¡®La tardor em sobta¡¯, de Francesc Parcerisas: Hist¨°ries que s¡¯esfilagarsen

En poc menys de deu anys, Francesc Parcerisas ha publicat tres dietaris. El primer, La primavera a Pequ¨ªn. Un dietari (2013), explicava l¡¯estada, d¡¯un mes, que va fer a la Xina el 2011. El segon, Un estiu (2018), se centrava en la rutina d¡¯unes vacances estivals a cavall de Vilanova i Barcelona. I el tercer, La tardor em sobta (2022), tracta, sobretot, dels records, les lectures i els somnis que l¡¯assalten en plena senectut. Tots tres llibres inclouen entrades breus, sense dataci¨®, i tenen uns motius tem¨¤tics recurrents: la infantesa, la literatura, els objectes i els paisatges de la quotidianitat. El dietarista desafia el pas del temps explicant ¡°hist¨°ries que s¡¯esfilagarsen¡± i acceptant-se en ¡°la vida que fuig¡± i s¡¯afebleix.

Tenint en compte la import¨¤ncia de la temporalitat en l¡¯escriptura i el fet, inevitable, que la temporalitat incideix en la vida de l¡¯autor i n¡¯afecta les viv¨¨ncies, hi ha una evoluci¨® en el to dels tres llibres. A La primavera a Pequ¨ªn, Parcerisas es mostra com un viatger badoc i curi¨®s, que vol aprendre d¡¯una cultura que desconeix. Les observacions del dia a dia s¡¯alternen amb traduccions de poesia xinesa (fetes a partir de la versi¨® anglesa) i descripcions de somnis que escriu a la matinada, tot just en despertar-se. D¡¯entre aquests somnis n¡¯hi ha alguns de ben c¨°mics, com que el que explica que li toca dictar una confer¨¨ncia amb una sabata entre les mans. El die?tarista projecta una visi¨® personal i humana dels mercats, els viatges en metro, la resid¨¨ncia i els pals de fregar, amb la dosi suficient d¡¯ironia i mal¨ªcia per fer-nos c¨°mplices de la seva imaginaci¨®.

D¡¯entre el munt de deixalles, tria els petits retalls i els dona una mica de llum. Una visibilitat especial, memorable

A Un estiu, la rutina d¡¯anar a llegir a la platja, de bon mat¨ª, ¨¦s contraposada amb dues experi¨¨ncies associades a la decrepitud: la dem¨¨ncia senil de la mare i la malaltia de tres bons amics, Josep M. Sobrer, Jaume Vallcorba i Carles Miralles. Si el primer dietari era el d¡¯un badoc, el segon ¨¦s, necess¨¤riament, molt m¨¦s introspectiu, m¨¦s centrat en la p¨¨rdua i en l¡¯acceptaci¨® de la decad¨¨ncia i la mort. L¡¯autor crea a partir de la descripci¨® i la imaginaci¨®, tot intentant perpetuar el batec del record: ¡°Faig de banc de proves d¡¯all¨° que m¡¯agrada llegir o que s¨®c capa? d¡¯escriure (que, dissortadament, no s¨®n ben b¨¦ la mateixa cosa), per evocar des de la descripci¨® all¨° que conec, que crec con¨¨ixer o que, imaginat o fins i tot somniat en algun moment, em sembla que forma part d¡¯aquell batec que es mant¨¦ m¨¦s o menys constant dins els meus records.¡±

Constru?t a partir de restes (notes, apunts, factures, fotografies i llistes), La tardor em sobta ¨¦s un llibre sobre la fragmentaci¨®. Amb una tristesa continguda, l¡¯autor s¡¯hi mostra com un ¡°lector vell que llegeix llibres vells¡±. Les restes li permeten reconstruir imagin¨¤riament la part que van ser (sense aspirar a recompondre cap totalitat) i reelaboren un recorregut vital i literari fet de deixalles esbarriades. En aquest sentit, els retalls funcionen com la mem¨°ria involunt¨¤ria: localitzats atzarosament, s¨®n l¡¯incentiu per a la recuperaci¨® de moments, imatges i reflexions, que configuren, un cop aplegats, una po¨¨tica de l¡¯engruna.

L¡¯escriptura de Parcerisas ¨¦s clara, di¨¤fana, precisa. ?s plena de detalls que donen consist¨¨ncia a les descripcions, com el joc amb l¡¯onada ¡°que avan?a rabent i s¡¯acofla i es desf¨¤¡± a la platja de Vilanova, ¡°el cel tibant a punt d¡¯esqueixar-se¡± que anuncia l¡¯acompliment d¡¯un desig llargament esperat, o el ¡°polsim alegre d¡¯olor de p¨®lvora¡± que impregna l¡¯aire un mat¨ª de Sant Joan. S¨®n imatges que, com els n¨²vols que contempla esfilagarsant-se, il¡¤luminen la trivialitat de la vida i de l¡¯escriptura.

En pijama i en sabatilles, el dietarista llegeix les Lletres a Lucili, de S¨¨neca, reflexiona sobre els moeurs, la pornografia, la pol¨ªtica i els gossos, es queixa de la ¡°burocr¨¤cia paquid¨¨rmica i pat¨¨tica¡± i es fixa en paraules com desdients o afluixat. Llibreferit, arreplega llibres dels contenidors, freq¨¹enta llibreries de segona m¨¤ i compra en l¨ªnia amb la il¡¤lusi¨® del col¡¤leccionista que no aspira a la compleci¨® perqu¨¨ ¡°tenir-ho tot ¨¦s posseir l¡¯abisme del no-res¡±.

Davant ¡°l¡¯enorme i misteriosa absurditat del temps que s¡¯escola i modifica i arrossega la nostra vida¡±, Parcerisas es deixa agombolar per ¡°records que emergeixen, lents, manyacs, fr¨¤gils¡± de les golfes del passat. Tant els records com l¡¯escriptura li permeten fixar fragments de vida, insuflar-los aire. ?s en aquest potencial (de l¡¯art com a encarnaci¨® de la vida) que t¨¦ sentit la seva literatura, tan rica, meditada, fonda. D¡¯entre el munt de deixalles, Parcerisas tria els petits retalls i els dona una mica de llum. Una visibilitat especial, memorable.

La tardor em sobta

La tardor em sobta?
Francesc Parcerisas?
Quaderns Crema, 2022
195 p¨¤gines. 22 euros