Roser Bru, la pintora oblidada de l¡¯exili

¡°Qui soc? De quin temps, de quin naixement, de quines terres, de quins canvis?¡±, es preguntava en una de les nombroses anotacions que va deixar Roser Bru. La nota no t¨¦ data, per¨° ¨¦s fruit de la vellesa i, sobretot, dels records que tornen quan es mira cap enrere. Par¨ªs, Barcelona, la Segona Rep¨²blica, l¡¯exili¡­ ¡°Ser feli? anant a l¡¯institut, a l¡¯escola, caminant pel barri g¨°tic fins al parc, quatre cops al dia. 1936. La guerra civil, tres anys. Bombardeig a Barcelona, pla?a de Catalunya on ¨¦rem. (¡­) 1939. Passar la frontera cap a Fran?a, nevava. Documents! Documents¡­! I marxar novament des de Bordeus, durant un mes en el vaixell Winnipeg, arribar a Valpara¨ªso, Xile¡±. Bru, nascuda a Barcelona el 15 de febrer de 1923, tenia 16 anys quan va arribar a Xile, on es va convertir en una de les pintores m¨¦s reconegudes del pa¨ªs ¡ªel 2015 va rebre el Premio Nacional de Artes Pl¨¢sticas¡ª i on va morir el 26 de maig de 2021.

El dissabte 23 s¡¯inaugur¨¤ al Museu d¡¯Art de Girona Roser Bru. Supera la dist¨¤ncia, la primera gran exposici¨® retrospectiva de la pintora d¡¯origen catal¨¤. L¡¯exposici¨®, comissariada per ?lex Mitrani i In¨¦s Ortega-M¨¢rquez, ¨¦s un important gest cap a la reivindicaci¨® d¡¯una pintora que, tot i tenir obra exposada al MNAC i al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sof¨ªa (Madrid), ¨¦s una gran desconeguda pel gran p¨²blic. ¡°Ella a Xile tingu¨¦ un gran reconeixement, per¨° l¡¯exili va afavorir el seu oblit aqu¨ª, a casa seva. I despr¨¦s hi ha el fet de ser dona, que en temes de reconeixement ¨¦s un h¨¤ndicap, perqu¨¨ sempre s¡¯ha donat protagonisme a l¡¯home artista. Per aix¨°, la reivindicaci¨® de Roser Bru i de les dones artistes ¨¦s un tema prioritari¡±, comenta ?lex Mitrani. En efecte, com a conservador d¡¯art contemporani del MNAC, fa ¨¨mfasi en el comprom¨ªs que han de tenir els museus en la reivindicaci¨® i inclusi¨® d¡¯artistes que restaren en un segon o tercer lloc darrere els seus contemporanis. Mentre al Macba es pot veure fins al pr¨°xim mes de gener una ¨¤mplia retrospectiva de la poeta, artista i activista Mari Chord¨¤, el MNAC est¨¤ incloent en la seva col¡¤lecci¨® permanent l¡¯obra de diferents artistes, moltes d¡¯elles excloses del c¨¤non, i alhora est¨¤ preparant una exposici¨® entorn de la funci¨® de l¡¯art com a resist¨¨ncia al franquisme i del paper central de la dona en el camp est¨¨tic, emocional i pol¨ªtic. Aurora Altisent, Montserrat Gudiol, Am¨¨lia Riera o Ana Lentsch s¨®n algunes de les artistes l¡¯obra de les quals ser¨¤ reivindicada en un intent imprescindible per fer-les conegudes per a un p¨²blic ampli.

La s¨ªndria, el s¨ªmbol m¨¦s ic¨°nic de Bru, ¨¦s el fruit i, al mateix temps, ¨¦s el cos femen¨ª ferit per tota una s¨¨rie de viol¨¨ncies

