Francesc Parcerisas: ¡°La poesia fosca m¡¯irrita¡±

El 30 de novembre el poeta, professor, traductor i dietarista Francesc Parcerisas arriba als 80 anys. Enfila la vuitantena amb bona cara i una salut envejable. I amb projectes. Acompanyant l¡¯aniversari, obsequia de nou la nostra literatura amb Triomf del present (Obra po¨¨tica 1965-2000) (Quaderns Crema), que recull m¨¦s de trenta-cinc anys d¡¯escriptura po¨¨tica, en vers i en prosa.

Pregunta. Ben aviat en fa 80. Sent que el temps el posseeix m¨¦s que fa quaranta anys?

R. Ara, el temps ¨¦s m¨¦s limitat: l¡¯horitz¨® temporal s¡¯ha redu?t. Per¨° crec que no s¡¯hi ha de pensar gaire. No em sento massa cohibit pel temps: m¡¯estimo m¨¦s pensar que no t¨¦ l¨ªmit. Jo penso en el futur, perqu¨¨, com m¨¦s gran em faig, m¨¦s projectes tinc. De fet, tinc una mica de mala consci¨¨ncia, perqu¨¨ de vegades penso que, si aquest projecte no el faig ara, ja tindr¨¦ temps de fer-lo m¨¦s tard, i despr¨¦s m¡¯acabo dispersant. No hauria de deixar les coses per dem¨¤, perqu¨¨ el dem¨¤ cada dia ¨¦s m¨¦s petit, li falten hores.

P. No ha perdut el temps: el 1966 va rebre el premi Salvat-Papasseit pel recull Vint poemes civils. I, poc despr¨¦s, el Carles Riba amb Homes que es banyen, quan nom¨¦s tenia 22 anys. Qu¨¨ va representar, tan jove, rebre el premi m¨¦s important del pa¨ªs?

R. Una empenta per encarrilar-me. Durant aquells anys, a la universitat, hi havia molta gent amb ganes de fer coses, molta alegria. A la facultat hi havia una constel¡¤laci¨® de persones i interessos dif¨ªcil d¡¯explicar, molt diversa en proced¨¨ncies socials: Carles Miralles, Guillermina Motta, Josep Miquel Sobrer, Paco Fern¨¢ndez Buey, Joan Llu¨ªs Marfany, Eugenio Trias... tothom corria per all¨¤. La majoria no sab¨ªem res, per¨° ens ajunt¨¤vem i ens enseny¨¤vem coses els uns als altres. Recordo quan Benet i Jornet va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra de teatre per Una vella, coneguda olor, o quan Montserrat Roig va rebre el V¨ªctor Catal¨¤ de narracions per Molta poca i poc sab¨®. L¡¯ambient, aquells anys, potenciava que poguessis ensenyar coses als amics o companys, i tot aix¨° feia bullir l¡¯olla.

P. Tornem al present: qu¨¨ ha passat aquest estiu a la platja de Ribes Roges amb els dos volums de la poesia de Kavafis que ha tradu?t Eusebi Ayensa?

R. Una meravella: vaig comprar la traducci¨® de seguida que va sortir. Mentre llegia, se m¡¯anaven acudint coses que anotava. Els poemes de Kavafis em suscitaven una altra versi¨®, un poema nou. Era el clima, l¡¯atmosfera d¡¯aquella poesia de Kavafis, que m¡¯engrescava a escriure. En el passat ja havia tingut una experi¨¨ncia similar llegint Iannis Ritsos. [M¡¯ensenya un dietari del juliol de 1976, escrit durant un viatge a Gr¨¨cia. Cont¨¦ poemes de Ritsos tradu?ts per ell, i d¡¯altres de propis que, en aquell moment, havia encoratjat la lectura del grec.]

P. Aix¨° ens posa sobre la pista de la tradici¨®. Vost¨¨ escriu una poesia de car¨¤cter moral, intimista, molt del gust angloameric¨¤ (la l¨ªnia dels Hardy, Frost, Heaney, a qui va traduir). Per¨° autors com Kavafis ¡ªun angl¨°fil, de fet¡ª o Ritsos tamb¨¦ sembla que l¡¯han influ?t...

