Dins les cases, dins la gent, a ¡®Middlemarch¡¯

Una de les meves ressenyes preferides a la xarxa social llibr¨¨fila Goodreads, valora Orgull i Prejudici amb una estrella sobre cinc i hi afegeix ?Un grapat de gent que va a casa els uns dels altres i prou?. Em fa somriure sempre que hi penso, perqu¨¨ si la lectora en q¨¹esti¨®, tot i no faltar-li ra¨®, furgu¨¦s una mica, veuria que ¨¦s precisament sota el seu retret que rau la grandesa de l¡¯obra. L¡¯escarida ressenya em torna a venir al cap mentre rellegeixo la que ¨¦s, segurament, la novel¡¤la ins¨ªgnia de la literatura victoriana: Middlemarch, de George Eliot, que ara recupera La Casa dels Cl¨¤ssics en una traducci¨® de Xavier P¨¤mies que, a banda de la feinada de fer lliscar en un catal¨¤ natural i molt agradable un angl¨¨s del S.XIX, tamb¨¦ n¡¯ha actualitzat una colla d¡¯expressions i referents culturals que fan que la novel¡¤la respiri amb una nitidesa que convida a quedar-s¡¯hi c¨°modament durant ben b¨¦ un miler de p¨¤gines.

Quan Eliot, nom de ploma de Mary Ann Evans, va escriure Middlemarch ja passava de la cinquantena i tenia ben apamada la hip¨°crita societat en qu¨¨ s¡¯havia hagut de bregar, com a dona ¡ªva fer vida conjugal amb un home sense casar-s¡¯hi mai, amb l¡¯esc¨¤ndol que aix¨° suposava¡ª i com a escriptora ¡ªsense ser mai del tot reconeguda per cr¨ªtics i escriptors, malgrat haver bastit una obra m¨¦s s¨°lida que la d¡¯alguns d¡¯ells¡ª, com remarca l¡¯escriptora N¨²ria Perpiny¨¤ al magn¨ªfic pr¨°leg que acompanya l¡¯edici¨®. Segurament per aix¨°, al subt¨ªtol de la novel¡¤la, opta per estudi de la vida a prov¨ªncies i fuig de la m¨¦s convencional ?escenes?, perqu¨¨ Middlemarch ¨¦s exactament aix¨°: un acurat estudi de la societat rural de l¡¯Anglaterra de l¡¯¨¨poca, no nom¨¦s pel que fa a les convencions socials, l¡¯aparen?a i la repressi¨®, sin¨® sobretot, de les implicacions morals i ¨¨tiques d¡¯aquest teixit social i les conseq¨¹¨¨ncies que tenen en la construcci¨® de les nostres vides i les dels altres.

I ¨¦s precisament en aquesta voluntat d¡¯estudi on queda lluny la idea b¨¤sica de les relacions de profit i les trames nupcials que insinua l¡¯anar els uns a casa dels altres: la profunditat del retrat psicol¨°gic que l¡¯autora, en un omniscient que perd l¡¯objectivitat quan emergeix de manera brillant en afirmacions de gran volada (?aquell qui no ¨¦s capa? de considerar una q¨¹esti¨® des de punts de vista diferents ¨¦s perqu¨¨ ¨¦s estret de mires?, ?els esperits ardents decidits a modelar la seva vida futura se solen comprometre a fer realitat els seus somnis? o la c¨¨lebre ?la gent gaireb¨¦ sempre ¨¦s millor del que els seus ve?ns es pensen?) que li serveixen per retratar un ampli ventall d¡¯ambicions que, naturalment, passen per l¡¯amor i la vocaci¨® per¨° tamb¨¦ pels diners i el benestar. El m¨¦s interessant de Middlemarch, al meu entendre, ¨¦s la naturalitat amb qu¨¨ Eliot aborda la recerca del benestar econ¨°mic, de la tranquil¡¤litat que donen els recursos materials, sense judicis morals ¡ªsempre fa lleig parlar de diners¡ª, ni hero?citats buides i com, alhora, ens adverteix que no hi ha res m¨¦s perill¨®s que l¡¯autoengany. Dorothea Brooke, una de les protagonistes m¨¦s memorables de la literatura universal, ¨¦s tan apassionada com contradict¨°ria i ¨¦s precisament aquesta visi¨® que defuig una identitat monol¨ªtica la que la fa tan humana. Brooke dubta i fa concessions, busca el seu cam¨ª per llocs estranys i frustrants i el seu, dir¨ªem, ¨¦s un final feli? que no es basteix a c¨°pia d¡¯atzars sin¨® de decisions i d¡¯una lucidesa que s¡¯acaba imposant sense discursos i que no t¨¦ a veure amb la virtut ni amb la recompensa. El b¨¦ i el mal, sembla dir-nos Eliot, no s¨®n absoluts, depenen del context i les circumst¨¤ncies. Potser per aix¨°, Virginia Woolf va dir d¡¯ella a El Lector Com¨² que era ?una de les poques novel¡¤les angleses per a adults?.

El mosaic de personatges de Middlemarch, que sostenen les trames principals (el triangle amor¨®s entre Dorothea, Casaubon i Ladislav, la vocaci¨® de Lydgate pel progr¨¦s i el constrast amb la superficialitat de Rosamund, la hist¨°ria d¡¯amor entre en Fred i la pragm¨¤tica Mary i els afers obscurs que s¡¯amaguen rere la rectitud de Bulstrode) s¡¯amplifica, des dels respectius arquetips, per mostrar-nos una societat tensionada, malcasada i, en ocasions, covarda davant la convenci¨® en un moment de canvis i debats pol¨ªtics sobre el progr¨¦s i el canvi, sobre una nova manera de ser al m¨®n en un paisatge que encara opera des de l¨ªmits i benestars conservadors, en qu¨¨ qui destaca no hi t¨¦ lloc i, en conseq¨¹¨¨ncia, ha de fugir-ne.

Arribats a aquest punt, segurament no cal que us expliqui com ens interpel¡¤la una obra que, per b¨¦ que escrita el segle XIX, mant¨¦ una vig¨¨ncia absoluta en un temps com el nostre, en qu¨¨ sovint l¡¯aparen?a ¨¦s m¨¦s important que la veritat, en qu¨¨ sembla que el retorn a un passat glori¨®s sigui l¡¯engany amb qu¨¨ alguns pretenen arribar al poder negant la lucidesa a qu¨¨ ens hauria d¡¯emp¨¨nyer la realitat. En aquest sentit, les preguntes a qu¨¨ respon Eliot, segueixen sent absolutament contempor¨¤nies. Perqu¨¨ de cases i de gent que hi va, n¡¯hi ha hagut tota la vida. Middlemarch ¨¦s eterna perqu¨¨ no ¨¦s nom¨¦s cases i gent, perqu¨¨ no ¨¦s un poble i prou. El que Mary Ann Evans aixeca en aquesta novel¡¤la ¨¦s un univers sencer, perdurable, atemporal i profundament hum¨¤, amb tot el que ¡ªper b¨¦ i per mal¡ª aix¨° comporta.