ria d¡¯un jueu polon¨¨s que sap de primera m¨¤ qu¨¨ va passar al seu pa¨ªs durant el nazisme, per¨°, d¡¯altra banda, parla del solatge ¡ªaix¨ª hem anomenat el fenomen¡ª que l¡¯antisemitisme va deixar a Pol¨°nia malgrat tots els judicis i sent¨¨ncies de mort que s¡¯hi van dur a terme despr¨¦s de la guerra, per a exemple de la poblaci¨®.

Va servir d¡¯alguna cosa que tothom s¡¯assabent¨¦s de les barbaritats comeses dins i fora dels camps de concentraci¨® i d¡¯extermini, la majoria en territori de Pol¨°nia, i castigades? S¨ª i no. A causa d¡¯aquesta ambig¨¹itat, sempre viva, l¡¯autor narra en una s¨¨rie de bell¨ªssimes estampes breus situacions no solament presents a la mem¨°ria, sin¨® viscudes als nostres dies. L¡¯antisemitisme ¨¦s una constant a la hist¨°ria del continent ¡ªno entrem en la q¨¹esti¨® de l¡¯antiarabisme dels israelians despr¨¦s de 1948, assumpte d¡¯enorme complexitat¡ª, i res fa pensar que una colla de llibres que narren una s¨¨rie de fets reals, per molt abundosa que sigui, aconsegueixi canviar una tend¨¨ncia tan persistent a Europa des de l¡¯edat mitjana.

Miko?aj Grynberg, per dir-ho amb aquesta expressi¨®, no ho ha deixat c¨®rrer. Sap que t¨¦ les lleis antiracistes al seu costat ¡ªde moment¡ª, i tamb¨¦ sap que la salvatgeria del nazisme no es repetir¨¤ f¨¤cilment ni amb immin¨¨ncia; per¨° ens fa present, al seu llibre, la persist¨¨ncia del racisme malgrat tot. Per exemple, conta com una dona, Clementina, crida l¡¯autor per dir-li: ¡°Sap per qu¨¨ l¡¯he fet venir? A alg¨² li havia d¡¯explicar que, tot i ser l¡¯any 2016, continuo amagada. Fa m¨¦s de setanta anys que estic amagada; ni jo mateixa m¡¯ho puc creure¡±. O les paraules d¡¯una amiga de la mare de l¡¯autor, que va emigrar a Israel molt despr¨¦s de la guerra, en el moment que no va suportar m¨¦s el seg¨¹ent comentari als carrers de Vars¨°via: ¡°Pel que sembla, no van acabar amb tots¡±. Davant les mostres d¡¯antisemitisme viscudes a Pol¨°nia, Grynberg, que havia fet la promesa de no preocupar-se¡¯n i dissimular la seva condici¨®, diu: ¡°Avui trenco per sempre la promesa que vaig fer. Ning¨² no pot suportar indefinidament una vida que no ¨¦s la seva. Necessito sentir-me jueu davant d¡¯alg¨², encara que nom¨¦s sigui un moment¡±. Una altra dona, diu el llibre, encara ho va suportar menys: ¡°Quan vaig descobrir que hi ha pa?sos en qu¨¨ ¨¦s possible ser jueu sense cridar l¡¯atenci¨®, me¡¯n vaig anar de Pol¨°nia¡±.

El que no convindria que pass¨¦s ¨¦s que consider¨¦ssim que la hist¨°ria del segle XX ¡ªo la de qualsevol ¨¨poca¡ª pot perdre tota resson¨¤ncia a mesura que passa el temps; malgrat que l¡¯avi de Grynberg, quan sortien els temes de l¡¯Holocaust, sempre deia: ¡°Aix¨° ja ¨¦s hist¨°ria¡±, com si el passat fos mat¨¨ria morta.