R. S¨ª. Perqu¨¨ crec que el clima i l¡¯atmosfera que descriuen aquests poetes facilita un cert tipus de reflexi¨® moral; que, per m¨¦s diss¨ªmils que semblin respecte dels autors que esmentes, tenen un punt com¨² de reflexi¨®: en la mirada hist¨°rica de Kavafis sempre hi ha un judici sobre el temps, la hist¨°ria, les gl¨°ries passades i les relacions amoroses. Malgrat ser un home de posat senequista, tolerant, veiem que ha patit molt, perqu¨¨ tota la seva poesia ¨¦s el record dels vells temps. No escriu tant sobre el goig del present, a difer¨¨ncia del que faig jo; per¨° ha estat molt influent en la tradici¨® europea, i tamb¨¦ en el meu gust.

De vegades fem un tipus d¡¯elucubracions que estan tenyides d¡¯un punt excessiu de moralisme

P. Un poemet de la plaquette recent, Amb Kavafis a Ribes Roges, insisteix en un tema que vost¨¨ ha explotat amb esplendidesa: el del desig: ¡°Una et¨¨ria forma joven¨ªvola, / imprecisa, amb pas r¨¤pid, / travessa per damunt aquests pujols. / Fins a mi?¡±. Parli¡¯ns del desig: del seu motor per viure i escriure.

R. El desig ¨¦s il¡¤lusi¨®, projecci¨®, construcci¨® de futur. En aquesta construcci¨® hi ha l¡¯empenta que ens permet anar endavant. El desig ¨¦s, tamb¨¦, en la canalla: aqu¨ª prop d¡¯on visc, hi ha una escola de prim¨¤ria. Quan els nens surten al carrer, sents un soroll... com d¡¯ocells! Quina quantitat de remor de vida...! En aquest desig que es projecta hi trobo molt d¡¯est¨ªmul per escriure; sobretot perqu¨¨, a m¨¦s, els nens encara no s¨®n conscients del seu potencial. Em recorda el meu poema ¡®Joventut proca?¡¯, de L¡¯edat d¡¯or: parla alg¨² que contempla els nanos que surten de l¡¯institut: ¡°Entresuats ells, les noies amb descarats pits com llimones¡±. El poema acaba dient que aquests nois encara esperen ¡°l¡¯agredol?a revelaci¨® de l¡¯experi¨¨ncia¡±, i que encara no han comen?at a con¨¨ixer-se. Aix¨°, ara, em molesta una mica: penso que, pel fet de ser gran, no tens cap dret d¡¯alli?onar els altres; ves a saber si ells viuran all¨° que tu creus que han de viure perqu¨¨ tu ho has viscut, o b¨¦ viuran una altra cosa completament diferent. De vegades fem un tipus d¡¯elucubracions que, com m¨¦s gran em faig, m¨¦s considero que estan tenyides d¡¯un punt excessiu de moralisme. Ara b¨¦: un poema tamb¨¦ ¨¦s un judici, vulguis o no.

P. Parlem de traducci¨®: l¡¯any 1968, a la mili, embastava la primera traducci¨® angl¨¨s-catal¨¤ d¡¯una obra de Marshall McLuhan. De quina manera la traducci¨® aprofundeix la seva relaci¨® amb la llengua, i com informa la creaci¨® po¨¨tica?

R. Amb la traducci¨® m¡¯hi vaig trobar de manera casual, i s¡¯ha convertit en una part molt important de la meva vida, per la meva tasca com a traductor i professor a la Facultat de Traducci¨®. La traducci¨® et fa llegir a poc a poc, con¨¨ixer m¨¦s a fons la teva llengua i buscar-hi recursos; et fa veure les febleses dels escrits originals. Et fa recon¨¨ixer la difer¨¨ncia: ets davant d¡¯un text que fas teu, per¨° que no ho ¨¦s; cal comprendre que hi ha moltes coses que tu faries i que no pots fer perqu¨¨ est¨¤s lligat i limitat pel que diu l¡¯original.