A excepci¨® d¡¯Alisent i de Riera, les altres artistes, a les quals hem d¡¯afegir Chord¨¤, pertanyen a una generaci¨® posterior a Bru, que sobretot pel que fa al discurs feminista i el treball sobre el cos de la dona, va ser una pio?nera. ¡°Quan Roser comen?¨¤ a pintar a la fi dels anys cinquanta, principi dels seixanta, el tema dona no era a l¡¯agenda pol¨ªtica; no obstant aix¨°, ella no sols comen?a a pintar la dona nua, sin¨® que fa una manifestaci¨® p¨²blica que la dona t¨¦ sexe i gaudeix¡±, comenta In¨¦s Ortega-M¨¤rquez, i, alhora, representa la dona mare, la dona que engendra. En el fons, afegeix Mitrani, ¡°Bru explora la identitat femenina, simbolitzant-la a trav¨¦s de diferents figures¡±, com l¡¯abra?ada entre mare i fill o la s¨ªndria. La dona t¨¦ un gran protagonisme des de l¡¯inici, sobretot la dona mare; en efecte, la representaci¨® de la maternitat beu de l¡¯art rom¨¤nic, del qual Bru tingu¨¦ coneixement directe en la seva primera visita a Barcelona i que influ¨ª en la seva primera pintura. Comenta Paula Bonet, que va con¨¨ixer i treballar amb l¡¯artista: ¡°Apreciem diversos aspectes importants en la seva evoluci¨® com a persona i artista: d¡¯aquestes maternitats rotundes gaireb¨¦ planes, protectores, veiem altres cossos perqu¨¨ representa vides alienes (les de les desaparegudes en dictadura, les de les autores que admirava, com ?Woolf o Khalo). Tamb¨¦ apareixen el plaer, el goig, a trav¨¦s dels seus s¨ªmbols: la s¨ªndria, la figa. Aquests s¨ªmbols, sobretot el de la s¨ªndria, apareixen en moltes ocasions travessats per la fulla d¡¯un ganivet¡±. La s¨ªndria, el s¨ªmbol m¨¦s ic¨°nic de Bru, ¨¦s el fruit i, al mateix temps, ¨¦s el cos femen¨ª ferit per tota una s¨¨rie de viol¨¨ncies. ?s vida i ¨¦s dolor i, amb el temps, esdevindr¨¤ tamb¨¦ reflex del Xile sota la dictadura: ¡°En el cercle total del fruit hi ha tamb¨¦ ¡ªa m¨¦s de descobriment i amor¡ª una ferida. Un ?pa¨ªs ¨¦s tamb¨¦, a vegades, un cos massa ferit¡±, anot¨¤ Bru, que subscrivia la idea de comprom¨ªs de Margarite Yourcenar. ¡°Empr¨¨n el combat com si el combat serv¨ªs¡±, anot¨¤ l¡¯escriptora, i aix¨° va fer Bru des de l¡¯inici de la seva carrera. Pintar era, per a ella, emprendre un combat, perqu¨¨ crear ¡ªpintar, gravar, escriure¡ª era una forma de comprom¨ªs amb el pa¨ªs, amb les dones i amb la mem¨°ria.

El comprom¨ªs i el retorn a Barcelona

¡°Roser Bru ¨¦s una artista que es defineix pel seu feminisme i pel seu comprom¨ªs pol¨ªtic contra els totalitarismes i a favor de la democr¨¤cia. La seva obra t¨¦ una important dimensi¨® humanista, reivindica els valors de la intel¡¤lig¨¨ncia, de la sensibilitat, fins i tot de certa fragilitat, assumint que la vida est¨¤ sotmesa al caos, al dolor i a la injust¨ªcia que provoquen els homes¡±, assenyala Mitrani. La mirada de Bru sobre el m¨®n ¨¦s fruit de la seva experi¨¨ncia de la guerra i de l¡¯exili, per¨° tamb¨¦ dels anys de dictadura militar en el pa¨ªs que la va acollir i que es convert¨ª en casa seva. El 1958 va tornar per primer cop a Barcelona, un viatge inici¨¤tic pel que fa a la pintura i d¡¯amarga reconciliaci¨® amb un pa¨ªs en dictadura, un pa¨ªs que era el seu, per¨° on no podia viure. El MNAC ¨¦s un dels primers llocs que visita Bru, que queda enlluernada, com molts altres artistes de la seva generaci¨®, per l¡¯art rom¨¤nic. En aquells dies, redescobreix l¡¯obra de T¨¤pies, del qual ja havia sentit parlar. ?s en tornar d¡¯aquell viatge que comen?a veritablement la seva activitat art¨ªstica, vinculada des del principi al Taller 99, fundat per Nemesio Ant¨²nez, i on ella, la ¡°reina mare republicana¡±, com l¡¯anomenarien les generacions m¨¦s joves, romangu¨¦ fins al final. ¡°La reacci¨® de l¡¯obra de Roser Bru a la viol¨¨ncia del 1973 va ser de gran dolor, ja que va tornar a emparentar-la amb les experi¨¨ncies de l¡¯exili, la Guerra Civil Espanyola i els traumes de la Segona Guerra Mundial. Aquest dolor es projecta durant anys i es transforma al seu torn en un altre leitmotiv de la seva obra, el de la mem¨°ria¡±, escriu Ariadna Vald¨¦s en el cat¨¤leg de l¡¯exposici¨®. Bru articula el seu comprom¨ªs pol¨ªtic a trav¨¦s d¡¯una reflexi¨® sobre la mem¨°ria i el seu relat; no li interessa, apunta Vald¨¦s, ¡°el monument al?at a la mem¨°ria p¨²blica¡±, sin¨® ¡°el plec amagat de la mem¨°ria privada, el de les taules i els llits, el de les persones i els seus oficis, el dels ritus quotidians de cossos que no acaben mai de desapar¨¨ixer¡±. Les imatges de la Guerra Civil se sobreposen a les imatges de la dictadura: a Monumeto de la muerte de un miliciano. Agosto 1936, repr¨¨n la famosa fotografia de Robert Capa per duplicar la imatge del milici¨¤. La duplicaci¨® de la imatge es pot llegir com la multiplicaci¨® de la viol¨¨ncia dels totalitarismes al llarg de la hist¨°ria, multiplicaci¨® que representa tamb¨¦ a trav¨¦s del retrat de les v¨ªctimes: Federico Garc¨ªa Lorca, V¨ªctor Jara i Lila Valdenegro 335. Lorca es reflecteix en el rostre de la jove Lila Valdenegro, la desapareguda n¨²mero 335, i, al mateix temps, el seu rostre es reflecteix en l¡¯Autorretrato de V¨ªctor Jara, on, a trav¨¦s del t¨ªtol autoreferencial, Bru tamb¨¦ s¡¯emmiralla. Aquest retrats, escriu Gabriel Hoecker, responsable de catalogar i digitalitzar l¡¯arxiu de Bru, ¡°estan imbu?ts amb ulls que creen l¡¯inc¨°mode lloc d¡¯alg¨² que ¨¦s observat fixament pels morts, el lloc de conting¨¨ncia i repetici¨®, on es creuen i s¡¯entrellacen el passat i el present¡±.

