No ser poble, no assumir cap veu

?s quan dormo que hi veig clar, va escriure J.V. Foix quan acab¨¤ el malson de la guerra i comen?ava una nit de quaranta anys. Quina altra cosa es podia fer sin¨® dormir i somiar; lluitar sempre ha estat cosa d¡¯herois, i exiliar-se sempre ser¨¤ una trag¨¨dia d¡¯efecte retardat. Quedava dormir i somiar per veure-hi clar. Eixe vers sempre m¡¯ha dut al llibre que durant m¨¦s temps reposa a la meua talueta de nit, siga en portugu¨¦s, catal¨¤ o castell¨¤: el Llibre del desassossec, la droga m¨¦s dura de Fernando Pessoa. Recorde eixe passatge que diu: Qui somia massa necessita donar realitat al somni. Qui dona realitat al somni ha de donar al son l¡¯equilibri de la realitat. Qui dona al somni l¡¯equilibri de la realitat pateix de la realitat de somiar tant com de la realitat de la vida i de l¡¯irreal del somni com de sentir la vida irreal. Un embolic, ho s¨¦. Per¨° ¨¦s un dels temes que m¡¯interessen m¨¦s: la pot¨¨ncia f¨¨rtil dels somnis, la necessitat ontol¨°gica de les il¡¤lusions, la imperiosa urg¨¨ncia de viure aquella vida irreal, sobre la qual tan bellament ha escrit Andr¨¦ Aciman, que nom¨¦s discorre en el nostre interior. I pensava tot aix¨° en passar les planes d¡¯Insomni, el poemari que ha guanyat el premi Ausi¨¤s March de poesia. Si el certamen de Gandia es diu Ausi¨¤s March i l¡¯han guanyat Pere Quart, Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s o Marc Granell, conv¨¦ parar-li atenci¨®. Insomni l¡¯ha escrit Salvador Ortells (Sueca, 1977), que a m¨¦s de poeta ¨¦s custodi de la mem¨°ria fusteria?na: pos¨¤ en peu l¡¯Espai Fuster, ha coescrit la biografia ?Joan Fuster. D¡¯un temps, d¡¯un pa¨ªs (1922-1992) junt amb el savi subterrani Francesc P¨¦rez Morag¨®n, i ha editat la poesia completa de Fuster. Ara publica Insomni, i ¨¦s la seua estructura ¡ªla mateixa concepci¨® del poemari¡ª el que m¨¦s inter¨¦s m¡¯ha suscitat. S¨®n huit cants entremesclats amb les tenebres de la nit: ¡®Mitjanit¡¯; ¡®La una¡¯; ¡®Les dues¡¯; ¡®Les tres¡¯; ¡®Les quatre¡¯; ¡®Les cinc¡¯; ¡®Les sis¡¯; i ¡®Alba¡¯. Eixe, la nit insomne, ¨¦s el territori pel qual s¡¯entrecreuen fragments l¨ªrics d¡¯un llarg soliloqui escrit en alexandrins amb passatges en prosa po¨¨tica que representen les estones disperses que el son i els somnis conquereixen a una nit en vetla. Ac¨ª apareix el desassossec nocturn, tan irracional. Ah¨ª naix la reflexi¨® po¨¨tica tan valuosa ¡ªtan pessoana tamb¨¦, tan poc fusteriana, paradoxalment¡ª que fa Ortells sobre el callar. Escriu: Segons en quines circumst¨¤ncies, callar per voluntat t¨¦ la for?a del crit. Escriu: Escollir el silenci no ¨¦s sempre evasi¨®, ren¨²ncia, cuirassa, fugida, oblit, mordassa. Tamb¨¦ pot ser recerca, viatge, retorn, ¨¨xode cap a una nova veu. I sobretot, escriu contra Estell¨¦s i altres poetes messi¨¤nics, que ell ¨¦s plenament conscient de no escollir ser poble, de no assumir cap veu que no siga la seua, i ni tan sols la seua, si no ¨¦s que el contradiu. En la foscor de la nit, Ortells ha meditat, i ha creat bellesa, sobre el somiar i sobre el callar en este temps de profetes i estendards. Un temps massa present, a voltes massa irreal. Per aix¨° ¨¦s quan somie que hi veig clar.