P. Traduccions predilectes?

R. Em va agradar molt traduir El Nadal d¡¯un nen a Gal¡¤les, de Dylan Thomas. Thomas escrivia unes imatges que s¨®n totes m¨²sica. Vaig tenir la sort de tenir un casset de Thomas recitant el conte, a partir del qual podia sentir la musicalitat de l¡¯original. Aleshores, per tal que la traducci¨® tingu¨¦s una mica de sonoritat i per aguantar la sintaxi complicada de les frases, vaig obligar-me a traduir a partir de l¡¯escolta del casset. La traducci¨® d¡¯El senyor dels anells de Tolkien no va ser dif¨ªcil, perqu¨¨ l¡¯estil no ho ¨¦s. Li tinc molta estima, perqu¨¨ m¡¯ha donat moltes satisfaccions: encara avui, cada mes hi ha alg¨² que em pregunta alguna cosa o que em fa algun comentari sobre aquesta traducci¨®.

Per mi, el llenguatge ¨¦s una eina, no una religi¨®

P. Ha comentat que les imatges po¨¨tiques s¡¯han d¡¯entendre, i que la poesia conceptual no el commou. En la poesia que fa i que li interessa, la imatge concreta i dom¨¨stica cont¨¦ una llavor de transcend¨¨ncia?

R. No s¨¦ si cal que hi hagi gaire transcend¨¨ncia. A mi, la poesia fosca m¡¯¨¦s dif¨ªcil i sol irritar-me: em sembla que la comunicaci¨® ha de ser m¨¦s f¨¤cil. Jo em considero molt poc logoc¨¨ntric, crec molt poc en la transcend¨¨ncia del llenguatge (em sembla que el llenguatge ¨¦s una eina, per¨° no una religi¨®). Per aix¨° penso que, de vegades, no escriure ¨¦s m¨¦s radical que escriure: em sembla m¨¦s admirable Duchamp que Paul ?luard. Aquesta recerca de la transcend¨¨ncia va aparellada a la q¨¹esti¨® religiosa de la indicibilitat de la divinitat. He de dir que he tingut la temptaci¨® de la divinitat (sempre hi ¨¦s!), per¨° la poesia que m¡¯interessa ¨¦s a un nivell m¨¦s baix, des del punt de vista epistemol¨°gic; ¨¦s una poesia m¨¦s social ¡ªla qual cosa ve de la meva formaci¨® m¨¦s aviat materialista: jo he estat marxista comunista, i encara hi crec. La comunicaci¨® de l¡¯emoci¨®, del sentiment, d¡¯un pensament, de la moral, crec que no cal empeltar-la d¡¯una possible transcend¨¨ncia que no tinc clar on condueix.

P A banda de poesia, traduccions, cr¨ªtica liter¨¤ria i assajos sobre traducci¨®, tamb¨¦ ha publicat narrativa de caire dietar¨ªstic: La primavera a Pequ¨ªn (2013), Un estiu (2018) i La tardor em sobta (2022). De quina voluntat neix l¡¯impuls d¡¯escriure en un format tan diferent, ja en l¡¯etapa de maduresa?

R. Vaig participar en un intercanvi entre la Universitat Aut¨°noma i una universitat de Pequ¨ªn durant un mes. No volia anar a la Xina a veure les grans atraccions tur¨ªstiques: m¡¯interessava la vida de cada dia, all¨° en qu¨¨ se¡¯ns assembla i all¨° en qu¨¨ no. Aquesta idea em va fer pensar a escriure un dietari. Vaig comen?ar a redactar La primavera a Pequ¨ªn a l¡¯aeroport de Barcelona. Ara b¨¦: aviat em vaig adonar que, si intentes explicar el que veus, acabes relatant banalitats ¨Dque a Pequ¨ªn hi ha moltes senyores que van amb xandall, o que fan taitx¨ª al mat¨ª¨D; acabes descrivint coses que tenen un inter¨¨s molt relatiu, si no les acompanyes de la informaci¨® cultural, hist¨°rica o social que cont¨¦ una guia, cosa que jo no volia fer. Aleshores, per¨°, se¡¯m va acudir intercalar somnis en els escrits: moltes nits, m¡¯aixecava a mitja nit i anotava el que havia somiat. En all¨° que passa en un somni, hi ha una doble dimensi¨®: per una banda, una estranyesa molt gran respecte del m¨®n de la realitat de la vetlla; per l¡¯altra, una certa coher¨¨ncia on¨ªrica. Vaig sentir que aquesta combinaci¨® de realitat i estranyesa era a la vida quotidiana: quan sortia als carrers de Pequ¨ªn veia gent fent vida normal, per¨° no entenia com parlaven, no podia llegir els cartells, no estava segur que les portes de les seves cases no fossin un trompe-l¡¯oeil que es desf¨¦s cada vegada que entraven. Despr¨¦s d¡¯intercalar-hi els somnis, encara vaig pensar que hi faltava alguna cosa: aleshores vaig comprar una antologia de poesia xinesa cl¨¤ssica en angl¨¨s i vaig comen?ar a traduir-ne alguns poemes, que van ser la cirereta del past¨ªs del dietari. L¡¯experi¨¨ncia em va agradar, i he fet dos dietaris m¨¦s. Jo no soc gaire disciplinat, i el dietari ¨¦s una bona manera de deixar const¨¤ncia d¡¯algunes coses. A m¨¦s, hi pots barrejar coses molt diverses, com de fet sol passar en molts poemes (T. S. Eliot n¡¯era un mestre).