Va pintar, va llegir i va repensar les obres, conscient que una pinzellada pot canviar-ho tot encara que tot continu? igual

Pintura i litografia

Roser Bru pint¨¤, i molt, quan va comen?ar a freq¨¹entar Taller 99, on va con¨¨ixer la t¨¨cnica del gravat, que perfeccion¨¤, convertint-se en una de les m¨¦s prestigioses gravadores de Xile. L¡¯exposici¨® de Girona ¨¦s, en aquest sentit, una reivindicaci¨® de Roser Bru com a pintora i, en concret, d¡¯una pintora figurativa, perqu¨¨, com ella mateixa afirmava, els seus quadres aparentment abstractes s¨®n tamb¨¦ representacions de la realitat. ¡°Jo treballo amb la imaginaci¨®¡±, reconegu¨¦ l¡¯artista, una imaginaci¨® que li permetia veure la realitat des d¡¯angles diferents, per¨°, per molt transmutada que fos, la realitat i la voluntat de presentar-la sempre hi eren. ¡°Mai va abandonar la figuraci¨®¡±, defensa Ortega-M¨¢rquez, tot i que ¡°a l¡¯inici t¨¦ algunes obres d¡¯abstracci¨® geom¨¨trica que beuen molt de l¡¯obra de T¨¤pies, que va influir molt en ella, sobretot de jove¡±. Gran admiradora de Goya i de Vel¨¢zquez ¡ªprova d¡¯aix¨° ¨¦s la seva reinterpretaci¨® de Las meninas¡ª, Bru representava una realitat transformada per la seva singular mirada, molt influ?da per la literatura. Excepcional lectora, en els seus quaderns anota lectures, cites, noms, refer¨¨ncies¡­ M¨¦s enll¨¤ dels retrats que va fer ¡ªKafka, Gabriela Mistral, Virginia Woolf, Miguel Hern¨¢ndez¡ª, la literatura i la filosofia s¨®n l¡¯eina per pensar la seva pintura sobretot en clau pol¨ªtica: reflexiona sobre la representaci¨® i els seus codis (entre les seves anotacions trobem cites de Julia Kristeva i aproximacions assag¨ªstiques a la relaci¨® entre pintura i fotografia), sobre l¡¯aura i la reproductivitat, aix¨ª com sobre la resist¨¨ncia de l¡¯art (lleg¨ª amb devoci¨® Walter Benjamin) o sobre la possible reparaci¨® a trav¨¦s de l¡¯art d¡¯all¨° perdut i que nom¨¦s es pot representar com a buit. ¡°Pensar el teu treball sense con¨¨ixer el dels altres, sense obsessionar-se, pensar i repensar i tornar a mirar¡±, escriv¨ª Bru. Paraules aquestes que capten l¡¯esperit cr¨ªtic d¡¯una pintora que no donava mai per acabada una obra, sin¨® que hi tornava per repensar el gest, la mirada, la t¨¨cnica, la pinzellada. ¡°S¡¯apr¨¨n cap enrere i cap endavant. Quan tinc una idea, l¡¯executo en un suport adequat, sigui tela, paper o coure. Aix¨ª cada dia les repasso amb una mirada nova; una sola pinzellada ¨¦s capa? de canviar-lo tot¡±. Roser Bru va pintar, va llegir i va repensar les obres fins al final, fidel a les paraules de Yourcenar, conscient que una pinzellada pot canviar-ho tot encara que tot continu? igual.

¡®Roser Bru. Superar la dist¨¤ncia¡¯. Museu d¡¯Art de Girona. Comissariat d¡¯?lex Mitrani i In¨¦s Ortega-M¨¢rquez. Fins al 30 de mar? del 2025.