P Als anys vuitanta fa el pas de l¡¯ensenyament secundari a l¡¯universitari, a la UAB. Recorda aquells anys amb alegria. Com ha canviat l¡¯ensenyament universitari des d¡¯aleshores?

R. Quan em vaig jubilar, fa deu anys, l¡¯ensenyament comen?ava a canviar. He de dir que a mi m¡¯ha tocat la rifa a tot arreu on he ensenyat. Quan ensenyava al batxillerat, era bastant potable. Els canvis comencen a produir-se quan, en un moment determinat, els pares venen a la tutoria i s¡¯enfronten al professor defensant el seu fill o filla, cosa impensable fins aleshores. A la universitat, tot canvia quan s¨®n els pares els que venen a matricular els seus fills a principis de curs. Aquests canvis, per¨°, no formen part de l¡¯estructura de l¡¯ensenyament, sin¨® de la societat. Per altra banda, la missi¨® de la universitat ¨¦s ensenyar. Avui, per¨°, la universitat es basa sobretot en la recerca i l¡¯administraci¨®: l¡¯ensenyament ¨¦s l¡¯¨²ltim! Pels professors que conec, les classes s¨®n un alliberament: la resta del temps, tot s¨®n comit¨¨s, reunions, papers, haver de publicar papers en revistes indexades... Aneu a fer punyetes! Jo vaig entrar a la facultat l¡¯any 1986, perqu¨¨ els estudiants van demanar que s¡¯hi incorpor¨¦s la traducci¨® al catal¨¤. Com a lleng¨¹es estrangeres s¡¯oferia l¡¯angl¨¨s, el franc¨¨s i l¡¯alemany. De manera que ens van cridar a Feliu Formosa, a Joaquim Sala-Sanahuja i a mi per explicar el que nosaltres f¨¨iem i sab¨ªem. Ara, si un traductor va a la universitat amb un curr¨ªculum de traductor, no el volen per a res.

P. Tamb¨¦ ha estat director de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. Qu¨¨ ¨¦s el que recorda amb m¨¦s estima, d¡¯aquella etapa?

R. En tinc un molt bon record. He conegut tres consellers i dos governs, de Converg¨¨ncia i del tripartit. Tinc la impressi¨® que, en el terreny de la cultura o la literatura catalana, el govern de Converg¨¨ncia anava tant sobre segur que es permetia posar a les institucions gent que no era de la seva corda. Buscaven gent que no necess¨¤riament fos pr¨°xima a la ideologia del govern, per¨° s¨ª al sector. Quan va arribar el primer tripartit, aix¨° va desapar¨¨ixer: els socialistes pensaven que tot el que hi havia a administraci¨® era criptoconvergent, i que s¡¯havia d¡¯esbandir per posar-hi gent de la seva corda ¨D¨¦s el que veiem avui. En aquell moment hi va haver canvis molt radicals, alguns dels quals van ser cap a millor, perqu¨¨ l¡¯any 2004 ¨Dl¡¯Any del Llibre i la Lectura¨D tamb¨¦ es van invertir m¨¦s diners que van quedar en el pressupost de la Instituci¨®. Ara b¨¦, aquest modus operandi m¡¯emprenya: est¨¤s sota les instruccions d¡¯un engranatge partidista; si tu fas ben feta la feina, alg¨² altre ho atribuir¨¤ a una ideologia, i no al treball personal. Dit aix¨°, la meva ¨¨poca va estar molt b¨¦, estic molt content del meu l¡¯equip: vam fer moltes coses!